Assegura que l’advocacia “funciona” per molts pals a les rodes que se’ls posin. I durant la conversa en cita més d’un i de dos. Recorda que les noves fornades d’advocats “venen molts especialitzats i amb moltes ganes” i admet que en alguns aspectes, com els tecnològics o fins i tot els fiscals i mercantils, collen fort. “Ens haurem de posar les piles”, diu somrient en relació als que ja porten un temps més bregats. No ho diu obertament, però de les seves paraules també traspua que el fet que després de més de tres dècades hi hagi hagut unes eleccions per a la junta, també farà posar les piles a l’òrgan de govern actual.
Són tots els membres de la direcció col·legial els que ella va posar -o avalar, com a mínim- per a la candidatura que va liderar. Però sap que a diferència d’altres ocasions, hi haurà fiscalització. Parla, aparentment, molt més clar, com a mínim, que els seus dos immediats antecessors. I repassa durant una hora de conversa una bona colla d’aspectes, alertant sense embuts de situacions que no només afecten l’advocacia si no que condicionen tot el sistema judicial.
Què tal els primers dies al càrrec? Canvia de ser tresorera a ser degana?
Sí canvia.
I què canvia?
La responsabilitat que et crees, suposo. I ara tot passa per tu, d’inici, encara que reparteixis…
… joc.
Exacte, i deleguis i el que vulguis. Però d’entrada tot passa pel degà. I per tant, sí, canvia una mica. I la responsabilitat que t’imposes tu. De tresorer has de mirar menys coses.
No li diré que aquestes primeres setmanes siguin dies de tempteig, perquè vostè ja sap de quin mal ha de morir, però tampoc no crec que hagi hagut d’adoptar ja grans decisions.
Aquests primers dies, no. Encara que sabem que el ministeri de Justícia i Interior vol fer la modificació de la Llei qualificada de la Justícia en funció del que s’ha demanat pel Consell Superior, hem aprofitat que l’anterior junta ja va promoure una modificació de la llei en el sentit del descans dels advocats, la desconnexió digital i la qüestió de regular les baixes. Això estava al Consell General i hem aprofitat, aquí sí, que ho inclogui la ministra i si no, doncs ja hem començat a temptejar, que ens donin hora al Consell General, per poder reprendre aquest tema que estava sobre la taula.
“És veritat que una part del col·lectiu potser considera que hi ha coses que s’havien de fer i no s’han fet i, sobretot, parlem del sector que fa més guàrdies i oficis, en general. Si agafem les dues candidatures, pràcticament la candidatura pel canvi, molts dels integrants estan al torn de guàrdies. I aquest és un tema sensible per al col·lectiu”
Ja parlarem d’això de les baixes, que ja li demanaré sobre la relació amb altres institucions. Per anar desgranant el seu aterratge al deganat, i encara que ja li vàrem demanar poca estona després de l’escrutini, amb la perspectiva que dona el pas del temps, quina valoració fa de les eleccions i que, tot i sent veritats que els nou membres de la junta són els nou integrants de la seva candidatura, un de cada tres vots no va anar a la seva llista si no a la que defensava un canvi. Perquè de vots blancs i de vots nuls n’hi va haver poquíssims i la mobilització entre els advocats exercents va ser molt elevada.
Els exercents realment, pràcticament un 95% van votar o presencialment o representats.
És un fet inaudit.
Però és que realment és el que dèiem el dia de les eleccions. Al final hi havia dues eleccions. Si no es mobilitza la gent amb dues candidatures… Venir a votar quan hi ha una única candidatura que s’aprova per assentiment, doncs suposo que la gent no es mobilitza. Clar, quina lectura en fem? Ja en vam parlar i és veritat que una part del col·lectiu potser considera que hi ha coses que s’havien de fer i no s’han fet i, sobretot, parlem del sector que fa més guàrdies i oficis, en general. Si agafem les dues candidatures, pràcticament la candidatura pel canvi, molts dels integrants estan al torn de guàrdies. I aquest és un tema sensible per al col·lectiu i ha aparegut en premsa moltes vegades. Aquest és un tema que s’ha de millorar, s’ha d’escoltar tothom i sobretot els que fan guàrdies i oficis. Ho vam dir el dia de les eleccions i crec que ho he anat mantenint fins ara. Al final és un tema que preocupa. I preocupa tant als que fan guàrdies com als que no en fan perquè no volen que torni a ser obligatori. I hi ha un sentiment dins del col·lectiu, i jo no parlaria de fractura, però sí d’enfocament diferent de com veiem la professió, de com defensem la professió els uns i els altres. I hem de trobar un punt d’entesa i que tots ens sentim còmodes perquè, al final, el col·legi ha de ser per a tots.
En certa manera, ja em defineix la llista opositora, o la candidatura adversària a la seva, perquè m’ha parlat de la llista de les guàrdies, dels pica plets o digui-li com vulgui. Però llavors, la que encapçalava vostè, era la candidatura dels grans despatxos?
No. Que segurament els grans despatxos van donar més suport a la nostra llista? Això segurament. No dic que no. El que és cert és que al final, grans despatxos, dins la junta, hi ha gent de grans despatxos, gent de petits despatxos, algun advocat per compte propi… i és una mica una barreja de tot. No crec que siguem els grans despatxos, realment. Jo per començar estic per compte propi, tot i que estigui en un despatx que som tres advocats no som socis ni som una societat. Cadascú tenim els nostres clients, compartim mitjans, però no som un gran despatx. La lectura no s’hauria de llegir.
Doncs miri, li canvio lleugerament la pregunta i aquí sí que li toca més directament el rebre: també es diu que la seva llista és la que té el suport dels exdegans. I no em pot negar que una de les seves companyes de despatx (Sophie Bellocq) és exdegana.
