Torna a la presidència en un context diferent del de la seva etapa anterior. Què ha canviat més en el sector des de l’últim cop que va presidir el col·legi?
El que més ha canviat és el context social i la manera com la població s’apropa a la salut mental. Hi ha més consciència, més demanda i menys estigma, però també una exposició molt gran a continguts psicològics poc rigorosos, especialment a les xarxes socials. Això fa que avui el paper del col·legi com a garant del rigor professional, de l’ètica i de la protecció dels usuaris sigui més necessari que mai.
Per què torna ara? Retorna amb decisió de continuïtat o de correcció de rumb?
És una decisió clarament de continuïtat. La nova junta comparteix una mateixa línia de treball: defensar la professió, garantir el rigor i protegir els pacients. Tornar ara respon a la voluntat de donar estabilitat, experiència i coherència a aquesta línia, no pas de fer un gir brusc.
Què és el que no tornaria a repetir respecte dels seus mandats anteriors?
No canviaria res de substancial. La junta, en cada etapa, s’ha anat adaptant a les realitats socials del moment i ha treballat sempre en funció del context existent. El col·legi ha evolucionat amb la societat i aquesta capacitat d’adaptació continua sent una fortalesa.
“Hi ha un augment del malestar emocional i de la demanda [de professionals], però també una major capacitat per identificar-lo i verbalitzar-lo. No tot és patologia greu, però sí que hi ha un sofriment emocional sostingut que requereix una resposta professional adequada”
Quines són les seves principals prioritats en aquesta nova etapa? Què vol modificar respecte de la feina feta per la junta anterior?
Com deia, més que corregir, la voluntat és consolidar i reforçar. Les prioritats són clares: continuar defensant la figura del psicòleg, lluitar contra l’intrusisme, vetllar pel compliment dels criteris ètics i deontològics i reforçar la col·laboració amb les institucions del país. Tot aquest treball té un objectiu clar: garantir una atenció psicològica de qualitat al servei de la ciutadania. La feina feta per la junta anterior ha estat sòlida i aquesta nova etapa hi dona continuïtat.
Sovint es diu que “estem pitjor que mai” en salut mental. És una percepció social o una realitat clínica mesurable?
És una combinació de factors. Hi ha un augment del malestar emocional i de la demanda, però també una major capacitat per identificar-lo i verbalitzar-lo. No tot és patologia greu, però sí que hi ha un sofriment emocional sostingut que requereix una resposta professional adequada.
S’abusa de les solucions farmacològiques per ‘curar’ el malestar emocional?
Cada vegada hi ha més consciència que no tot malestar emocional requereix una resposta farmacològica. L’abordatge actual tendeix a integrar la intervenció psicològica i mèdica, posant el focus en la psicoteràpia com a eina clau en molts casos, especialment quan es tracta de malestar emocional sostingut.
Andorra té prou psicòlegs per atendre la demanda actual?
La demanda ha crescut més ràpidament que els recursos disponibles. A Andorra hi ha psicòlegs formats i qualificats, però el repte principal és que n’hi hagi més de convencionats a la CASS. Això ajudaria a reduir les llistes d’espera –sobretot en l’atenció pública– i a millorar l’accés real de la població a la salut mental. No és una situació exclusiva d’Andorra, però és un àmbit en què cal continuar avançant.
Està en vies de resoldre’s això? És senzill assolir aquest objectiu?
El fet d’estar convencionat o no a la CASS és una decisió voluntària del professional, sempre que compleixi els requisits establerts. Des del col·legi considerem que hi ha professionals formats que podrien optar a aquest circuit i continuar informant i facilitant aquest procés pot ajudar a ampliar l’oferta dins l’atenció pública.
És possible a Andorra ser atès en qualsevol de les especialitats en psicologia? Hi ha alguna branca de la disciplina que no estigui ben representada pel que fa a nombre d’experts?
En termes generals, Andorra disposa de professionals formats en les principals especialitats de la psicologia: clínica, infantojuvenil, esportiva, organitzacional, jurídica, entre d’altres. En alguns àmbits molt específics o altament especialitzats, l’oferta sí que pot ser més limitada, sobretot dins del circuit públic o concertat, una situació habitual en països de dimensions reduïdes.
