Xabier Ajona Director general de Camprabassa (Naturlandia)

"Jo a Naturlandia no hi havia vingut mai amb la família"

Navarrès d'aquells que senten la terra, ara està d'allò més assentat a Andorra. Diplomat en Empreses i Activitats Turístiques (Universidad Rey Juan Carlos 1994-97) va ampliar formació sobre empreses de viatges i esquí (IPAC France) i màrqueting (Esade) posteriorment. El 1999 aterra a Andorra, a Ensisa, i hi fa diverses funcions. El 2006 es trasllada a l'Argentina on s'hi estaria gairebé nou anys. Primer a Nieves del Chapelco i després amb una empresa pròpia. El 2014, recomanat per Crèdit Andorrà, se'l rescata per al Principat i esdevé director general de Secnoa (Ordino-Arcalís) que abandona aquest 31 de maig per incorporar-se a Camprabassa i convertir-se en el màxim executiu per a la nova etapa de Naturlandia. 

Xabier Ajona aterra a sant Julià després de gairebé sis anys a Ordino.
Xabier Ajona aterra a sant Julià després de gairebé sis anys a Ordino.
COMÚ DE SANT JULIÀ

S'esperava una trucada. I acaba sent una conversa, que no entrevista, de prop d'una hora mentre representants de proveïdors fan cua per negociar el que sia. El director general de Naturlandia és a Naturlandia. Ni els treballadors no hi estaven acostumats. Xabier Ajona parla obertament i amb sinceritat. Una conversa poc formal en una de les dependències ara buides del recinte. S'estan posant a punt des de la deixadesa que han viscut i que Ajona reconeix sense embuts. El seu repte és reflotar una nau que va a la deriva. Per cert, del sou prefereix no parlar-ne. Ell és allà per treballar. A 9.000 euros el mes com confirmen fonts comunals. És el preu dels alts executius.

A vostè quan el contacten?

A principi d’any, tot just després de les eleccions. Em contacten i em diuen que hi ha intenció de generar un canvi i que a veure si podia estar disposat o disponible.

I vostè ja veia que estava en la recta final d’Arcalís, de Secnoa?

Sí. De fet, ja havia tingut alguna conversa respecte que volia canviar una mica el rumb. Sí que ho començava a veure. Tu sents aquestes coses. Jo sóc una persona molt inquieta, que acostumo a estar en els projectes el període de temps just que jo considero que he d’estar per generar els canvis que m’hagin demanat al principi i ja està. La realitat és que fa dos anys i mig em van trucar per anar a treballar a una altra estació del país perquè els agradava el que jo estava fent a Arcalís.

"Ja a l’estiu passat, amb el telecabina instal·lat, amb l’inici del pla director, amb un soci privat dins de la societat que pot garantir la continuïtat i supervivència de l’estació d’esquí, amb una marca i un producte redimensionat i reposicionat dins del mercat jo ja podia donar per assolits els tres objectius que m’havia fixat en arribar a Arcalís"

I va dir que no.

Vaig considerar que l’etapa no estava acabada i els vaig dir que no estava disponible i, per tant, no volia ni iniciar una fase de converses. La fase va durar una trucada, que va ser la consulta. Però sí que és veritat que ja a l’estiu passat, amb el telecabina instal·lat, amb l’inici del pla director, amb un soci privat dins de la societat que pot garantir la continuïtat i supervivència de l’estació d’esquí, amb una marca i un producte redimensionat i reposicionat dins del mercat jo ja podia donar per assolits els tres objectius que m’havia fixat en arribar a Arcalís. Garantir la supervivència de l’estació, redinamitzar-la i posicionar-la en el mercat i en la mesura del possible garantir el futur. Jo l’estiu passat ja podia donar per complert això. És cert que durant aquesta temporada, com que no deixo de ser una persona acostumada a tenir independència en el marc de la gestió, ara Arcalís ja estava dins d’un grup més gran on la potència ve d’un altre costat i ja podia donar per assolits els meus objectius i marxar d’Arcalís podent dir que pel que m’havien contractat ja ho havia cobert.