Tinc una exdegana de companya de despatx. Això és cert. Ara bé, és la llista dels exdegans? Bé, tampoc.
Alguns, alguns. Els més recents, segurament.
Tampoc van fer la llista ells. Si això és del que se’ns acusa, del fet que els exdegans hagin muntat aquesta candidatura… doncs no. A això ja li dic que no. Que s’ha parlat amb exdegans? Doncs igual que s’hi parla altres vegades. S’ha intentat trobar una sensibilitat conjunta, que potser és veritat que les guàrdies i oficis tenen aquesta visió d’un col·legi potser més punyent? Doncs potser sí. I aquí es on crec que hi ha una mica la divisió. I reitero, no diria fractura però sí que hi ha divisió d’enfoc, o de com consideren ells que s’hauria de defensar la professió. La clau està aquí. Exdegans que donin suport? Doncs n’hi ha que sí i n’hi ha que no. I avui ho pots fer molt bé per a alguns i demà pot ser que no. Això, dins del càrrec, ja hi va això. Assumir que mai no faràs les coses bé per a tothom. I això també n’han de ser conscients els companys. Ho intentarem fer el millor que puguem intentant agafar tot el ventall de sensibilitats o d’opinions que hi hagi dins del col·lectiu però mai no podrem fer-ho a gust de tothom.
No sé fins a quin punt, i això no sé fins a quin punt és una intimitat del col·legi, de la junta… i no sé fins on en vol parlar o no… però fins ara en els darrers canvis de junta, gairebé havia estat un pas natural que el vicedegà o la vicedegana passés a liderar la llista següent. Xavier Sopena tenia Sònia Baixench de número 2, Baixench va passar al davant. Baixench tenia Miquel Bellera de vicedegà i… i Bellera ‘a’ha esborrat’. Els darrers mesos el vicedegà no ha assistit a les reunions de junta, no va acudir a l’assemblea i sembla que algú li va vetar la llista que preparava. O no va trobar el suport necessari entre els suports que hagués de trobar, que no sé si són aquests exdegans, els grans despatxos o qui fos.
És una qüestió que sí que és interna de junta i sobre la qual no em pronunciaré. Al final, les candidatures han estat les que han estat i des de la junta no hi ha hagut cap problema tan transcendent com perquè plantegem aquesta idea de no hi ha hagut suports o hi ha deixat d’haver suports. Però sí que és una qüestió de l’anterior junta que no…
Que no…! Diu que no hi ha fractura però sí que hi ha divisió. I s’ha de buscar un punt mig.
Aquesta és la meva opinió.
D’acord. Però vostè és la degana.
Però donada la situació, sí. Caldria buscar un punt d’equilibri.
Llavors, segons la degana, la Marga Marticella, on caldria situar aquest punt mig.
Crec que hem de seure…
… ha passat, això, ja?
No. Hi estem treballant. Però encara no ha passat. Però hem de seure amb tothom que fa guàrdies i oficis i veure quins problemes es troben en el dia a dia. És veritat que jo no faig guàrdies però sí faig oficis. Les problemàtiques de les guàrdies les coneixen ells, els que en fan. Hem de seure i veure quins problemes es troben, què creuen que es pot millorar, cap a on podem modificar, si és que s’ha de modificar el reglament intern de gestió de guàrdies i oficis, a banda de la remuneració que és una reivindicació històrica de totes les juntes. Però sí que aquest malestar o aquesta sensació dels companys de guàrdies i oficis de què potser no se senten escoltats ho hem de revertir. I el primer es seure i veure quines són les seves necessitats, les seves inquietuds, veure què els preocupa i a partir d’aquí treballar per trobar la millor solució per tots. Que funcioni el torn, que ells se sentin bé, confortables amb les guàrdies i caminar cap aquí.
Però la junta, o com a mínim els que continueu de l’anterior, teniu clar què és el que us demanen o allò que a parer d’una part del col·lectiu no funciona? Jo ja entenc que la qüestió de la remuneració està molt clara i no depèn del col·legi.
Correcte.
Bé, el col·legi ha d’anar a negociar amb el ministeri.
Tal qual.
I es va fer una negociació, hi va haver uns acords, però sembla que encara no satisfan prou els professionals de l’advocacia que fan majoritàriament aquestes guàrdies i els oficis encara sembla que surt pitjor perquè és més complexe.
Sí.
Són casos més llargs i que condicionen molt més l’activitat professional ordinària al marge d’aquests oficis. Tenen clar quina és la problemàtica? Què els demanen més enllà del debat de si, en aquest cas les guàrdies penals s’han de limitar al doble del màxim de guàrdies permeses… un debat que havien d’encetar el dia de l’assemblea però que van posposar perquè al final el debat van ser les eleccions. Suposo que miraran de consensuar amb l’altra candidatura per elevar-la després a una assemblea extraordinària.
Al final és veritat que la qüestió dels límits o no límits de les guàrdies preocupa. Si estan bé com estan, si s’han de modificar o no, si no hi ha d’haver límit… Aquí hi va haver debat, ja. Hi ha qui considera que hi ha d’haver un límit, però potser no el que es té actualment. Hi ha qui considera que no hi ha d’haver límit… llavors, votar això en les darreres eleccions era molt complicat perquè sortien 25 opcions. Per això vam dir: ‘seurem, parlarem, valorem amb tothom qui fa guàrdies i oficis i d’aquí traiem una proposta amb opcions que es votaran en una assemblea extraordinària’. El tema dels límits és un dels problemes. Però també hi ha la qüestió del funcionament.
