Va accedir al càrrec de cònsol major fa quatre anys. Quina parròquia ha trobat i quina parròquia deixa?
Segurament el més preocupant era el que feia referència a les finances comunals, amb molt deute acumulat. Durant aquests quatre anys l’hem reduït en un 50%, passant de 14 milions de deute a set, i això ho hem fet mirant molt en què es gastava i com es gastava. Tanmateix hem invertit molt, més de 18 milions d’euros. Com ho hem fet? Amb transparència, amb la implicació de tothom, inclosa la minoria, i sobretot planificant les inversions amb seny.
Un altre dels temes que vam trobar sobre la taula va ser el malestar dels lauredians en relació a l’embelliment de la parròquia i la neteja. Segurament un dels punts que generava més malestar ciutadà. Hem fet molts esforços durant tot el mandat per revisar i mantenir les instal·lacions i hem incidit especialment en la neteja, tot i que som conscients que sempre es podria fer més. Per això és tan important el civisme i la col·laboració ciutadana. En aquest sentit, a més hem impulsat un pla de participació ciutadana perquè fossin les lauredianes i els lauredians qui marquessin les prioritats en el qui marquessin les prioritats en el procés d‘embelliment del fons de vall i s’ho fessin ben seu.
“Des de fa quatre anys hem capgirat el funcionament i les xifres de resultats de Naturland”
Es presenta a la reelecció. Quina projecció té per a Sant Julià de Lòria durant els propers quatre anys?
El futur de Sant Julià de Lòria des del meu punt de vista passa per tres punts clau: El creixement social i cultural, el creixement urbanístic i el creixement econòmic. En quant a l’urbanisme, avui tot el país viu un debat sobre com volem i podem créixer. Nosaltres -si sortim elegits- tenim clar que cal preservar el patrimoni i garantir el desenvolupament. Com ho farem? Garantint els drets dels propietaris, òbviament, però fomentant una construcció harmoniosa, un desenvolupament respectuós amb el medi, i minimitzant l'impacte ambiental.
En quant al creixement econòmic, tenim tres punts a desenvolupar. El primer punt, i possiblement el més important, és el tema universitari. Volem que Sant Julià sigui una parròquia universitària, i ja s'han fet en aquests darrers quatre anys grans passes en aquesta direcció. Avui hi ha quatre universitats a la parròquia, la UDA, la Carlemany, l’Europea i la Humanium. Per poder continuar treballant en aquesta línia i afavorir l’arribada d’estudiants, ens cal una residència universitària i així ens ho fan saber les universitats. El nostre programa ho diu clarament: si sortim elegits, construirem la residència universitària amb una fórmula d’inversió pública o privada, com sempre hem dit.
Si parlem de creixement econòmic hem de parlar de l'esport i la cultura. El turisme esportiu és un element que avui en dia està molt, molt de moda i, per tant, ens cal apostar per fer de la parròquia un pol d’atracció per a clubs i federacions d’arreu i per promoure grans esdeveniments, que promouran el comerç i l’hostaleria de la parròquia.
I el tercer punt, no menys important, és Naturland. Des de fa quatre anys, gràcies a un canvi de direcció, la planificació i la posada en funcionament del nou pla de viabilitat econòmica, ens ha permès capgirar el funcionament i les xifres de resultats de Naturland. Aquest any, a títol d'exemple, Naturland facturarà 5.200.000 euros, tenim un EBITA positiu de 765.000 euros, oferim 45 llocs de treball de manera permanent i fins a 110 llocs de treball en els moments de forta afluència, com és l'estiu. D'aquests, una vuitantena els ocupa gent de la parròquia.
En quant al model social i cultural de la parròquia, el que està clar és que volem una parròquia inclusiva i integradora per a tothom. Això com a primer punt. Quan dic per a tothom, és ben bé per a tothom. A títol d'exemple, hem estat treballant aquests anys per oferir pisos amb serveis per a la gent gran amb algun grau de dependència, perquè puguin viure a casa seva amb la millor qualitat de vida i no hagin de marxar del país. Aquest és un dels projectes que hem de ser capaços d'acabar tirant endavant i ho farem, si així ho volen els electors.