Però l’aparença és que vostè podia escalar posicions dins de Saetde, o fins i tot de Nevasa, una vegada Saetde assumeix el control de Secnoa.

Sí, potser sí. Però jo crec que les coses no s’han de forçar. Jo sóc una persona que tinc les meves opinions, les meves maneres de fer i no vull forçar ningú a fer les coses a la meva manera ni que em forcin a mi a fer les coses a la manera d’algú altre. O que em senti incòmode en les maneres de fer o el que sigui. En aquest sentit…

Però vostè estava ben situat, suposadament, per agafar comandament i lideratge a Grandvalira.

Sí que es va arribar a dir i hi havia molta gent que en parlava, però la realitat és que el meu títol com a executiu no ha deixat de ser que jo era el director d’Arcalís fins que m’he incorporat a Naturlandia tot i que és cert que he fet algunes tasques per al grup, ja fos dins el comitè directiu de Nevasa o dins el comitè directiu de Saetde o representant a Saetde com a persona delegada de la propietat on fos. Sí que és veritat que estava en tota una sèrie d’altres coses. Però de totes aquestes coses n’hi havia una que trobava a faltar, que és el terreny.

ajona2
Xabier Ajona es va incorporar a Naturlandia el primer de juny. | COMÚ DE SANT JULIÀ

El terreny… m’ho explica?

M’agrada pensar les coses i ajudar a què les coses passin sobre el terreny. I a estar-hi i veure com passen. I si s’ha de canviar una de les coses que s’han previst, i veure si les coses funcionen o no funcionen… M’agrada estar sobre el terreny. I últimament no estava tant al terreny sinó més en tasques de despatx i trobava a faltar aquesta part d’estar aquí (mira al planell de la cota 1.600). Té la seva tensió, genera la seva addicció. La figura del director general que m’agrada a mi és que se’t vegi que estàs molt implicat en la tasca diària dels equips. I és cert que en l’últim període a Secnoa, amb la meva incorporació en aquest altre tipus de funcions, trobava molt a faltar aquesta part.

Xabier Ajona presentant una campanya hivernal de Vallnord Arcalís amb el 'Pura emoció' com a eslògan.

Relacionat

Naturlandia fitxa el director d’Arcalís

Amb l’arribada de la pandèmia, el confinament li deu haver donat marge per dissenyar el projecte que vol -o que volia oferir al comú- per Naturlandia.

Per ser clars, jo, amb el comú, ja hi havia arribat a un acord verbal abans de la crisi sanitària. I la idea era que jo m’incorporés abans, però amb la qüestió del confinament ha estat impossible. Dit això, jo he estat tot el confinament molt dedicat a tot el tema de repatriació de temporers. Tot això es portava des d’Ski Andorra i he estat en contacte directe amb gent de Govern, amb gent del govern argentí… He portat moltes de les línies de comunicació que hem tingut amb els ajuntaments de Bariloche, San Martín de los Andes… perquè conec directament a les persones que estan allà perquè he viscut allà. Per una banda tenia aquesta facilitat; i per altre costat no deixava de ser que coneixent molta de la gent que estava aquí enganxada i molta de la gent que des d’allí ens podia donar un cop de mà… he participat molt en tot això.

"Jo he estat tot el confinament molt dedicat a tot el tema de repatriació de temporers. Tot això es portava des d’Ski Andorra i he estat en contacte directe amb gent de Govern, amb gent del govern argentí…"

I fora d’això?

Sí és veritat que jo mentalment m’anava fent una idea de cap a on podíem encarar Naturlandia com a projecte però sense poder-hi dedicar tampoc massa temps perquè tampoc no tenia informació. Jo no he tingut accés a informació de Naturlandia fins que efectivament he estat director general, amb la qual cosa tens moltíssimes limitacions, perquè no tens un coneixement fi dels números, no tens un coneixement fi de la plantilla, dels acords, dels compromisos, de l’estat financer… Sí que he dedicat un temps mental a intentar conceptualitzar el que podria arribar a ser Naturlandia, però realment el que més temps m’ha portat és totes les gestions que hem hagut de fer les estacions d’esquí a nivell del que han estat les repatriacions i que això sortís el millor per tothom.