“El que tenim clar és que no pot ser que hi hagi una persona que en un mes faci vint guàrdies titular policia. Això, per la seva pròpia salut mental és insostenible. Tu no pots estar vint dies pendent d’un telèfon que et pot trucar a qualsevol hora. Això, i a banda, a part de la salut, no sabem si el servei al final acaba sent tot allò adequat que hauria de ser”
Expliqui-m’ho.
El tema del penal potser sí que requereix d’una formació més extensa i que tinguin un seguiment i puguin fer les guàrdies pràctiques abans de llançar-se sols, això, els companys que fan guàrdies i oficis parlen que ha variat molt, les guàrdies que fan ara. Els casos cada vegada són més complexes i per molt que tinguis dos anys d’experiència amb un despatx el que et puguis trobar amb una guàrdia segurament no ho hauràs vist al despatx sense un suport darrere. Això és una opció que s’ha de valorar. El tema del civil és veritat que potser el límit que hi ha de dos anys potser es podria rebaixar i aquí el tema de les guàrdies també es complica molt per la gestió de la policia, de la Batllia… sempre hi ha no la queixa però sí que els companys arriben a situacions que no sembla que siguin les que marca la llei. Com es designa un advocat d’ofici, per exemple. Segons quina secció de la Batllia no informa el col·legi i llavors això genera problemàtiques de cara els companys… Situacions que hem de veure quines són totes elles per poder-nos posar a treballar i millorar-les. Tant les internes del col·legi com el que pugui ser extern i pugui venir de funcionament de Batllia, policia o el que correspongui.
El que està clar és que ni per a les guàrdies ni per als oficis no hi tornarà a haver un torn obligatori. Això està clar i s’ha descartat.
Això està clar.
S’ha de buscar una altra fórmula.
Exacte.
Però que serà obligatori com ho havia estat antany, això no.
Això no.
Ni per a una cosa ni per a l’altra.
Ni per a una cosa ni per a l’altra, encara que d’obligatorietat només es parlava en el torn civil, perquè havia baixat molt l’adscripció i perquè realment hi havia un problema perquè els advocats que estaven inscrits al torn civil rebien tres oficis al mes. Això actualment és insostenible. És veritat que a la darrera assemblea hi havia vuit nous col·legiats que s’havien apuntat i, per tant, allà ja es va descartar. I després, si no recordo malament al maig, hi haurà com deu o dotze advocats que farà dos anys que estaran col·legiats i que podrien entrar. I que ja havien mostrat la seva intenció d’inscriure’s al torn. Llavors farem la trucada de rigor perquè mantinguin l’interès i es puguin inscriure i llavors puguem mantenir el torn civil més sanejat, diguem-ne.
La junta, encara que sigui pel fet que fa quatre dies era una candidatura que va haver de fer una mena de programa electoral, i a falta de parlar amb els implicats o fins i tot amb els membres de l’altra llista, hores d’ara té una proposta, un posicionament de com s’hauria de fer tot això?
La qüestió de les guàrdies? Dels oficis? Consensuada i tancada no. Volem parlar amb els companys. Sí que tenim clar que el tema dels límits s’ha d’ajustar a la realitat. Potser no hem de parlar de límits, del màxim del doble, si no veure… El que tenim clar és que no pot ser que hi hagi una persona que en un mes faci vint guàrdies titular policia. Això, per la seva pròpia salut mental és insostenible. Tu no pots estar vint dies pendent d’un telèfon que et pot trucar a qualsevol hora. Això, i a banda, a part de la salut, no sabem si el servei al final acaba sent tot allò adequat que hauria de ser. Això també ho tenim clar. A partir d’aquí veurem què ens plantegen els companys. I el tema del torn civil? També hi ha un fet molt concret que ha fet que molta gent sortís del torn. I és un ciutadà que ha col·lapsat tant els torns de guàrdies i oficis, com la Batllia, com… en fi… el Raonador del Ciutadà suposo que també deu estar col·lapsat, el Consell Superior de la Justícia… Això també ha sigut un problema. I esperem poder trobar un camí, per poder intentar mitigar l’impacte d’aquest abús. Perquè nosaltres entenem que és un abús de dret d’aquest ciutadà. Estem mirant de buscar solucions. Ja es venien buscant des de la junta anterior i continuarem mirant de solucionar aquest problema. I aquests són els dos punts que tenim molt clars actualment la junta. D’allò que hem parlat. Només ens hem reunit una vegada i la idea és seure amb els companys i veure què és el que necessiten o que valoren que s’hauria de fer. Perquè entre ells també hi ha diferents criteris. Hem d’intentar trobar un camí que a tots ens vagi bé i se senti confortable tothom i ens en sortim aviat.
Sé que és un tema concret. Però vostè l’ha citat i jo també el tenia anotat. És el cas d’aquesta ciutadana -no li diré el nom no sigui que se’m torni a querellar també en contra meva, però jo sí considero que està fent un abús del dret al dret de la defensa-. Vostès tenen la sensació d’haver fet prou per intentar frenar aquesta situació o si han collat prou a qui sigui perquè fes el que hagués de fer, perquè potser els tribunals, diguem-ho així, han estat extremadament generosos concedint justícia gratuïta a tort i a dret per a una persona que constantment ha iniciat accions en contra de l’advocat que ella creia que no li feia les accions de forma adequada, I se li havia de facilitar un advocat perquè la ciutadana en qüestió es pogués querellar contra l’advocat anterior. Crec que no és de rebut que et puguis querellar contra cada advocat d’ofici que mira d’ajudar-te.
Correcte.
Potser hi ha un advocat dolent, però no n’hi ha cinquanta de dolents.
