Fèlix Zapatero / President de la Federació de la Gent Gran

“La pandèmia, per sort o per desgràcia, ha fet que Andorra aparegui al mapa i sigui un país normal”

Presideix des de fa un any i mig la Federació de la Gent Gran. 69 anys. Economista que es considera expert en administració sanitàira i que fa quatre anys que exerceix de jubilat. Però ben actiu. Ho mostra, per exemple, compareixent al costat del ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, per signar el conveni entre Govern i la federació que assegura el finançament d'aquesta. Manté tant activitat com pot fins les 2 de la tarda. Dina amb la dona, encara en actiu, i després es dedica a la família. Té tres fills. Néts, animals i una casa gran on hi són benvinguts familiars d’arreu.

Fèlix Zapatero.
Fèlix Zapatero.
C. ESTEVE / SFGA

Va néixer a Guinea Equatorial i allí hi va viure fins als 8 anys. Després es va traslladar a Barcelona. Economista de formació acadèmica, va aterrar al Principat el 1983 per treballar al Casa Pérez, al Pyrénées. Al 1988 es va convertir en el director financer de Centre Hospitalari. També del SAAS. Un parell d’anys després s’integraria a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). Hi va exercir de director de gestions tècniques i, també, i fins al 2016 quan es va jubilar, de director de prestacions. “He vist la part del qui presta el servei i també la de qui el finança”, explica. 

Es considera una persona molt amant de les relacions socials. Coneix gent a tots els racons del país. És clar, però, que la gent també el coneix a ell. Ara li toca exercir un rol lleugerament diferent: reivindicar més que defensar la taula i aferrar-s’hi. Acaba d’arrencar 17.000 euros anuals al Govern per assegurar la continuïtat de les activitats que presten les diverses associacions parroquials de gent gran. Al costat del ministre signant el conveni no va quedar del tot clar qui feia de ministre i qui de convidat.

Vostè coneix molt bé el sistema sanitari, el social…

Però molt des de l’altra banda.

Exacte.

De vegades, quan estic amb el cap de Govern, amb els ministres, els recordo que he estat a la seva banda de la taula. Però ara estic a l’altre cantó. Escoltant la gent, defensant les seves necessitats i reivindicacions.

Se’l nota molt posat en la matèria. Però amb el seu propi caràcter o manera de fer.

Aquesta és la filosofia. Això de la federació està bé. Però s’avança molt a poc a poc. Per culpa de tots, eh. També de la pròpia federació, que fa moltes estimacions, que parla de molta despesa… i al final no es fa res. Per això jo parlo de les micromillores. Allò de l’Hernán Cortés i en Pizarro de les grans gestes és molt complicat. Val més anar passet a passet, estudiar una mica cada dia… i al final aproves l’examen.

“Les actituds bel·ligerants no condueixen a grans resultats. Allò de l’Hernán Cortés i en Pizarro de les grans gestes és molt complicat. Val més anar passet a passet, estudiar una mica cada dia… i al final aprovar l’examen”

Ho diu per quelcom en concret?

És que si el que es proposa són convenis o modificacions amb Espanya o amb França, costa molt. Som insignificants, per a ells. No se’n recorden de nosaltres. Si anem millorant qüestions com això del tercer pagador, que depèn només d’aquí, doncs es fa, s’acaba fent. I, a més, adopten decisions que afecten al conjunt del ciutadà, no només a la gent gran.

O sia, que el tercer pagador sigui una realitat en matèria de metge referent és mèrit seu. De la federació, que va collar.

Sí, sí. Això va començar a principi de l’any passat, ho parlava amb el doctor Martínez Benazet, amb el ministre. El conec molt bé i per a mi és un amic. El conec des que va arribar procedent d’una clínica de Barcelona i va començar a visitar a Gil Torres. I sé que hi ha coses que no li puc demanar i coses que sí que puc demanar. No som de dir el que han de fer. Tenen cinquanta mil problemes al cap.

Però ara collen perquè el tercer pagador s’estengui als metges especialistes.

I a laboratori. I a radiologia. Si es pot fer a final d’any… tot això que tindrem. És que escolti, si s’han de fer de cop quatre o cinc proves, de seguida són 200 o 250 euros… Per algú que cobra una pensió de 400 euros… El que sembla que costarà una mica és amb el tema de farmàcia. El Col·legi de Farmacèutics no s’hi posa pas de cara.

No sé si és qüestió de caràcter o d’afinitat ideològica, però el veig a vostè molt proper a Govern. Hi ha un canvi d’orientació. El seu antecessor -Simó Duró- era més bel·ligerant.

Les actituds bel·ligerants no condueixen a grans resultats. El meu antecessor era més bel·ligerant? Potser sí. Ell o la seva junta ens van passar 34 reclamacions, 34 punts que estaven ballant des de feia deu anys o més.

“A la junta hi ha gent de tots els colors. Que si m’és molt fàcil reunir-me amb el ministre? És que jo m’hi trobo bé, amb el doctor Martínez Benazet. I quan el vaig conèixer no hi havia ni DA, ni PLAs ni plus ni res. Era solter i anàvem a fer cerveses junts!”

Qüestions de les quals no hi ha manera.

Quan estava a la CASS de director de gestions tècniques i la ministra de Salut era la Mònica Codina, recordo que vaig anar a una reunió i va sortir el tema de la podologia. Quant fa que la Mònica Codina no és ministra.

Quinze anys com a mínim.

Doncs des de fa quinze anys que no s’ha avançat. I ara, i no és cap medalla, hi ha el compromís del Govern de posar-hi remei a la tardor. S’han d’acabar de definir els detalls. Però hi ha el compromís que el SAAS contractarà com a assalariat un podòleg. I s’establirà un calendari, un horari… La idea és que vagi passant per cadascun dels onze centres de salut que hi ha a Andorra. S’ha d’establir el ‘modus operandi’. Però la idea seria que passés per cada parròquia almenys un cop cada quinze dies. S’ha de veure si s’ha d’elaborar un carnet amb les característiques de cada beneficiari. Establir les normes.

Ja sembla que en té una al sac, de medalla.

Una altra cosa que hem aconseguit, que és totalment nostra, és la campanya de prevenció del càncer de mama.

Expliqui’m.

Fins al febrer ja es feien cada dos anys revisions a les dones d’entre 50 i 69. Parlo de memòria. T’envia el Govern una carta, vas al radiòleg… Nosaltres vam demanar d’aplicar-lo per sempre. Des dels 50 anys en endavant, sense límit. Ara s’ha ampliat dels 69 als 72 anys. Aviat començaran a enviar cartes.

Fèlix Zapatero (dreta) durant la firma del conveni amb el ministre d'Afers Socials, Víctor Filloy. | C. ESTEVE / SFGA
Fèlix Zapatero (dreta) durant la signatura del conveni amb el ministre d'Afers Socials, Víctor Filloy. | C. ESTEVE / SFGA

Però vostès volien anar més enllà.

Sí, però fins als 72 anys ja està bé. Hi ha altres proves. Com la de pròstata o la de colon. La idea seria poder fer una revisió preventiva cada any o cada dos. Proposem pròstata i colon.

També hi posen una forquilla d’edat?

No. Nosaltres ho plantegem de forma global. Som gent gran. És que sembla que tothom en sap molt de tot. Igual com ara passa amb la pandèmia! És el Govern qui té les eines i qui tutela les comissions. Ells són els experts. Si les proves de pròstata diuen de fer-les a partir dels 55 anys o dels 45… doncs és fa. De fet, es fa el mateix que als altres països. Es copia. Escolti, que està tot inventat!

“La queixa és l’excés de burocràcia. Que has de renovar cada any el complement perquè diuen que durant l’any et pot haver tocat la loteria. Hi ha una seguit de burocràcia que per a la gent gran és molt laboriosa”

El seu full de ruta l’ha alterat molt la pandèmia?

El que hem constatat és que ara tot és més lent. Nosaltres vam entrar el 19 de març (del 2019) i un mes després ja ens vam reunir amb el Govern. Allò que deia abans de la ideologia. A la junta hi ha gent de tots els colors. Que si m’és molt fàcil reunir-me amb el ministre? És que jo m’hi trobo bé, amb el doctor Martínez Benazet. I quan el vaig conèixer no hi havia ni DA, ni PLAs ni plus ni res. Era solter i anàvem a fer cerveses junts! I el ministre Filloy és un home planer. Però escolti, que si manés un altre partit polític, segur que passaria igual. I la qüestió, la clau de volta, no són només els ministres, és tot l’equip.

I vostè l’administració la coneix de dalt a baix.

