Jordi Matas // Catedràtic de Ciència Política

“La nacionalitat no pot ser una excusa per restringir drets polítics”

És llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques i Sociologia). Doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració (UB). Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona (UB). Vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB.

Jordi Matas.
Jordi Matas.

Comentaris

El Partit Socialdemòcrata (PS) organitza aquest dimecres 9 de novembre (19.30 h) a l'Auditori Rocafort del Centre Cultural i de Congressos Lauredià la taula rodona sobre sistema electoral i participació amb motiu dels 30 anys de l'aprovació de la Constitució. Hi participen Judith Salazar, presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, i el catedràtic de Ciència Política, Jordi Matas.

Matas s’ha especialitzat en l’estudi dels governs de coalició, de l’elitisme polític, de les estructures polítiques de les administracions i del sistema polític de Catalunya. Ha participat com a investigador en el Government Department de la London School of Economics and Political Science i en el departament de Ciència Política de la Université de Montréal.  És director de l’Observatori dels Governs de Coalició de la Universitat de Barcelona.

Fa més de vint anys que estudia el fenomen coalicional des d’una perspectiva teòrica i pràctica. Ha participat en diverses activitats formatives sobre la negociació de governs de coalició, ha presentat diverses ponències sobre la dinàmica coalicional en congressos nacionals i internacionals i ha publicat articles, capítols de llibres i llibres sobre els governs de coalició.

Una taula rodona sobre el sistema electoral, la participació i la Constitució ha de passar pels articles 51 i 52 de la carta magna que fan esment  a l'organització del Consell General.

Em centraré en el sistema electoral, amb les característiques que fixa la Constitució, en aquests dos articles i com es desenvolupen en la llei que regula el règim electoral i el referèndum. D'alguna manera, veure si convindria reformar aquest sistema electoral o si ja està bé. Aquesta és la idea.

La pecularitat del sistema electoral és l'elecció als comicis generals de 14 consellers per llistes parroquials i de 14 per llistes nacionals. Cada cop, però hi ha més veus partidàries de l'existència només de llistes nacionals.

Jo crec que si. Soc partidari sempre de representar les persones. En qualsevol sistema electoral hi ha d'haver un equilibri entre la representació personal i la territorial. Crec que això és bo que hi sigui a tot arreu. No obstant això en el cas d'Andorra la representació territorial pesa massa, té un pes excessiu. Crec que després de trenta anys hi hauria d'haver una reflexió al voltant de quin és l'objectiu de les eleccions i perquè serveixen. I sobretot posar en valor que destacar les diverses sensibilitats socials és extraordinariament positiu. El millor sistema per representar les diverses sensibilitats ideològiques de la societat és el sistema proporcional. Per tant, jo sempre seré un defensor del sistema electoral proporcional, de la representació personal i  després de mirar de copsar la singularitat de les zones territorials, del territori. Però el que no pot passar és que pesi més el territori que no pas la representació personal.

Una altra singularitat és la del cos electoral, que és netament inferior al de la població total. És un fet que no deu passar en cap altre país.

No. No en conec cap de cas similar, que hi hagi més població que no té dret a sufragi que població que en tingui. Aquesta és una reflexió que penso que s'hauria de fer.

“No pot ser és que aquells que no siguin nacionals tinguin totes les obligacions però en canvi no tinguin tots els drets”

I hi ha també el tema de la nacionalitat.

El tema de la nacionalitat s'ha de modernitzar i repensar. El que no pot ser és que aquells que no siguin nacionals tinguin totes les obligacions però en canvi no tinguin tots els drets. Hi ha d'haver un tracte respectuós cap a aquells que tenen una nacionalitat diferent a la del país. I per tant si un contribueix al progrés del país, contribueix a l'economia del país i a enfortir-lo des del punt de vista econòmic i social, el país també l'ha de correspondre donant-li tamné drets polítics com és el de participació. Hi hauria d'haver un pas cap a la modernització. La nacionalitat no pot ser una excusa per restringir drets polítics. Ha prevaldre per altres circumstàncies però no per limitar els drets polítics.

Ha estudiat àmpliament el fenomen coalicional que darrerament ha tingut experiències poc reeixides a Catalunya amb el govern d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts. Tot i casos com aquest, continua sent una bona alternativa?

Això depèn del context. Pensi que la immensa majoria dels països més democràtics del món, que segurament els trobarem tots a la Unió Europea són països que des de la Segona Guerra Mundial i fins avui estan governats per governs de coalició. És a dir, el fenomen coalicional i els governs de coalició són una virtut dels sistemes polítics democràtics. Perquè governar en coalició vol dir acceptar la diferència, apostar pel diàleg, pel consens, per la negociació, pel pacte...i són valors positius en les societats democràtiques. I també els governs de coalició generen una cultura política favorable també a aquesta mena d'actituds. D'acceptar la discrepància, d'arribar a acords, de saber transigir. És a dir, evitar el maniqueisme polític i evitar l'arrogància i el conflicte polític.

Penso que els valors democràtics que aporten els governs de coalició són molt positius i s'ha demostrat a la història d'Europa des de la Segona Guerra Mundial. Ara bé, efectivament, governar en coalició demana un major domini del que és l'art de la política. Esclar que és més difícil governar en coalició que fer-ho tot solet. És difícil governar en coalició en determinats contextos com és el cas espanyol i el cas català. Em refereixo a contextos de crisi, de pandèmia o de crisi de les institucions o de repressió com és el cas de Catalunya. El govern de coalició aporta molt als valors democràtics.  En soc un ferm partidari.

En referència a Catalunya, vostè és un dels protagonistes d'un fet insòlit. El passat mes de juliol, l’Audiència de Barcelona va anul·lar l’absolució dels cinc membres de la Sindicatura Electoral del referèndum del Primer d’Octubre -Marta Alsina, Marc Marsal, Josep Pagès, Tània Verge, i Jordi Matas- a qui havien acusat de desobediència greu a l’autoritat i usurpació de funcions. L'ha sorprès, aquesta sentència?

Va ser un fet insòlit però efectivament és així. Tornarem a la casella de sortida, però nosaltres ja hem fet un judici; ja ens vam preparar un judici, i tota una estratègia de defensa que en aquests moments la fiscalia ja sap, i també aquells que ens hagin de jutjar. Tot és transcrit i enregistrat. És com si repetíssim un partit de futbol que vam guanyar, però que ara ja sàpiguen com jugarem. Això vulnera el dret de defensa. I no sabem qui ens jutjarà. La inseguretat jurídica en aquest país és extraordinària. A totes les sindicatures electorals hi ha experts acadèmics i en sistemes electorals, a més de professors d'universitat.

Però no s'hauria de jutjar ningú dues vegades per un mateix delicte.

Doncs aquí passarà això. Ens jutjaran dues vegades per uns mateixos delictes. Mentalment costa molt. I després de cinc anys que fa que dura això, encara més. Perquè la fiscalia no ha provat absolutament res. D’entrada, ens demanaven tres delictes, i va caure la malversació perquè no van trobar absolutament res. Després, ens acusaven d’usurpació de funcions, i ni tan sols la van defensar al judici, no ho van ni intentar. I amb l’acusació de desobediència, la fiscalia va tenir una desídia alarmant a l’hora d’aportar proves.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending