Per conèixer de primer mà què suposa la decisió d’estudiar a França, els avantatges que pot suposar i com influeix, també, a l’hora de trobar feina, n’hem parlat amb un professional destacat del país, David Vilanova, que ja fa uns quants van va optar per aquest recorregut.
Com és que va optar per anar a estudiar a França?
En aquell moment la majoria dels estudiants anaven a estudiar a França, sobretot els que havíem estudiat el sistema francès, al Lyéce, i jo ho havia fet, doncs la majoria anàvem a França. Espanya no era tant una opció perquè no hi havia equivalències directes. Havies de passar el que es deia en el seu moment, la selectivitat.
Quin record té d’aquells anys com a estudiant a Tolosa.
Són dels millors anys que tinc. Els anys universitaris són dels més bons. Al principi cal adaptar-se. Culturalment hi ha una certa diferència. Hi ha com un xoc cultural, inicialment, perquè tot i ser veïns, els costums, els hàbits... La cultura és relativament diferent i al principi hi ha un xoc cultural però a mesura que et vas integrant, que vas coneixent la gent, és un plaer. De fet, avui jo considero França com la meva segona casa.
Al principi hi ha un xoc cultural però a mesura que et vas integrant, que vas coneixent la gent, és un plaer. De fet, avui jo considero França com la meva segona casa.
Es va sentir molt acollit?
Sí, un cop em vaig integrar, potser aquesta fase d'integració inicial és la més complicada,
perquè culturalment és molt diferent. Tot i que parlo de fa molt temps i segurament avui és molt diferent. Probablement era molt més complicat del que ho és ara.
Era el primer cop que marxava de casa?
Sí, sí. Vaig marxar de casa amb 18 anys i de fet, ja no vaig tornar a Andorra fins als 40.
I tots aquests anys els va passar a França?
No, també vaig estar a Suïssa uns anys, però la gran majoria els vaig passar a França.
Un cop va acabar els estudis, va ser fàcil fer el pas cap al món laboral i trobar feina? El va ajudar el fet de tenir un diploma francès?
En aquell moment, en el meu cas, a la Universitat de Ciències, pràcticament més del 90% dels estudiants que acabàvem teníem feina. No necessàriament amb la teva branca, perquè per exemple, dins de la biologia hi ha qui fa recerca, qui fa màrqueting o qui es dedica a la part comercial, però que és tècnic. Però en el meu cas va ser molt fàcil trobar feina. Són diplomes que tenen molt de prestigi, molt de valor. Jo vaig trobar la primera feina a França i sense cap tipus de problema.
I quan ha anat en altres països, tenir estudis fets a França l’ha ajudat?
Sí, ajuda tenir un diploma francès. Són estudis que generalment estan molt reconeguts a nivell internacional, tenen molt prestigi. Però crec que el que més em va ajudar, a banda de tenir un títol reconegut i homologat internacionalment, va ser que el que jo vaig estudiar era molt específic, molt concret, i hi havia una demanda al mercat molt important. Jo crec que, al final, el que va primar va ser tenir un títol francès, però també estar en un sector d'activitat en la qual hi ha molta demanda, que és una cosa que de vegades quan estudiem no veiem.
En el meu cas va ser molt fàcil trobar feina. Són diplomes que tenen molt de prestigi, molt de valor
El fet de venir del sistema francès, malgrat que hi hagi cert xoc cultural, suposo que el va ajudar.
Sí, sí, sí, el fet de parlar la llengua, d'entendre perfectament la llengua, doncs això facilita, perquè si que és veritat que jo tenia companys allà, no necessàriament andorrans, que no tenien el francès tant per mà i els costava més. Tenir tot això d'entrada ajudar moltíssim, però després, al final, com totes les carreres, la universitat no deixen de ser coses. És veritat que la manera de pensar, la manera de treballar, jo la tenia relativament inculcada, perquè hi havia certes similituds amb el que estàvem fent. Però quan vas a la universitat, passes d'estar en una classe de 25 a trobar-te 400 persones en un amfiteatre.
És un canvi!
Em va tocar viure aquesta època d'haver de fer colzes, posar disciplina i anaves veient que cada any hi havia menys gent, perquè també és un sistema que en aquell moment depenia molt del que feia l'alumne. Avui és molt diferent, potser hi ha més seguiment de l’alumne, reorientacions, està tot molt més acotat. A l’època era molt més salvatge. Hi havia molt sacrifici personal però al final no estàs sol i ho acabes traient i gaudint.
Actualment França facilita beques i ajudes als estudiants. En el seu cas també hi va poder accedir?
Sí, hi havia facilitats i ajudes. Jo no hauria pogut estudiar si no hagués anat a França. Cursar estudis universitaris a Espanya, per exemple, els meus pares no s’ho podien permetre. França és un país molt social, amb moltes ajudes i jo em vaig poder beneficiar de moltes ajudes per fer front a un lloguer, les despeses, etcètera. Sí que és un plus, és un diferencial molt important amb Espanya, que tots els alumnes que arriben a la universitat a França tenen pràcticament tots garantit una ajuda, una ajuda que cobreix la matrícula, t’ajuda amb el lloguer, el menjar... El preu dels estudis no té res a veure amb el que es paga a Espanya.