Però a vostè Naturlandia de què li sonava?

Miri, hi havia gent de l’entorn de Sant Julià, alguns empresaris, gent que em coneixia, que feia tres anys que em parlaven de Naturlandia. ‘Ostres Xabier, amb el que estàs fent a Arcalís, que tens el perfil per anar allà, perquè allò és molt bonic… perquè té moltes possibilitats… perquè’ Bé, allò típic. Jo, la veritat, fa tres anys veia força lluny Naturlandia entre altres coses perquè estava implicat a fons amb Arcalís, dissenyant el pla director, estudiant la possibilitat de la instal·lació d’un telecabina i totes aquestes coses… Però bé, aquestes persones que deia són persones amb les quals tinc una relació força sovintejada, força habitual, diguem-ne, i de tant en tant sempre m’ho anaven dient.

Vaja, que l’anaven empenyent, temptant.

Sí que és veritat que aquests dos últims anys, quan veus una idea, per Arcalís també buscàvem idees, productes que es poguessin desenvolupar com a activitats d’estiu, per exemple. I algunes doncs podien arribar a funcionar a Arcalís i d’altres resulta que dius… ‘mira, això podria anar a Naturlandia’. Però ja dic, jo, de fet, a Naturlandia no hi havia vingut com a família, mostra de part del problema que té Naturlandia avui per avui, que és la desvinculació, la desconnexió que té Naturlandia, com a producte turístic, no diré com a entorn, perquè al final amb l’entorn, amb el bosc de la Rabassa, la gent hi té una vinculació emocional. Tot aquest entorn de la Rabassa, el pic Negre i demés, la gent hi té una vinculació emocional. Però amb Naturlandia com a producte turístic hi ha una desconnexió molt molt gran.

"Amb tot aquest entorn de la Rabassa, el pic Negre i demés, la gent hi té una vinculació emocional. Però amb Naturlandia com a producte turístic hi ha una desconnexió molt molt gran"

No funciona. Funciona l’entorn però no el que s’hi ha fet?

És clar, jo penso que el mateix problema de comunicació que hem tingut cap a fora del país, que és explicar què som, l’hem tingut cap a dins. Avui per avui si no vius a Sant Julià, quan te’n recordes, de Naturlandia? Com a habitant i resident quan hi ha alguna cosa que et faci recordar que Naturlandia existeix? Quan surts el cap de setmana, que vas corrent cap a allà on vagis; o quan tornes del cap de setmana, que vas desitjant arribar a casa perquè tornes tard; o quan hi ha una notícia que malauradament els darrers anys no han estat notícies positives. No hi ha hagut una política de comunicació cap a l’interior del país, cap al resident del país, amb la qual cosa, s’ha generat un producte faltat de cohesió i de sentit.

Vaja, que s’ha abandonat el país… i el país ha abandonat Naturlandia.

S’ha fet una estratègia de comunicació que ha ignorat molt l’interior del país, tant pel que fa al resident com al que té a veure amb els turistes que ja estaven aquí. I això, sumat als factors negatius, als successos negatius que puguin haver passat els últims anys vinculat als animals o al que sigui realment ha acabat generant un espiral en el qual ha estat immers Naturlandia últimament. Hi ha moltíssima gent del país que no ha vingut mai a Naturlandia. Jo per Naturlandia hi he passat en moto, en cotxe, caminant… però no havia vingut mai amb la meva família a passar un dia a Naturlandia. I no sóc una excepció. Quan parles amb la gent hi ha molta gent del país en aquesta situació, amb la qual cosa no hi ha un sol factor sinó un conjunt de factors els que generaven aquest distanciament, aquest aïllament de Naturlandia.

IMG 2671
Les mascotes del parc lauredià. | TONI SOLANELLES

És una proposta caduca o no arriba ni a proposta?