En relació a la problemàtica de l’habitatge, entenem que és un projecte complex i transversal que s’ha de tractar des de diferents àmbits. Nosaltres no defugim la part que ens pertoca com a institució i proposem a través d’iniciatives público privades la creació d’habitatge de lloguer a preus accessibles. De fet ja fa dies que hi treballem i a data d'avui, gràcies a la gestió d'aquests darrers quatre anys, el Comú disposa de terreny per poder posar a disposició de privats perquè puguin realitzar aquesta inversió sota el format de concessió o altres models jurídics que segurament es podran trobar.
La candidatura de Desperta Laurèdia està fent uns vídeos criticant diverses actuacions del mandat com ara el mal estat del terreny on es va ubicar la Cala Laurediana…. Què hi té a dir?
Cadascú encara la campanya electoral com creu convenient, però nosaltres no seguirem aquest fil, creiem que més enllà de la crítica el que calen són propostes.
Tot i així, no li negaré la meva sorpresa en l’enfocament, ja que els integrants de Desperta a la minoria comunal al llarg d’aquests 4 anys, s’han mostrat força alineats amb les propostes de la majoria. En aquest temps, tot i integrar totes les comissions i formar part de totes les taules de treball, des del comú a Naturland, en cap moment han aportat cap d’aquests neguits ni a les comissions, ni als departaments en qüestió. Les obres i treballs que critiquen ells també els van aprovar en el seu moment en comissió o fins i tot en ple de comú.
“Si sortim escollits tenim encara feina a fer en acabar de digitalitzar l’administració”
Sembla que hi ha part dels treballadors del comú força molest amb algunes decisions que ha pres aquesta corporació que van tenir repercussió en un comunicat just iniciada la campanya. N’és conscient d’aquest enuig?
Sí, en soc conscient, perquè parlo amb ells i així m’ho han fet arribar. Però aquest era un tema que calia afrontar amb valentia. Fins fa quatre anys no hi havia un departament de recursos humans al comú. De fet era una demanda dels propis treballadors en les passades comunals. I nosaltres el vam implantar perquè considerem que calia desvincular la gestió política que s’havia fet fins aleshores del dia a dia dels treballadors. Els criteris havien de ser la responsabilitat de la gestió i l’optimització dels recursos públics. Els canvis, al principi sobretot costen d’entendre, però cregui’m si li asseguro que la voluntat sempre ha estat millorar l’optimització dels recursos disponibles per posar-los al servei a la ciutadania.
Si sortim escollits tenim encara feina a fer en acabar de digitalitzar l’administració, incidir en la formació dels treballadors per millorar la seva carrera professional dins l’administració.
Les finances comunals… Ens deia anteriorment que ha reduït el deute en un 50%... En cas de tornar a ser reelegit, com preveu gestionar les finances comunals?
Doncs la veritat és que aquest punt, aquesta reducció del deute, per a mi és un dels punts més importants per poder millorar la parròquia els propers quatre anys. Una situació financera més que tranquil·la és el que ens ha de donar possibilitats de creixement. Per exemple, la cerca i la compra, si és el cas, d'espais per poder fer créixer la cultura, no es podria fer si no fos perquè hem fet aquest estalvi durant aquests darrers quatre anys. La construcció d’habitatge social, la creació de noves places d’aparcament etc...tampoc es podria realitzar En el supòsit que vingui una crisi financera, Sant Julià avui té un marge, un coixí, per injectar diners a l'economia i fer que tot passi molt millor. Per tant, les finances comunals les continuarem gestionant amb cura, amb cautela i sempre amb un criteri de resiliència, i amb més tranquil·litat gràcies a la feina dels darrers quatre anys.
6.-Sembla que Naturland s’ha despolititzat i ha sortit del dia a dia dels mitjans de comunicació en clau negativa… Ho veu així?