Quina és la mitjana d’esperar per poder acudir a una visita al psicòleg?
Actualment, no hi ha llistes d’espera per poder agafar hora amb un psicòleg convencionat a la CASS. Hi ha professionals que poden oferir visita en un termini molt curt, sovint en un màxim de tres o quatre dies. Els temps d’accés poden variar segons el professional i el moment, però en general l’atenció és àgil.
“Andorra disposa de professionals formats en les principals especialitats de la psicologia: clínica, infantojuvenil, esportiva, organitzacional, jurídica... En alguns àmbits molt específics o altament especialitzats, però, l’oferta pot ser més limitada, sobretot dins del circuit públic o concertat”
Quins són avui els principals motius de consulta psicològica al país?
Principalment ansietat, estrès, dificultats adaptatives, problemes relacionals i, en el cas d’infants i adolescents, qüestions emocionals vinculades a l’escola i a l’autoestima.
Han detectat un augment de patologies greus o, sobretot, de malestar emocional lleu però crònic?
Hem detectat, sobretot, un augment del malestar emocional lleu però sostingut. No és un fet menor perquè si no s’atén de manera adequada pot acabar derivant en problemes més greus.
Quins serien aquests problemes?
El malestar emocional no tractat pot evolucionar cap a trastorns d’ansietat més severs, depressions, problemes psicosomàtics, dificultats importants en les relacions o conductes de risc, si no s’intervé de manera adequada.
Considera que són alarmants les xifres de suïcidis a Andorra per la població que té el país?
Qualsevol dada relacionada amb el suïcidi és preocupant i s’ha de tractar amb molta responsabilitat. En un país petit, les xifres tenen un impacte estadístic més visible, però el més important és continuar treballant en prevenció, detecció precoç i acompanyament, evitant lectures alarmistes.
Disposar d’atenció psicològica continua sent un luxe a Andorra?
No. El fet que el psicòleg hagi entrat a la cartera de serveis de la CASS és un gran avenç. Això ha suposat un pas molt important en l’accessibilitat a la salut mental, tot i que encara cal continuar treballant per millorar. La CASS, doncs, és una peça clau. La cobertura actual ha estat un pas molt important, però cal continuar revisant-la i adaptant-la a la realitat de la demanda i a les necessitats de la població.
“El COPSIA de ser un òrgan tècnic, rigorós i dialogant, però també ha de saber ser reivindicatiu quan cal, sempre des del respecte institucional”
És partidària d’augmentar la cobertura pública de les sessions psicològiques? Amb quins límits?
Sí, sempre des del rigor i la sostenibilitat. No es tracta només d’augmentar el nombre de sessions, sinó de garantir una atenció de qualitat, amb criteris clars i professionals acreditats.
Hi ha pacients que renuncien a anar al psicòleg per motius econòmics?
Actualment, amb la cobertura de la CASS, aquest motiu s’ha reduït de manera molt significativa.
Entenc, però, que en un determinat moment això va ser una realitat alarmant.
Sí. En el passat, aquesta va ser una realitat per a moltes persones. La incorporació del psicòleg a la cartera de serveis de la CASS ha estat un pas clau que ha millorat notablement l’accessibilitat a l’atenció psicològica.
Quines reclamacions vol transmetre la nova junta al Govern o al ministeri de Salut?
Volem continuar avançant en el reconeixement estructural de la salut mental, reforçar l’accés a l’atenció psicològica i protegir el rigor professional davant l’intrusisme.
El col·legi ha de ser només un òrgan tècnic o també un actor incòmode i reivindicatiu?
Ha de ser un òrgan tècnic, rigorós i dialogant, però també ha de saber ser reivindicatiu quan cal, sempre des del respecte institucional.
Andorra tracta la salut mental com una prioritat estructural o com una resposta puntual a crisis?
Els darrers anys s’ha treballat molt en salut mental des del Govern i aquest treball conjunt amb els professionals continua. S’han fet avenços importants i la voluntat és seguir consolidant-la com una prioritat estructural.
