“Volem justícia real: un fa vida normal i nosaltres fa set mesos que no tenim el nostre germà”

Durant la concentració, la germana del finat, molt activa des de la malaurada mort de Carlos en la reivindicació que no es poden tolerar certes conductes al volant, recordava durant la concentració, davant una setantena de persones a la plaça Lídia Armengol, als peus de la seu parlamentària, que una distracció i un accident “el podem tenir tothom”, però que no es pot tolerar que havent begut o havent consumit droga com hauria fet el conductor implicat en l’accident mortal del seu germà, es continuï posant la gent al volant. Per això, explicava després de l’acte Mònica Miguel, si s’endurís el càstig penal que contempla la normativa espanyola, segurament els conductors s’ho pensarien dues vegades.

És la vindicació principal de la família de Carlos Manuel Miguel: obrir un debat en les institucions espanyoles perquè canviï el Codi penal, que per aquest concepte, ha explicat Mònica, fa gairebé tres dècades que no es modifica. La germana del finat ha explicat que no es descarta demanar el suport de les institucions andorranes per tal que expressi la necessitat de fer els canvis que es reclamen. De fet, voldrien promoure una acció jurídica que pogués facilitar les modificacions que persegueixen però, ara per ara, no hi ha manera que ho aconsegueixin. I creuen que les penes actuals són manifestament baixes i, a més a més, permeten als causants dels accidents estar en llibertat fins que no hi ha una pena ferma. I encara si és inferior als dos anys, no entren mai a presó.

Hi ha molta indignació en l’entorn de Carlos Manuel Miguel. Però també molt respecte, molt sentiment. Molta fe. El jove mort a Oliola hauria fet aquest dimarts 37 anys. I per això s’ha convocat la concentració. Sense megafonia perquè ha fallat, però amb una estima i una devoció pel jove instructor de ball que alhora era empleat també d’un dels principals departaments d’un gran centre comercial del país, ha estat la germana de Carlos qui ha fet una petita explicació del motiu de l’acte i la voluntat d’aconseguir endurir les penes perquè ningú més hagi de passar el que ells. 

Amb uns globus blancs que esperaven ser llançats al cel i una dotació dels GSMO amb els seus lumínics blaus escortant l’acte, tranquil, emotiu, s’han corejat alguns càntics i s’han escoltat els precs i les al·locucions d’un pastor que ha posat d’exemple Carlos Manuel i la seva voluntat de somriure sempre, de fer el bé, com un exemple a seguir. Mentre es repartien samarretes amb la imatge del recordat i amb frases, a la part posterior, que deixen clar que no es volen més morts per culpa de l’alcohol o la droga al volant, s’anaven procedint algunes cançons i el manifest més espiritual. 

Al final s’han enlairat els globus entre aplaudiments amb la doble voluntat: mantenir viu el record de Carlos Manuel i reclamar “justícia real”. “Per sort no necessitem diners. Doblaria el que em puguin arribar a donar per tal de poder tornar a tenir el meu germà aquí”, emfatitzava la germana del finat, que ha explicat que la causa es troba a les acaballes de la instrucció al jutjat de Balaguer, pendent d’una valoració forense per determinar les lesions exactes que va sofrir la companya del jove resident colombià, en aquest cas resident espanyola, i després es passarà cap als tribunals de Lleida per tal que jutgin l’afer. “S’ha d’endurir la llei.”