Doncs sí, la veritat és que sí, ho veig i ho comparteixo plenament. Despolititzar el projecte ha donat els seus fruits. La nova direcció ha canviat la manera de gestionar el projecte i de retruc n’ha millorat no només la xifra de negoci, sinó també la imatge i la seguretat del centre.
Aquest any la facturació de Naturland serà de 5.200.000 euros, un EBITDA positiu de més de 750.000 euros, una ocupació en plena temporada alta de 110 treballadors -dels quals 80 aproximadament són d'aquí de la parròquia.-
Avui Naturland rep 110.000 visitants, molts es queden a pernoctar el país, per tant, és un projecte turístic de caire nacional, al qual se li ha de donar continuïtat aplicant el pla de viabilitat econòmica que es va fer l'any 2021, i que a data d'avui hem superat en relació a les previsions per sobre d’13%. Per tant si sortim elegits, Naturland continuarà endavant millorant aquests resultats any rere any.
Continuant parlant de Naturland… sembla que l’abocador també és un tema que està creant força controvèrsia… Què hi diu?
Doncs sí, sembla que sí que aquest abocador genera força controvèrsia, però en tot cas és una controvèrsia que jo no acabo d'entendre massa, i menys si m'ho miro des d'un punt de vista de problemàtica nacional. M'explico. Ho he dit sempre. Hem plantejat un projecte gran, perquè el que no volíem era estar fent projectes petits cada dos anys vist el cost que tenen. Un projecte que està aprovat i que permetrà que sigui el comú qui el gestioni sobre necessitats reals, de manera ordenada.
En quant al funcionament, és molt fàcil generar una polèmica al voltant del pas dels camions. El que a mi m'agrada és explicar-ho tot. Passaran camions? Sí, evidentment. Quants? El nombre de camions que el Comú decideixi, ja que el fet que sigui un abocador comunal, una carretera secundària comunal, és el Comú qui regula el funcionament de tot plegat. Els horaris de pujada dels camions es farà fora de les hores de baixada dels veïns de Juberri, el nombre no superarà els 20 diaris i la circulació només es farà en un sentit. La seguretat és el que prima davant de tot.
Voldria però fer una reflexió davant les crítiques de Desperta. Ja fa més d’un mes que es va fer arribar la reglamentació de l’abocador a la minoria perquè fes arribar les seves propostes. Encara esperem.
Es parla molt del benestar dels lauredians… creu que vostès han treballat en aquest aspecte?
Crec que s'ha fet molta feina en aquest sentit. A títol d'exemple, i tot això gràcies a diversos convenis i a diverses negociacions que hem tingut durant aquests quatre anys, hem pogut fer molts equipaments com el parc infantil del Camp de Perot, un petit espai també sol·licitat pels ciutadans a la zona de la Valireta per als infants que es va fer seguint les propostes recollides en un pla de participació ciutadana, el parc del Benestar a l'altre costat del riu Valira, una zona tranquil·la, fresca per l'estiu a la vora del riu i un parc infantil a Bixessarri.
S'ha treballat molt i estem en un projecte ja executiu de pisos amb serveis per a la gent gran; s'ha creat l'espai jove a la plaça de la Germandat; s’ha habilitat un centre de dia; s'ha ampliat l'oferta esportiva amb pistes de pàdel i bàsquet, la renovació de la pista poliesportiva; una plaça Rocacorba, a la part alta del poble, que es va fer seguint tres objectius importants: treure el risc d’inundabilitat de l'avinguda Rocafort, la creació d'un espai a la part alta del poble i lligar l'avinguda Verge Canòlich amb l'avinguda Rocafort.
Sempre hi ha coses que podríem haver fet millor: la pandèmia de Covid i l’incendi del Centre Cultural i de Congressos Lauredià van ser una patacada molt gran. Però hem fet feina, i tenim ganes i projecte per continuar-ne fent, si així ho volen els lauredians.
Comentaris (8)