I tampoc no et pots querellar contra cada batlle que no diu el que creus que ha de dir. És que és tot el sistema. Fiscalia, advocats, batlles, magistrats… Quan no surt el que aquesta persona vol es querella o fa demanda civil per responsabilitat professional. Llavors, això, per a nosaltres és un abús de dret. N’hem parlat amb el Consell Superior, n’hem parlat amb la Batllia, n’hem parlat amb la ministra, n’hem parlat amb fiscalia… hem intentat trobar una sortida… També li diré que només hi ha hagut un batlle que ha denegat les justícies gratuïtes a aquesta persona en concret plantejant una situació d’abús. Però s’ha quedat aquí. És una pena. És un camí que haurien pogut seguir d’altres batlles.
I la interessada va fer recurs contra aquesta decisió denegatòria?
No. No ha arribat al Superior. Suposo que demana un altre batlle. Això pot ser. Aquest rebuig no va arribar al Superior. Només teníem un batlle que va iniciar aquest camí. Havíem demanat que fos com una línia a seguir però no s’ha seguit.
Si els tribunals no ho fan, vostès no poden fer res.
No, qui dona la justícia gratuïta és la Batllia. Nosaltres tenim l’obligació de designar un advocat. També és veritat que hem arribat al punt que només queda un advocat que no sigui incompatible amb aquesta senyora. Quan a aquest advocat li posi una querella, una denúncia o el que sigui no sé què farem. Potser haurem d’anar al ministeri i que siguin els advocats del gabinet jurídic de Govern els que facin la defensa d’aquesta senyora, perquè al final tot el col·lectiu és incompatible amb ella, segons el que manifesta darrerament.
És molt fort i inaudit que una persona sola posi en escac tot el sistema.
Tot el sistema, sí sí.
S’ha referit en algun moment al fet de ser més punyents que sembla que li demana una part de l’advocacia i, segurament també, l’altra candidatura que va concórrer a les eleccions. I també m’he trobat alguns advocats que diuen que segurament la darrera junta, no sé si l’anterior amb Xavier Sopena també, no ha estat prou defensora del col·lectiu en el sentit de plantar-se davant de les institucions, ser més… punyent segurament… marcar terreny. No sé si comparteix aquesta visió, si és més de la filosofia dels darrers degans d’anar fent.
És veritat que el que es planteja des de certs sectors d’advocats és que no s’ha estat prou transparent, que les decisions o el que s’hagi fet no ha sortit potser en premsa, no se n’ha fet difusió, i llavors això podria semblar una mica que no es fa res. I aquest potser podria ser no el retret però sí la lectura que en fan els companys. Però des de la junta liderada per la Sònia Baixench es va intentar i es va fer molta pressió tant a fiscalia com al Consell Superior com amb la Batllia per aquest tema de l’abús de dret, s’ha entrat la proposta de modificació de la llei qualificada de la Justícia per garantir el dret al descans dels advocats, la desconnexió digital, que es reguli que passa amb els judicis quan l’advocat està de baixa… també es va presentar una proposta de modificació de la llei del Codi de procediment penal que es va treballar amb un grup d’advocats que va ser obert a tothom, i això es va presentar. Potser no se n’ha fet una difusió oberta en premsa i potser per això hi ha aquesta percepció per part d’alguns advocats? Però no perquè no s’hagi estat punyent.
“Hi ha un fet molt concret que ha fet que molta gent sortís del torn. I és un ciutadà que ha col·lapsat tant els torns de guàrdies i oficis, la Batllia. Esperem poder trobar un camí, per poder intentar mitigar l’impacte d’aquest abús. Perquè nosaltres entenem que és un abús de dret d’aquest ciutadà. Estem mirant de buscar solucions. No pot ser que una sola persona posi en escac tot el sistema judicial d’un país”
A veure, això d’obrir-se als mitjans de comunicació… Miri, vostès han fet circulars internes, ‘newsletters’, comunicacions digitals al col·lectiu…?
No. No hi ha un butlletí…
Potser el col·lectiu el que demana és que cada decisió una mica amb contingut que adopti la junta, se li comuniqui.
Això és una de les propostes que vam estar tractant la setmana passada amb la nova junta.
D’acord, que hi ha el risc que s’acabi filtrant. Però si vostès admeten que no han tramès cap tipus d’informació al col·legiat…
No es pot estar explicant tot el que passa dins d’una junta, però potser sí quan les coses estan una mica més embastades. I hi ha coses que fins que no tenen una resposta… Però és una idea, la de fer un butlletí o una cosa similar per informar els companys del que s’està treballant. I això es va comentar la setmana passada. La situació que no s’ha estat punyent pot anar en aquest sentit. Perquè sí que s’ha treballat molt i encara hi ha un parell de coses que queden pendents i que seguirem empenyent com el tema de la Llei qualificada de la Justícia i el tema de la modificació del Codi de procediment penal, que sí que ens han comprat la rebaixa de la presó provisional però no de limitar el temps d’instrucció.
Una instrucció que es pot allargar moltíssim.
I tant. I no pot ser que estiguis deu anys processat. Això és insostenible per a qualsevol persona. No pots estar amb aquesta incertesa deu, quinze anys de la teva vida, sense saber si et portaran a judici.
Tornant a aquella divisió o diferència d’enfocament que diu que hi ha al col·lectiu d’advocats, lligat també a la qüestió del torn d’ofici i de les guàrdies, fins a quin punt la gestió de casos d’advocats als quals vostès van obrir expedients disciplinaris, els van sancionar en algun cas… fins a quin punt tot això ha contribuït a enverinar el clima col·legial.