El fet de parlar la llengua facilita, perquè si que és veritat que jo tenia companys allà, no necessàriament andorrans, que no tenien el francès tant per mà i els costava més
I malgrat ser andorrà, el tracte va ser el mateix que si fos francès d’origen?
Sí, exactament el mateix tracte. A nivell d’ajudes no hi ha diferències i potser no es valora prou, però econòmicament és molt rendible anar a França. Anar a Espanya és caríssim.
A un estudiant que dubtés entre anar a França o a Espanya, li recomanaria estudiar a França?
Sí, jo ho recomano amb els ulls tancats. França no deixa de ser un país on els estudis són de molt alt nivell, prepara molt bé i a més són diplomes molt reconeguts. I no només això, les perspectives de feina són molt més elevades que les que puguis tenir a Espanya, per parlar del país veí. La gent no ho valora prou a vegades.
Hi ha certa tendència a anar a Espanya.
Sí, la gent va a Espanya i està molt bé perquè tothom ha de poder estudiar el què vol, però quan vas a França, si arribes fins al final, tens una probabilitat molt alta de trobar una feina. I a més, tens una llengua més. Tens el francès, la teva llengua nativa i per poc que t’hagis ficat una mica amb l’anglès, tens una tercera i això ajuda a l’hora de buscar feina.
Li sap greu que hi hagi aquesta tendència d’anar cap a Espanya i que no es valori el que ofereix França?
Sí, sí, crec que no es valora prou. I no acabo d’entendre les motivacions per acabar anant a estudiar a Espanya, fins i tot gent que surt del sistema francès. Però crec que si els estudiants poguessin projectar-se i veure quines són les seves perspectives de treball o d’èxit al final d’uns estudis universitaris a França, veurien que estadísticament està molt per sobre del que poden arribar a trobar a Espanya.
Com és el cas de la recerca, per exemple.
Sí, no tinc les dades exactes del què inverteix França en recerca, però està per sobre del què hi dedica Espanya. A més, França té l’afegit que és un país amb molta indústria, té grans empreses amb moltes temàtiques diferents. Tens farmacèutiques, biotecnològiques, moltíssimes al voltant de satèl·lits, biologia marina... Tens grans centres de recerca i empreses que fa que ofereixi possibilitats importants als estudiants i crec que no es valora prou. Ni el tema econòmic, que no ha de ser sempre el més important, però també hi ha la qualitat dels estudis i després la cultura. La cultura francesa ara és com la meva segona casa perquè he après a entendre’ls, a conviure-hi i al final tenen un patrimoni cultural molt important i molt agradable.
Si els estudiants projectessin les perspectives de treball al final dels estudis a França, veurien que està per sobre del poden tenir a Espanya
I uns estudis que també li han obert portes a Andorra, a un lloc qualificat i amb una feina important al país.
Sí, tot i que potser això es deu més a la trajectòria. Jo m’he format professionalment a França, soc un pro-europeista convençut. Vaig viure totes les pors de l’any 2000, allò típic que et deien que vindrien de Romania a prendre’t la feina. I la veritat no ha sigut mai aquesta, sí que hi ha hagut activitats que s’han deslocalitzat, però més fruit de la mundialització que no pas de la creació de la Unió Europea. Però sí, és un país de moltes oportunitats. Si tu vols treballar, a França tens feina. Segur.
A Andorra li van valorar el fet de tenir un diploma francès?
No crec que es mirés això, sinó que es va mirar, sobretot, la trajectòria professional. El tema dels estudis t’ajuda sobretot en la primera feina, que no deixa de ser important. Ara, amb el tema de Bolonya, estan pràcticament tots els diplomes reconeguts, però és veritat que el diploma francès té molt pes i potser abans tenia més importància, però és una garantia. Per a mi, el diploma francès és una garantia absoluta de feina. A Espanya hem vist alguns casos que acaben desprestigiant les universitats i qui s’ho ‘curra’ perquè treure’s una carrera no és fàcil, acaba patint les conseqüències.
Deia abans que és europeista convençut. Suposo que deu considerar importants les portes que es podrien obrir amb l’acord d’associació?
Jo aquest component el veig en l’àmbit que em pertoca, el de la recerca, és una oportunitat si es negocia que Andorra pugui participar de manera activa en els projectes de recerca europeus, per a mi és una doble garantia. Primer, els projectes europeus els avalua la comissió europea, per tant, només agafa els millors. Estàs competint, amb la qual cosa és una garantia de qualitat, perquè et donen un finançament si el guanyes. Sortim de l’estigma d’Andorra, sobre qui ho avalua o si ho reps perquè ets amic o família de.
I internacionalització.
Exacte, els científics treballem en xarxa i per tant, per al nostre sector, poder estar a la Unió Europea a nivell científic és pràcticament una necessitat. I estaria bé que l’acord d’associació pogués contemplar totes aquestes coses.
Comentaris (4)