El problema és que no arriba ni a ser una proposta. És un conjunt de propostes que no tenen una cohesió entre sí. Llavors la gent no sap realment…

Uns inflables, uns animals, un giny exitós…

És clar. Què és això? Una estació d’esquí de fons amb activitats? Un parc d’atraccions amb activitats d’hivern i esquí de fons? Un parc d’animals amb altres coses al voltant per passar-t’ho bé? És que no se sap!

Xabier Ajona entre els dos cònsols, Mireia Codina i Josep Majoral.

Relacionat

Ajona s’incorporarà a Naturlandia l’1 de juny un cop liquidat Ordóñez

I què ha de ser? O què vol que sigui?

(Riu). La pregunta clau. No es tracta tant del que jo vulgui que sigui. Es tracta que després d’una primera etapa d’anàlisi, de coneixement, de com està i del veritable potencial que pugui tenir Naturlandia. I del que jo i l’equip pugui creure què ha de ser Naturlandia. Això no ho decidiré jo sol. Ho decidirà l’equip directiu de Naturlandia en base a tot un treball que estem fent ara. Sí tenim clar que tenim certs potencials com el fet que tenim dues cotes molt diferents -estem a 1.600 i a 2.000 metres-, amb una meteorologia que no té res a veure en un costat i en l’altre i que et permet plantejar durant tot l’any tipus d’activitats diferents en un costa i l’altre. Tenim la potencialitat d’una esplanada de 45.000 metres quadrats que a excepció del que és l’Airtrek, que ja està bé, la resta està per treballar, perquè és flexible. Fins ara hi ha hagut inflables, recorreguts de boggies o el que sigui… per tant està tota per desenvolupar i per explotar. Tenim una cota 2.000 on hi ha les pistes d’esquí de fons amb més garantia de neu del Pirineu, pràcticament; tenim un parc d’animals que hem de veure com el reorientem o quina és la millor alternativa; tenim un bosc que realment n’hi ha pocs al país com aquest en el sentit que és un bosc, més enllà de bonic, a nivell de relleu permet poder dibuixar per dins passejades, desenvolupar activitats de relació amb la natura i amb el bosc de manera fàcil perquè no hi ha barrancs, no hi ha talls, no és super inclinat, és fàcilment inclinable… El bosc no deixa de ser una de les potencialitats que tenim i penso que hem de posar en valor. Tenim la possibilitat de generar una xarxa de pistes de ‘mountain bike’ des de la cota 2.000 utilitzant o bé les pistes d’esquí de fons o de camins que a nivell de cross country hi ha pocs espais com aquest, a més amb la possibilitat de sortir cap a Espanya amb un relleu i una facilitat que no deixa de ser un potencial…

Treballen en tot això, vaja.

Ara el que estem fent és detectant totes aquestes coses. Tenim un edifici enorme amb un munt de metres quadrats coberts del qual hi ha parts que estan sent sense utilitzar, que estan buides. Tenim dues sales de 250 metres quadrats que estan buides. Tenim un alberg de 120 llits. Tenim una boda super maca en un lloc privilegiat que hi ha gent que es baralla per tenir bordes i nosaltres la tenim i està molt deteriorada a nivell d’allotjament i avui per avui no es pot comercialitzar, però el lloc on està, l’edifici i el que podem oferir al voltant pocs llocs ho tenen. Tenim una galeria dels ossos enorme que avui per avui no s’utilitza pràcticament. Tenim… o sigui, tot això són potencials als quals ara hem d’agafar i dir, com li posem la salsa a tot això per donar-li la cohesió i que acabi sent un sol producte turístic, que pot tenir dos vessants, amb dues cotes. Aquí un caràcter més dinàmic, més d’activitats d’aventura i adrenalina i a dalt pot anar molt més a activitats de muntanya i de relació amb la natura. I que no tenen perquè estar renyides les unes amb les altres, però se’ls ha de donar coherència i comunicar de manera clara perquè la gent pugui entendre on ve. I que es pugui aspirar a anar dos cops a l’any o dos dies seguits. Avui per avui ningú no pensa en Naturlandia com un producte de dos dies. Però si tenim dos productes tan diferents podem plantejar que un dia es vingui aquí a passar-s’ho bé, a l’adrenalina, tenir tipus d’activitats molt dinàmiques, i que puguis venir un segon dia a gaudir d’un espai natural amb tota una sèrie d’activitats esportives relacionades amb la natura però des d’una manera molt més integrada. Això és una mica amb el que estem treballant ara.