Segurament hi haurà contribuït bastant, no en tinc cap dubte. Però al final som advocats i apliquem lleis i apliquem reglaments. I es va sancionar per unes conductes que estaven previstes en un reglament i que s’havien advertit amb anterioritat. No va ser la primera vegada que se’ls sancionés per això. Estaven advertits els companys que estaven sancionats. I sí, n’hi ha un que està en via de recurs, un altre procediment està suspès esperant a veure què diu el Superior i l’altre la junta de segona instància del col·legi ho va arxivar.
La gestió de sancions i queixes com la porten, per cert? Hi ha gaire queixes entre companys? La ciutadania es queixa dels advocats?
Es reben queixes.
Però amb lògica o no. Una cosa és aquella ciutadana que es queixa per tot. I d’altres, doncs algú que lamenti que un advocat, de manera sistemàtica, s’oblida de terminis.
Les queixes que venen de ciutadans en general solen ser perquè no estan d’acord amb honoraris, per exemple, o perquè consideren que l’advocat no ha fet bé la feina perquè no han guanyat. Però no tenen una fonamentació respecte que l’advocat hagi fet malament alguna cosa. i les queixes que rebem per honoraris tampoc és que l’advocat hagi fet una minuta desproporcionada. Si hi havia un pressupost hi havia un pressupost i si no n’hi havia, generalment s’apliquen els mínims col·legials i no genera més problemàtica. Però queixes n’hi ha. La gent té mal entès la funció que pot fer l’advocat. Perquè demanen indemnitzacions i això, el col·legi, no està aquí per valorar si la feina de l’advocat suposa responsabilitat professional. Això ho ha de determinar el batlle. Moltes vegades és aquí, el punt.
I el frec a frec entre companys on rau? Perquè també hi ha queixes entre col·legues.
Conflictes d’interessos la majoria de vegades.
Quina mena de conflicte d’interès?
De vegades hi ha un secret professional i si tu has tingut coneixement de segons quins fets perquè ha estat l’advocat de la part contrària, al final si pots utilitzar informació d’un altre client pot donar-te un avantatge enfront del client del teu company. De vegades també cal veure que el que has portat una vegada d’un client no té res a veure amb el que es tracta després. Potser una vegada has portat una qüestió d’arrendaments i després tracte d’un plet que és laboral i que no té res a veure. Doncs aquí no hi hauria conflicte. Però sempre hi ha una mica el joc. I després les comunicacions amb els clients. La comunicació amb el client de l’altre advocat. D’aquest tipus també n’hi ha de queixes, algunes vegades. Però generalment sempre és conflicte d’interessos.
I generalment s’acaba sancionant o no?
No, és que no n’hi ha tantes, de sancions. El que passa és que clar, quan a algú se’l sanciona, ningú no li agrada. I, de fet, a ningú no li agrada haver de sancionar el company. Això també. No és fàcil i no és agradable d’haver de fer expedients disciplinaris.
Quina és la relació que hi ha entre advocacia i societat? Quina percepció creu l’advocat que té d’ell la ciutadania? Els veu bé, els entén. Els bancs són dolents. Els advocats?
Els advocats jo crec que som regular. (Riu). La societat jo crec que no percep l’advocat com que és la figura que els representa davant d’un tribunal. Al final som la veu del ciutadà davant del batlle o del tribunal. I això jo crec que s’ha perdut, aquesta sensació. Els advocats al final tot es fa per diners, només volen cobrar per les guàrdies… aquesta és la percepció que crec que hi ha en la societat, una mica.
“Amb el servei de consultes gratuïtes haurem de vigilar, perquè estem començant a detectar una mica abusos. Al final una consulta gratuïta és, idealment, per algú que no pot pagar un advocat, que no hi té accés. Però clar, que una gestoria vingui a fer consultes gratuïtes no és ni la finalitat ni la filosofia d’aquest servei. Ni tampoc que vingui algú que pot anar a un despatx d’advocats”
I per què?
Doncs no li ho sabria dir. No sé si perquè no es fa una mena de promoció… El concepte real de què fa un advocat, potser la ciutadania no el té clar. I al final és un ajut. Si tens un problema, doncs ves a un advocat abans de plantejar-te altres opcions. Moltes vegades si vas de bon principi a l’advocat t’estalvies plets, problemes, pots arribar acords a abans, i això t’estalvia maldecaps, angoixes pel fet d’estar-te no sé quants anys a la Batllia i arribar a una solució molt més àgil i que et permet estar més tranquil, també. Un mal acord sempre és millor que un bon judici.
Hi ha diferència en la percepció que pugui tenir un nacional o resident de llarga trajectòria al país i un nouvingut? Els primers els entenen millor? Ja no parlo de temporers que probablement no acudeixen a l’advocat a no ser qui sigui anant a una consulta gratuïta que és un dels canals que tenen per acostar-se a la ciutadania.
És veritat que les consultes gratuïtes porten gent que potser d’una altra manera no aniria a un advocat. Però també és veritat que amb les consultes gratuïtes haurem de vigilar, perquè estem començant a detectar una mica abusos. Al final una consulta gratuïta és, idealment, per algú que no pot pagar un advocat, que no hi té accés. Però clar, que una gestoria vingui a fer consultes gratuïtes no és ni la finalitat ni la filosofia d’aquest servei. Ni tampoc que vingui algú que pot anar a un despatx d’advocats. Hi ha una llista a disposició a la web i es pot pagar una consulta, doncs treure una hora d’algú que no pot accedir a aquest servei, també ens sembla que ho haurem de començar a ajustar.
Una cosa és orientar a algú que va desorientat i una altra…
Fer una consulta..
…amb tots els ets i uts.
Amb tots els ets i uts i demanant de fer indagacions en diverses jurisdiccions.