Jo conec l’administració sanitària. Ara, no em demanis d’esport o d’habitatge, per posar dos exemples, perquè no en tinc ni idea. Però és que la persona que em va substituir a mi a la CASS; per exemple, és un metge de Barcelona que conec prou. Per tant, hi ha una fluïdesa en les relacions.

I això facilita les coses.

Miri, tornant al tercer pagador, bàsicament el que calia era una qüestió informàtica. Diuen que si ara pagant només 5 euros amb 60 s’anirà més al metge. Però si el metge referent pitjant una sola tecla sap si has anat abans amb un altre facultatiu o no! Tot això en el fons el que fa es reduir la despesa de la CASS. No hi ha sobrecost. Ara, fins a la primavera de l’any que ve, prioritzem temes sanitaris.

I les pensions?

Sí, ja ho vaig dir. I ara ens comencem a centrar, també, en reivindicar un increment de les pensions més baixes. Ara, intentar solucionar això té un cost terrible per a l’Estat. La guardiola de la CASS només cobreix allò que has treballat. Si tens una pensió molt baixa, o bé vol dir que has treballat en altres països o bé que no estaven en el sistema. Si no estaven en el sistema, lloat sigui Déu. Potser no has cotitzat a la CASS i t’has comprat un pis. Si algú no ha volgut estar al sistema…

“La guardiola de la CASS només cobreix allò que has treballat. Si tens una pensió molt baixa, o bé vol dir que has treballat en altres països o bé que no estaven en el sistema. Si no estaven en el sistema, lloat sigui Déu”

Però escolti, com se soluciona això de les pensions baixes.

Ja fa dies, i no és mèrit nostre, que s’apliquen els complements de viduïtat i de jubilació. La CASS ho avança, fa la gestió, però després ho factura al Govern. Després tenim la pensió de solidaritat… Miri, la queixa és l’excés de burocràcia. Que has de renovar cada any el complement perquè diuen que durant l’any et pot haver tocat la loteria. Que clar, potser t’ha tocat, però és molt difícil. La gent ni tan sols juga a la loteria, ja. Hi ha una seguit de burocràcia que per a la gent gran és molt laboriosa.

Ho entenc.

El proper curs la idea és rematar el tema del prestador; tractar les campanyes de pròstata i colon i posar en marxa la podologia a les set parròquies. El detall s’ha de veure. Després, passet a passet ampliar les campanyes de prevenció. No sóc metge, però la gent gran, per exemple, té tendència a tenir càncer de pell.

N’han parlat, ja, d’això?

No, no. Parlem de dermatologia, d’oftalmologia… Potser una revisió gratuïta cada dos anys. Despreniments de retina, glaucoma…Però jo no sóc metge. Temes de fetge també en pateixen la gent gran… La diabetis, importantíssim! Que les campanyes de prevenció no cal que siguin analítiques, pot ser una campanya de bons hàbits!

Com el que s’ha posat a mode de prova pilot a Canillo, per exemple.

Exactament! Quins exercicis s’han de fer, què s’ha de menjar, què és millor per sopar… coses senzilles però que ja estan bé. Amb tot això ja cobrim les nostres expectatives per al 2021.

El president de la Federació de la Gent Gran ho és des del març del 2019.
El president de la Federació de la Gent Gran ho és des del març del 2019. | C. ESTEVE / SFGA

Home, si els apugessin les pensions… l’heroi seria vostè. Ja hi ha algun estudi fet, de què podria costar, tot això?

No. Però això no és molt complicat de saber. En el tancament pressupostari de la CASS hi apareixen uns quadres amb unes forquilles de pensió i quantes persones s’hi engloben. Però nosaltres demanem quant podem millorar les pensions de les persones que viuen a Andorra, eh. No els de fora. Perquè el nivell de vida d’Almeria, per posar un exemple, no és el mateix que el d’aquí. Però vaja, que són molts milions d’euros i això no ho pot pagar la CASS.

Potser semblarà que no li vull parlar de la Covid o que vostè no s’hi vol referir. Què ha suposat la pandèmia per a la gent gran, el confinament?

S’ha fet més pinya. Abans del confinament hi va haver dues morts de gent sola que es van trobar a casa seva al cap de molts dies. Durant el període de confinament no s’ha constata cap cas. Però això no és mèrit de la federació. Els comuns hi tenen molt a dir.