"Tenim un seguit de potencials que ara hem d’agafar i veurecom li posem la salsa per donar-li la cohesió i que acabi sent un sol producte turístic, que pot tenir dos vessants, amb dues cotes: a la 1.600 un caràcter més dinàmic, més d’activitats d’aventura i adrenalina i a dalt pot anar molt més a activitats de muntanya i de relació amb la natura"

I el Tobotronc no es toca.

De fet, aquí hi ha un tipus d’activitats que hem de plantejar de vinculació entre els dos caràcters i les dues cotes. I el Tobotronc pot ser una d’aquestes activitats. Una altra pot ser les bicis elèctriques, per exemple. I després hi ha un altre tipus d’activitats. La tirolina en podia ser una però jo ja he dit clarament que no crec que sigui un producte que ara mateix ens aporti a Naturlandia i menys encara amb els pressupostos de què es parlaven, però sí que hi poden haver altres activitats alternatives que integrades al bosc i fent gaudir del bosc i viure el bosc puguin vincular-te les dues cotes. Fins aquí hem arribat.

Seguirà sent Naturlandia o fins i tot el nom està en l’aire?

En aquest qüestionament de tot, és tot. El logotip, el nom i el producte.

Naturlandia és una marca o ni tan sols això?

Naturlandia és una marca però només és això. És una marca que existeix gràcies a una inversió de diners. Però no és una marca que transmeti valors i atributs, perquè no ho ha fet. No s’ha comunicat com una marca que tu la vegis i diguis: significa això. No s’ha transmès d’aquesta manera.

El termini o el llindar que es marca per redissenyar el producte… Aquest hivern ja hi serà?

No. Però la definició del concepte, sí. L’objectiu d’on hem d’estar d’aquí a cinc anys, de què hem de ser d’aquí a cinc anys, sí. Però això no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Hi ha inversions, coses a millorar, comunicació a treballar, hi ha una marca… hi ha tot un seguit de coses a treballar al voltant del projecte. Però sí que el concepte del que ha de ser Naturlandia i què pot ser Naturlandia de manera realista penso que a la tardor i de cara a l’establiment dels pressupostos del 2021 ha d’estar definit. Perquè els pressupostos del 2021 han d’anar dirigits a què tothom el que fem, tota inversió que es faci, tota despesa que es generi, ha d’anar dirigida a ser allò que vulguem ser.

ajona3
Per a Ajona, reflotar el parc lauredià és tot un repte. | COMÚ DE SANT JULIÀ

Però aquest estiu i el proper hivern, Naturlandia serà Naturlandia. El ‘restyling’ haurà d’esperar a l’any que ve?

A mi m’agradaria que fos aquest hivern, però bé… La realitat ara mateix és que no sé si tindré pressupost per fer-ho.

Si s’ha de canviar el nom ja ho faria aquest hivern?

Si al final decidim que s’ha de canviar el nom, a mi m’agradaria fer-ho tan aviat com sigui possible perquè és temps que guanyem. No tenim temps per perdre, a Naturlandia. La situació és la que és. La situació és greu, és molt delicada. Això no ho podem amagar. Llavors, si identifiquem quins són els canvis que hem de fer perquè les coses millorin, quan abans ho fem millor.

"Que el parc està deixat? És la realitat. És un espai que està mancat… està mancat… de… (abaixa la veu)… de ‘carinyo’. De cura. D’entendre que si les coses no són boniques és igual tenir la muntanya russa més llarga del món o l’Airtrek més gran d’Europa"

Parlava abans de la borda que no és comercialitzable perquè està deteriorada… és sinònim que el parc està deixat? És una percepció d’algú o és la realitat?