Ja ho hem citat una mica, però en matèria de relacions institucionals, què tal porten els contactes amb el ministeri, el Consell Superior, la fiscalia, les jurisdiccions…
En principi esperem que igual de fluïdes que fins ara.
Fins ara han anat bé.
Fins ara han anat bé i amb la ministra ja he tingut l’ocasió de parlar arran de la modificació de la Llei qualificada de la Justícia. Per tant, doncs bé. I encara no ens hem pogut reunir amb el Consell Superior i la Batllia però esperem poder-ho fer en els propers dies o setmanes i que segueixin sent les relacions igual de fluïdes que ho han estat fins ara.
I una cosa són les relacions institucionals i l’altra que les jurisdiccions, sobretot, i no sé si també el Consell Superior, no acaben de desembussar-se?
La via penal, la instrucció penal està col·lapsada. I això és així. No pot ser, i és el que dèiem abans, que un processament duri deu anys. Però també és veritat que si les seccions d’instrucció acaben tenint sobre la taula 950 dossiers doncs això és inviable de despatxar-ho i de reduir de forma significativa. No sé si és falta de mitjans, si s’ha de fer un replantejament dels delictes, si hi ha coses que ja no haurien d’arribar a la Batllia i que quan arriben a la policia ja haurien d’arxivar-se. No ho sé. S’ha de veure quina és la problemàtica, perquè el que és veritat és que 950 dossiers a l’any és inviable. També per a la instrucció. I llavors en la via civil, el Codi de procediment nou funciona i funciona bé. Allò que és nou va funcionant. Però és clar que tenim l’històric…
El ròssec.
Exacte. El tenim parat. Surt poc. Però sí que és veritat que ens estem trobant amb situacions d’interpretació diferent del procediment. Llavors, cada Batllia interpreta d’una manera i això genera inseguretat jurídica absoluta. Perquè al final no saps com has de plantejar la prova amb un, perquè aquest ho fa d’una manera i l’altra Batllia ho fa d’una altra manera. Això també és una de les línies que posàvem en la carta de presentació de la nostra candidatura: intentar treballar per unificar criteris amb les batllies. I unificar criteris, doncs això, si el Codi de procediment diu que la prova es fa així, doncs es fa així i intentem que tothom la faci igual, i si hi ha algun punt en què hi ha visions diferents, que decideixin quina és la visió bona. Nosaltres podem donar la nostra opinió i evidentment acabarà decidint Batllia. Però que hi hagi un criteri. I que quan hi hagi un criteri que el comuniquin. I que tots els advocats sapiguem quin és el criteri i anem tots en la mateixa línia. Li correspondria marcar a la presidència de la Batllia marcar uns criteris.
De fet, aquests canvis que s’estan promovent en la Llei de la Justícia han de servir per delimitar competències, en aquest cas entre el ministeri i el Consell Superior, i després que es puguin organitzar també les jurisdiccions.
Aquesta és la idea.
I la filosofia la veuen bé? Els han passat algun text amb la concreció?
La filosofia la veiem bé, sí. Però la concreció no la tenim. El text no el tenim i no sabem ben bé cap a on anirà. Però sí que la filosofia ha de ser aquesta: ha d’estar clar qui té les competències de què i em sembla que també hi ha alguna cosa de pressupost. I el tema de la unificació de criteris és que passa a tot arreu menys a Andorra. A Espanya, i dic Espanya perquè el Codi de procediment civil andorrà és calcat a l’espanyol, a Espanya, deia, es reuneixen i decideixen com es fan les coses: ‘així i així’. I tothom ho fa de la mateixa manera i tothom sap com funciona. I això és que demanem aquí, saber les regles de joc. Semblava que el Codi de procediment civil havia de servir per unificar el procediment i seguim igual. És més àgil, sí, però seguim amb què cada Batllia té el seu criteri propi. I això no ajuda a agilitzar ni a garantir una seguretat jurídica de cara al ciutadà.
Deia, i això toca normatives que vostès estan treballant, que han proposat aspectes com la desconnexió digital, qüestions de terminis, i també temes com els de les baixes. Sembla bastant inaudit que a una advocada que està de baixa per maternitat no se li suspengui una vista o la realització d’una diligència, i així d’acudir a la Seu de la Justícia en plena quarantena i amb el nadó amorrat al pit.
Sí, doncs és així. Ha d’anar a notificar-se de qualsevol decisió en aquestes circumstàncies, sí.
Això és així, legalment.
No hi ha res previst i això està així. Depens de la bona voluntat de la secció corresponent. I això, menys a Andorra, està regulat a tot arreu. Al final és posar-ho a la llei i que no tinguem problemes amb el fet que cada secció interpreta el tema de les baixes com li convé o li va millor.
És que davant una situació així, si una dona advocada eleva una queixa a algun organisme internacional, aquest organisme tocarà la cresta a l’Estat.
Segur. I davant d’una baixa mèdica també t’haurien de suspendre la vista. Doncs depèn. Depèn de qui és batlle o el magistrat. Ja entenem que si és una baixa de molt llarga durada, si tens un any de baixa, hi ha d’haver algun mecanisme perquè no s’eternitzi un procediment, és el que dèiem. La gent no pot està processada deu anys. Però hi ha d’haver uns mínims. Hi ha d’haver un termini de suspensió davant una baixa mèdica. A Espanya ho tenen previst durant tres mesos, diria. Si estàs tres mesos de baixa se suspenen les vistes i tot. A partir del tercer mes s’ha de buscar una solució. Tres, sis… és trobar un encaix. Evidentment, la baixa per maternitat ha de ser íntegra. Òbviament. És que al final resulta que les lleis laborals reconeixen tots els drets i els advocats sembla que siguem, no ho sé, els esclaus del segle XXI o similar perquè no tens dret a baixa, si has tingut un bebè has d’anar pràcticament el bebè enganxat al pit perquè et notifiquin perquè ningú no et suspèn res… Doncs ens hem de posar en la realitat de la normativa laboral i al final és salut. I el dret a la salut està garantida o ho hauria d’estar.