“Nosaltres demanem quant podem millorar les pensions de les persones que viuen a Andorra, eh. No els de fora. Perquè el nivell de vida d’Almeria, per posar un exemple, no és el mateix que el d’aquí. Però vaja, que són molts milions d’euros i això no ho pot pagar la CASS”

Qui més qui menys s’hi va abocar.

Canillo és un lloc paradigmàtic perquè té molts nuclis aïllats, no és casualitat que la prova pilot del programa Aptitude es faci allí. Té molts nuclis aïllats i pot tenir molta gent gran i sola. El que s’ha constatat és que hi ha hagut molta col·laboració. Que si la Creu Roja, els comuns… i escolti, d’un servei que no se’n parla molt, el programa d’atenció domiciliària que porta la Montse Gil. Aquesta dona és un ‘solete’. I el que fa aquest programa per al país és impressionant.

Vostè lamenta tot el que ha passat a les residències però recorda que ha estat una problemàtica molt global.

Lamentablement, sí.

Reclamen, però, més residències. És fer volar coloms?

No, no. S’han d’anar obrint llumets. Hi ha gent gran en dues etapes o períodes. La que és activa i aquella altra que no és autònoma. Vaig seguit molt de prop el projecte de Salita. Des que se’n va començar a parlar fins que es va posar en marxa… Per tant, Govern ha de començar a pensar en més residències. Ara totes estan a Andorra o a Escaldes. Una idea podria fer dispositius més petits en altres parròquies. Segurament és més fàcil trobar un espai per fer una residència de 50 places a la Massana que voler fer una residència de 300 llits en un terreny a Escaldes o Andorra la Vella. Em consta que Govern ja està mirant terrenys.

El ministre Víctor Filloy, en l’acte de presentació del conveni amb vostès, deia que es volen fer passos intermedis i, també, mirar de treure els centres de dia de les residències.

Però això seria una qüestió temporal. Buscar una institució que se’n pugui fer càrrec. Però només mentre duri la pandèmia. S’han de mirar capacitats, possibilitats… s’està treballant per mirar quina institució ho pot assumir

“Per la crisi sanitària el que hem constatat és que ara tot és més lent. Però el confinament ha servit per fer més pinya. I ara també parlem de si entrem a l’FMI o negociem amb el Banc d’Inversió o es fa una emissió de bons amb el Santander. Són coses que sense la pandèmia no s’haurien fet”

Escolti, quina part de la gent gran viu sola?

Segur que les associacions, i encara més els comuns, ho tenen ben controlat. Tenen els noms, els cognoms, els domicilis, els telèfons de contacte… Durant el confinament els portaven els àpats a casa, els trucaven per fer la xerrada. La pandèmia també ha servit per això.

Per fer inventari.

Sí senyor. En general, no vull dir que tot sigui flors i violes però… és que tampoc no és això. Algú, a França, va dir que quan s’acabi tot això s’hauria de fer una auditoria i veure en què s’ha fallat, quines coses s’han fet bé… No seria això mala idea per Andorra. Donaria eines a Govern. Per exemple, els medicaments. Hi pot haver punts millorables, que segurament n’hi ha. Segur, vaja. Mai en aquest país s’havien fet ERTOs ni coses d’aquestes. Era impensable que Govern assumís cotitzacions o part de sous.

I ha tocat que ho fes i ja veurem si n’hi ha prou.

Estem anant cap a ser un país normal. Que té eines per moments concrets que fins ara no s’havien utilitzat i que ara s’han hagut de dissenyar. La pandèmia, per sort o per desgràcia, ha fet que Andorra passi a ser un país amb totes les seves característiques i que aparegui als mapes. Quan miro els mapes de la BBC o la CNN veig, potser m’ho sembla a mi, que el puntet que hi ha enmig dels Pirineus és més gran. Un país on també hi ha coronavirus, on s’estan fent les coses mitjanament bé, però també s’hi han mort 53 persones.

I el Govern s’ha d’espavilar, perquè el dèficit provocat per la Covid, motivat perquè hi haurà menys ingressos i hi haurà més despeses, pot ser els dos propers anys de 180 milions d’euros. I ara parlem de si entrem a l’FMI o negociem amb el Banc d’Inversió o es fa una emissió de bons que subscriu el Santander. Són coses que sense la pandèmia no s’haurien fet.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.