És la realitat. És un espai que està mancat… està mancat… de… (abaixa la veu)… de ‘carinyo’. De cura. D’entendre que si les coses no són boniques és igual tenir la muntanya russa més llarga del món. O l’Airtrek més gran d’Europa, perquè al final el client quan ve, la seva experiència és un tot. Són les activitats, la restauració, l’atenció al client i l’estètica i la decoració del lloc on has estat.

El client, per tant, hauria de trobar el proper hivern una Rabassa més ordenada, neta i polida. I a partir d’aquí ja es veurà si més endavant s’hi posen més ginys.

Jo espero que aquest estiu ja es vegi una Rabassa més ordenada.

I això vol dir molta inversió.

Hi ha coses que no. Hi ha coses que són qüestions de prioritzar. D’entendre que una porta de fusta, si no la pintem aquest any per 25 euros, l’any vinent l’haurem de canviar i ens en costarà 300. I poso un exemple super petit. Per tant, no és un tema de grans inversions, sempre. És una qüestió, també, de prioritzar. I de vegades si prioritzem el detall el client ho agraeix molt més que si prioritzem aquelles obres que puguin tenir molt protagonisme però que al final la resta de l’entorn es va deteriorant, deteriorant…

De noves iniciatives no en preveu.

Ara, per aquest estiu, segur que no. A l’hivern començarem a veure algunes activitats noves, començarem a veure… Aquest estiu el que intentarem és maximitzar allò que tenim i tenir-ho bé. Tenir-ho ordenat, oferir algunes activitats que s’havien fet les inversions i mai no s’havien arribat a posar en marxa…

Com per exemple?

Resulta que tenim dotze motos elèctriques de trial. Doncs bé, mirem què podem fer amb aquestes dotze motos elèctriques de trial. Tenim el ‘Territori Toni Bou’… Hi ha coses a les quals se’ls pot treure molt més suc i no s’estava fent.

I per què no es feia?

Doncs perquè se’n prioritzaven d’altres, no ho sé. Però no li puc dir perquè no ho sé. Hi ha activitats com les motos de trial, que dins de l’estratègia que es portava amb el Toni Bou i que estava la inversió feta i estan allà no s’han arribat a utilitzar pràcticament. I penso que és una cosa que dins el que és el producte de l’entrada única que tenim aquí, que és una mena de forfet que et dóna accés a pràcticament totes les activitats, és una activitat que et podia generar un valor afegit. Perquè hi ha motos per a nens petitons i motos per a adults. Pot generar una activitat familiar al tomb de quelcom tan arrelat a Sant Julià com el trial.

"L’equip està molt desgastat. Però és que quan un treballador et diu que en els dos primers dies t’ha vist a tu, i ha parlat amb tu més que durant un any i mig amb el director anterior, doncs et dóna la idea de com estaven les coses"

Fa la sensació d’un abandonament.

Sí, sí. De deixadesa.

I això, suposadament, també ha fet gota malaia respecte de la gent que treballa al parc.

És clar. L’equip està molt desgastat. Al final, una part molt important de l’equip que està reaccionant molt positivament a tots els plantejaments que s’estan fent. Quan un treballador et diu que en els dos primers dies t’ha vist a tu, i ha parlat amb tu més que durant un any i mig amb el director anterior, doncs et dóna la idea de com estaven les coses. L’equip està molt desgastat, perquè moltes vegades ells han posat l’esforç, ho han intentat, però han tingut un seguit de limitacions al voltant alienes a ells que ha fet que hagi arribat un moment que molts d’ells hagin abaixat els braços. Tot això reforça aquest decaïment. Però penso que ara mateix, com dic, una gran part de l’equip està reaccionant molt positivament, molt activament.

Vostè també té marge de maniobra per fer i desfer l’equip a la seva manera.

Per adaptar l’estructura a les necessitats que puguem establir a partir de la definició del projecte.

IMG 2358
El tobotronc és l'atracció, de llarg, més consolidada i atractiva del recinte. | TONI SOLANELLES

L’equip ha de ser més gran o més petit del que té?

Depèn de com ho plantegem. Si trobem la manera de generar més activitats i estem convençuts que aquestes activitats poden ser rentables i aportar al compte d’explotació ens podem trobar amb què ens facin falta persones en alguns llocs de treball.