“Hi ha d’haver un termini de suspensió davant una baixa mèdica. Tres mesos, sis… és trobar un encaix. Evidentment, la baixa per maternitat ha de ser íntegra. Òbviament. És que al final resulta que les lleis laborals reconeixen tots els drets i els advocats sembla que siguem, no ho sé, els esclaus del segle XXI o similar perquè no tens dret a baixa. Si has tingut un bebè has d’anar a la Batllia amb el bebè enganxat al pit”
L’expedient electrònic i el nou portal de jurisprudència què tal funcionen?
Del nou portal de jurisprudència millor no parlar-ne.
Com a usuari penso el mateix.
La darrera actualització és una sentència del novembre del 2025.
No, no, en això ja s’ha actualitzat una miqueta.
Doncs la setmana passada o l’altra era novembre del 2025. I el cercador és molt complicat. Les paraules de cerca no surt res en funció del que hi posis. És complicat. Ens queixàvem de l’anterior, que quan feies cerca sortia qualsevol cosa i aquest se’ns havia dit que era una millora substancial i realment està generant moltes queixes. Els companys es queixen que no es troba res. També es plantejava, encara que no ho hem parlat amb el Consell, que es puguin mantenir els dos portals mentre aquest nou no s’acaba d’ajustar, mentre no acabi de funcionar. Que mentre això no passi que es pugui mantenir el vell. No sé si serà possible però ho intentarem. I l’expedient electrònic…
Això!
Hi ha hagut millores respecte de quan vam començar. Ha anat millorant però falten coses. I principalment que puguem veure el mateix dossier que veu el batlle, que és el que se’ns va dir des de l’inici. Seguim sense veure tots els documents, això genera problemàtiques perquè al final tu havies de tenir l’accés 24 hores i resulta que si t’hi poses a les 4 de la tarda i no tens accés als documents no hi ha ningú que et pugui ajudar, perquè t’ho habilitin… i ja comencem a tenir una mica la por de si l’expedient electrònic es pot manipular. Si hi ha documents que puguin entrar i sortir a decisió de la secció corresponent. I això ens preocupa molt.
Vostè està posant sobre la taula un fet molt greu.
Sí. Ens preocupa.
Hi ha hagut algun cas o perquè ho diu? Hi ha hagut algun dubte?
No hi ha hagut cap cas però hi ha dubtes en el sentit de si se’ns demana que pengem el que és la prova a l’expedient electrònic abans que s’hagi fet l’audiència prèvia o el judici i encara no se sap quins documents d’aquells que tu pujaràs seran acceptats o no. Si després no me’ls accepten aquells documents els poden eliminar, entenc. Si aquells documents els poden eliminar que no se’n poden eliminar d’altres. Això genera un neguit, una inquietud
I lligat tant al portal de jurisprudència com a aquesta qüestió d’igualtat d’armes, fins a quin punt hi hauria d’haver més actes jurídics, més resolucions que haurien d’estar publicades? Anonimitzades i tot el que es vulgui. Autes decisoris, resolucions d’ordenances penals (OP) al dia i no un cop l’any… generant una mena de mercat de Calaf.
És clar que les OPs haurien d’estar actualitzadíssimes. Molts procediments es tanquen per OP.
N’hi ha cada dia. I molts dies, diverses.
Exactament. I si no tens el criteri dels tribunals, si no saps, de forma genèrica, què s’acaba decidint, la defensa del ciutadà no és efectiva. I això és un problema. I autes, tan civil com amb penal, que al final defineixen criteris, ni que siguin de procediment, també s’haurien de publicar perquè al final és tenir les línies mestres i saber les regles del joc. I això al final el que diem és que hem de pensar que tot això és en benefici del ciutadà. L’advocat el que fa és defensar els interessos d’un ciutadà, i si no tens les regles del joc ben definides, això el perjudica.
Des del punt de vista de procediment i agilització del sistema, com veuen OPs i actes de conformitat?
Jo no els veig malament. Realment al final és cert que és una assumpció de culpabilitat per part de l’acusat. Però si al final la cosa està clara, que hi haurà una condemna, intentar arribar a un acord que faci que la teva pena pugui ser més baixa i que agilitzi desbloquegi la instrucció, jo crec que s’ha de valorar. Els companys que han arribat a acords de conformitat estan contents. L’únic que s’ha de garantir molt són els drets de la víctima en el cas que hi hagi una víctima en aquest delicte. És l’únic que s’ha de garantir. I potser el tema de la víctima haurà d’anar per execució de sentència. Però sí que s’ha de veure l’encaix de la víctima en aquests acords.
Una altra qüestió: la presó preventiva. S’han aconseguit millores però no sé si les troba suficients.
Hem aconseguit millores al principi, durant la instrucció però és cert que quan passa a un tribunal superior es manté l’any. A nosaltres ens sembla excessiu. Quan arriba la causa al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior, es jutja ràpid. El pitjor termini és el d’instrucció fins que passa a tribunal. El que no pot ser és que reduïm la presó preventiva en la instrucció però no la reduïm quan s’està jutjant quan els terminis són més curts. Crec que nosaltres demanem sis mesos màxim. S’ha de reduir. Al final, la llibertat és un dret fonamental. Hi ha d’altres mesures que es poden aplicar com el control monitoritzat o qualsevol altra. I hem de tendir a això i no a tenir la gent tancada a la presó.
Una pregunta que aquests dies no li han fet mai: l’andorranització de la Justícia.