Què li fa falta al sector? Més professionals? Més recursos? Més voluntat política?
Continuar treballant de manera coordinada en salut mental amb una visió a mitjà i llarg termini.
Andorra és un país petit però amb una alta pressió laboral i econòmica. Això passa factura en termes de salut mental?
Sí, clarament. El cost de la vida, l’habitatge i l’exigència laboral tenen un impacte directe en el benestar emocional de moltes persones.
Quin és aquest impacte?
Generen incertesa, estrès sostingut i dificultats per projectar el futur, factors que incideixen directament en la salut mental.
Estem patologitzant emocions normals o encara infradiagnostiquem el sofriment?
Cal trobar un equilibri. No tot malestar és una patologia, però tampoc podem banalitzar el sofriment real de les persones.
Els centres educatius estan preparats per detectar problemes de salut mental?
S’ha avançat molt, però encara hi ha marge de millora, especialment en detecció precoç i en coordinació amb els professionals.
S’arriba tard als infants i als adolescents?
En alguns casos sí. Per això la prevenció i la detecció primerenca són fonamentals.
Per què s’ha donat aquest ‘retard’?
Històricament, la salut mental infantojuvenil ha tingut menys visibilitat i recursos. A més, molts senyals inicials s’han interpretat com a fases evolutives normals. Actualment, hi ha més consciència i s’està avançant, però encara cal reforçar la detecció precoç.
Per què és tan important la detecció precoç en salut mental?
Perquè permet intervenir abans que el malestar es cronifiqui o derivi en problemes més greus. La detecció precoç millora el pronòstic, redueix l’impacte a llarg termini i facilita el desenvolupament d’estratègies d’afrontament saludables.
Caldria educació emocional obligatòria a totes les escoles del país?
Seria molt positiu incorporar-la de manera estructurada i continuada i cal destacar que cada vegada es fan més accions en aquesta línia.
Hi ha intrusisme en el sector a Andorra?
Sí, especialment a través de l’entorn digital. És una de les grans preocupacions del col·legi.
Com es controla la qualitat dels professionals que exerceixen? Cal endurir aquest control?
El control passa per la col·legiació, la formació contínua i el compliment del codi deontològic. Cal continuar reforçant aquests mecanismes.
“L’intrusisme es manifesta principalment a través de persones sense formació ni acreditació en psicologia que ofereixen suposades teràpies, diagnòstics o consells, especialment mitjançant plataformes digitals. Sovint utilitzen terminologia psicològica sense base científica”
Quin és el perfil d’intrús que afecta el sector? Què ofereixen, quins mètodes apliquen i per quines vies?
L’intrusisme es manifesta principalment a través de persones sense formació ni acreditació en psicologia que ofereixen suposades teràpies, diagnòstics o consells, especialment mitjançant xarxes socials, plataformes digitals o formats no regulats. Sovint utilitzen terminologia psicològica sense base científica.
Com afecta l’intrusisme? És una afectació econòmica, per exemple, de ‘furt’ de pacients?
L’afectació principal no és econòmica, sinó de salut pública. El risc és que les persones rebin orientacions inadequades, retardin una atenció professional adequada o banalitzin situacions que requereixen una intervenció clínica.
S’ha banalitzat la figura del psicòleg?
En alguns entorns sí, sobretot a les xarxes socials, i això pot generar confusió i riscos per a la població.
Què diria a algú que segueix ‘teràpia’ per Instagram?
Que la divulgació pot ser orientativa, però la teràpia real només la pot fer un professional qualificat, col·legiat i amb formació acreditada.
Quin paper tindrà la psicologia digital o la teràpia en línia en el futur?
Pot ser una eina útil si es fa amb rigor i criteris professionals, però no substitueix la qualitat ni l’ètica de la pràctica clínica.
Si avui fos usuària del sistema, estaria satisfeta amb l’atenció psicològica que rebria?
Valoraria molt positivament els professionals del país.
Què no li agrada del funcionament actual del sector?
La banalització del sofriment emocional i la manca de filtres clars en alguns espais digitals.
Comentaris