El comú espera que vostè els doni indicacions o el comú ja li ha donat indicacions a vostè a nivell, per exemple, de disponibilitat pressupostària?

En aquest sentit ni me n’han donat ni les he donat. Ara per ara, la foto financera de Naturlandia s’està fent. Ara estem fent aquesta tasca de fer una fotografia el més nítida possible. I a partir d’aquí veurem una mica quines són les necessitats. Està clar que si tens tres edificis i cap dels tres algun dels serveis bàsics funcionant hi haurà coses que s’hauràn d’afrontar.

"Ara per ara, la foto financera de Naturlandia s’està fent. Ara estem fent aquesta tasca de fer una fotografia el més nítida possible. I a partir d’aquí veurem una mica quines són les necessitats. Està clar que si tens tres edificis i cap dels tres algun dels serveis bàsics funcionant hi haurà coses que s’hauràn d’afrontar"

Hi ha alguna cosa que li faci por trobar? O hi ha algú del seu equip amb dots de comandament que tem que si es rasca molt, a nivell d’auditoria per exemple, aparegui alguna sorpresa negativa que pugui fer alguna sagnia major?

De moment no m’ho han fet saber, però es podria trobar.

Però aquesta por no la té la gent que treballa amb vostè i ja treballava al parc fins ara.

No. Fins on jo sé.

Per exemple que no aparegui ara algun compromís respecte de la tirolina.

He arribat a parlar amb alguns dels proveïdors que estava implicat o que havia fet alguna de les propostes i no m’han expressat res en aquest sentit.

En principi, doncs, el que hi ha és el que hi ha d’haver.

Esperem que sí.

Ja ha anat dient vostè que en relació amb el parc animaler s’ha de mirar què es fa. El dia de la seva presentació el cònsol m’explicava que vostè parla molt de generar sensacions.

Sí.

I que els animals també han de generar sensacions.

És clar.

I que si la sensació que genera el parc és de decadència, de tenir els animals indegudament en captiveri, no val la pena.

Exacte. I també hem de valorar si les sensacions, les experiències, es poden generar amb els animals i que per als animals sigui innocu o positiu. Avui per avui el parc està muntat d’una manera que és d’observació i punt. I no hi ha una experiència al voltant de poder apropar-te a alguna de les espècies. En algun parc es pot entrar dins el recinte d’alguna de les espècies que nosaltres tenim aquí. Entres, circules per dins, no interfereixes amb la vida animal. Hi ha un circuit marcat i els animalons circulen gairebé gairebé entre la gent.

Xabier Ajona s'ha incorporat a Naturlandia el 2 de juny.

Relacionat

L’arribada de la nova direcció permet a Crèdit Andorrà posar el radar sobre Naturlandia

I això és el que voldria.

No dic que sigui això el que s’ha de fer. Dic que hi ha fórmules diferents al que tenim per intentar millorar tot això. I després és evident que tenim algunes espècies molt sensibles com el llop, el linx o l’ós en què la limitació degut als riscos de cara al client i la sensibilitat amb les espècies no permeten plantejar una cosa així, amb la qual cosa hem de veure què volem fer amb el parc. Estem parlant de totes aquestes coses i analitzant les alternatives. A partir de totes les alternatives, del blanc al negre passant per tota una escala de grisos, acabarem de definir que podem fer.

"La gastronomia no funcionava a Naturlandia, segur. El que hi havia era molt molt bàsic i no hi havia una integració de l’oferta gastronòmica. I la gastronomia no deixa de ser un producte més de l’experiència que nosaltres podem oferir" 

En funció del projecte últim que acabin vostès fent, és possible que hi hagi coses que sobrin.

Efectivament, ens podem trobar coses que sobrin. O que sobrin a la cota 2.000 i hagin d’estar aquí, per exemple (cota 1.600).

La restauració la dóna per reactivada: ha fitxat l’equip d’Arcalís. És una de les qüestions que se li critica.

Eren professionals que estaven al mercat. Degut a la situació del Covid es van prendre unes decisions a Secnoa i la gent que ha vingut d’Arcalís estava sense feina.