L’andorranització està molt bé en igualtat de resultats o de condicions. En igualtat de condicions ha de passar un andorrà. El que no pot ser o no ha de ser així, és que si hi ha un candidat que no és andorrà que té molts més mèrits o que el seu examen és molt millor… no podem oblidar que es passa una oposició, un edicte. Si té millor nota i més mèrits, ha de passar qui té més mèrits. I ens ajuda, també, a la neutralitat. Al final a Andorra ens coneixem tots, hi pot haver incompatibilitats, parlem que al Tribunal de Corts hi ha passat la fiscalia…
… sí, és la segona fiscalia.
Això farà que hi hagi dossiers que no es puguin jutjar, no es podrà formar sala. Això ja ho ha dit el Consell Superior, ja hi ha hagut uns quants casos. Què implica això? Que han de pujar batlles a fer de magistrat quan potser no tenen els anys, l’experiència, el que sigui necessari. I han de pujar a fer sala. I això entenem que és un greuge i un perjudici per a la qualitat de la Justícia andorrana.
“El que està clar és que no pots estar avui acusant i demà jutjant temes. Al final la política de la fiscalia és una, i tots van en el sentit d’aquesta política. Treure’t el barret no és tan fàcil. I al final entenc que el ciutadà o l’advocat que està allà, també es pugui sentir perdut”
Vostè deia, en igualtat de condicions, ha de passar l’andorrà. Jo crec que això ja és així. La qüestió que es posava ara en dubte és el sistema, la fórmula. Més o menys s’ha imposat un sistema que fa que hi hagi tres concursos interns i un d’extern. D’extern al país, fins i tot. Això és el que es posava en dubte. Es venia a demanar que aquesta quarta via s’eliminés, se suprimís, amb la qual cosa això suposaria l’andorranització total en el moment que els actuals magistrats estrangers es jubilin o no se’ls renovi.
Jo trobo que no podem perdre el fet de tenir gent de fora que t’aporta un valor afegit. Pensem que Andorra és petita i que tenim els casos que tenim i que veiem el que veiem. Si entra un magistrat de França o d’Espanya que tenen molta més població i molts més delictes o casos en matèria civil…
… més divorcis!
O més casos d’incapacitació, el que sigui. Veuen altres coses que a nosaltres potser encara no ens han arribat. Això ens ha de beneficiar com a país, portar gent que tingui un bagatge. I això és un valor afegit que es quedarà al país, perquè els magistrats que estiguin amb aquest magistrat, tot aquest coneixement que ens arriba de fora l’adquiriran. I això es queda aquí. Jo entenc que no s’ha de limitar el fet que vinguin magistrats de fora, justament per això, per les característiques del país. Som petits i si ens quedem amb el que tenim a Andorra i no podem obrir a d’altres estats o d’altres vies, al final t’arriba un cas complicat i no serem casos de tenir les eines necessàries per resoldre’l de la millor manera.
Penúltima qüestió, l’ha tocada. El tema del Tribunal de Corts en la situació actual. És un problema d’incompatibilitat només o és que més enllà de la incompatibilitat és un tema de visió, de comportament… com a usuari que veu o assisteix a uns quants judicis. Hi ha moments que sembla que el senyor magistrat està protegint el fiscal perquè ha sigut…
… el company.
El company… o és que fins i tot, potser l’ara magistrat ha format al fiscal! N’ha estat tutor.
Correcte.
I ja no li esmento l’ascendència, per dir-ho així, de l’exfiscal general perquè va força més enllà.
A veure, és veritat que hi ha d’haver una descontaminació. Tu no pots passar d’acusar avui a jutjar demà. I a tot arreu, en les legislacions veïnes hi ha uns mínims. És veritat que també tenen carrera de fiscalia pròpia, a Espanya, per exemple. Aquí potser hem de plantejar-nos com es fa perquè puguin promocionar. Però el que està clar és que no pots estar avui acusant i demà jutjant temes. Al final la política de la fiscalia és una, i tots van en el sentit d’aquesta política. Treure’t el barret no és tan fàcil. I al final entenc que el ciutadà o l’advocat que està allà, també es pugui sentir perdut. I que no se sàpiga què estan fent a la sala. És veritat que aquesta descontaminació hi hauria de ser.
Com?
Doncs no és fàcil, segurament. Al final Andorra és petita. Però hi podria haver l’opció és que si els fiscals volen progressar dins la carrera judicial com està previst ara, doncs que els fiscals hagin de passar per la Batllia civil i això els hi dona un temps de descontaminació de la fiscalia, de què els temes que hagin pogut tocar com a fiscals ja hagin passat, i que quan ells arribin tinguin una neutralitat diferent. Aquesta podria ser una opció. Segurament se’n poden estudiar d’altres. Però el que està clar és que hi ha d’haver un marge. La Sònia Baixench ja se n’havia parlat, d’això. Se n’havia parlat amb el Consell Superior, amb el ministeri. Que almenys hi hagués un parell d’anys de desconnexió. Que no puguin passar a Tribunal de Corts. Però això no va entrar tampoc a cap proposta legislativa. I seguim igual i ara pitjor. Perquè en aquell moment encara teníem el magistrat Enric Anglada i d’altres que encara podien cobrir una mica. Però ara ja no ens en queda cap. I el fiscal general, dotze anys marcant la política de fiscalia, és molt complicat que pugui jutjar temes que no siguin ‘m’oposo a una ordenança penal’ perquè molts dels casos si portes deu anys processat, molts dels casos haurà vist o haurà conegut. I això passarà amb aquest fiscal general o amb qualsevol altre que vingui de la fiscalia. I això s’ha de preveure.
Comentaris