I això li permet portar gent de la seva confiança i reactivar de seguida un equip, una àrea.

Sí.

Els fitxatges li permetran proposar una oferta gastronòmica nova?

La gastronomia no funcionava a Naturlandia, segur. El que hi havia era molt molt bàsic i no hi havia una integració de l’oferta gastronòmica. No hi havia una integració de l’estratègia gastronòmica dins de l’estratègia global de Naturlandia. I la gastronomia no deixa de ser un producte més de l’experiència que nosaltres podem oferir. Una part més de l’experiència que Naturlandia pot oferir.

IMG 1344
L'esplanada de la cota 1.600 és un dels actius que Ajona vol repensar. | TONI SOLANELLES

El centre d’entrenament d’esquí de fons de la FAE és un altre bolet que ha sortit a Naturlandia sense solta ni volta?

De qüestionar-nos-ho ens ho hem de qüestionar tot. El que sí que penso és que tota la part esportiva pot ser una part molt important de la cota 2.000 i potser allà on està exactament no és el lloc més adient en el moment que ho puguem dissenyar tot, però que a la cota 2.000 puguem generar tot un producte, una sèrie de serveis al voltant de l’activitat esportiva on hi hagi gent que pugui entrenar-se; on puguem acollir grups, on puguem acollir equips, on puguem desenvolupar atletes nacionals, pot tenir cabuda perfectament dins del projecte. Aquests dies mateix a l’aparcament de la cota 2.000 hi havia un munt de cotxes de persones que estaven fent bicicleta de muntanya. L’entorn és idoni per això.

"Penso que un projecte com aquest, perquè estigui consolidat, necessita cinc anys. Necessites entre un i dos anys per parar la caiguda i començar a canviar la cara en el més bàsic possible. A partir d’aquí comences a generar els canvis més profunds i a partir de la segona i tercera temporada comences a implementar un producte que necessitarà dos o tres anys més per consolidar-se"

Canviarà molt la proposta d’hivern respecte de la d’estiu? Tindrem quatre Naturlandia? Cota 2.000 d’estiu, cota 2.000 d’hivern, cota 1.600 d’hivern, cota 1.600 d’estiu?

Podria ser, tranquil·lament. Sí que penso que el caràcter d’activitats dinàmiques o d’emoció i d’adrenalina, i d’activitats a l’aire lliure i de muntanya, aquests és mantindran sigui hivern o estiu, perquè l’entorn és el que és i ens hi hem d’adaptar.

Per algun dels comentaris que ha fet, el projecte és a cinc anys vista? Què posa el contracte?

No, no, no. El meu contracte és indefinit. Però sí que penso que un projecte com aquest, perquè estigui consolidat, necessita cinc anys. Necessites entre un i dos anys per parar la caiguda i començar a canviar la cara en el més bàsic possible. A partir d’aquí comences a generar els canvis més profunds i a partir de la segona i tercera temporada comences a implementar un producte que necessitarà dos o tres anys més per consolidar-se. Més o menys és el que ha passat a Arcalís. Al final, quan tu tens un projecte una mica en caiguda lliure com estava aquest, el de Naturlandia, el primer que has de fer és frenar la caiguda i a partir de llavors mirar com tornar-lo a posar a volar. Però ja ho dic, la idea va per aquí.

Han posat sobre la taula la possibilitat d’una injecció privada de diners? D’una ampliació de capital per tenir més coixí.

De moment no s’ha posat aquest escenari damunt de la taula. No conec a llarg termini la intenció dels cònsols, en aquest sentit, però sí que li dic que no s’ha posat el tema d’una possible entrada de capital privat per fer una injecció ara mateix a sobre la taula. Ara mateix del que estem parlant és de projecte, projecte, projecte.

Segurament perquè perquè un privat vulgui invertir en un projecte, aquest ha de funcionar o com a mínim tenir una viabilitat.

Sol passar, sí. Però avui per avui no s’ha parlat del tema. Com pugui evolucionar la cosa, el temps ho dirà.

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.