Jordi Ribó // President de l'AGIA

“Les institucions públiques, si filem prim, sí que fan competència al sector immobiliari”

Jordi Ribó, diplomat en màrqueting i relacions públiques, té una llarga experiència com a agent immobiliari. Actualment és president del Col·legi d'Agents i Gestors Immobilaris d'Andorra (AGIA) i vicepresident de la delegació andorrana de la Federació Internacional de les Professions Immobiliàries (FIABCI Andorra).

Jordi Ribó, president de l'AGIA.
Jordi Ribó, president de l'AGIA.
Ailè!
E

Comentaris

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Jordi Ribó és el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra. Desmenteix que el sector visqui un auge, malgrat hi hagi avui més agències que un any enrere, i demana diposar d’estadístiques, també de lloguers, que servirien per prendre decisions adients i poder avaluar l’impacte de les diferents mesures adoptades en relació a l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, lamenta que en sis anys s’han fet vuit lleis que afecten directament l’activitat immobiliària i assenyala que els professionals han d’estar contínuament adaptant-se a les noves normes.

Com està el sector?

Està bé, per què ha d’estar malament?

Està en auge, no?

En auge no, ara no. Estem bé.

Però sembla que hi ha més agències...

Sí que hi ha més agències.

Aquest creixement deu voler dir que el sector va bé. Si no, la gent no obre una agència, no?

Bé, quan les coses van bé i quan es parla molt d’habitatge, tothom té ganes d’entrar al sector. Però això no vol dir que a tothom que comenci li vagi bé. Però sí que és veritat que tenim moltes més agències que fa un any. Això és un bon símptoma.

Però el pastís també s’ha repartit més.

Correcte. El producte continua sent el mateix o menys. Llavors, aquí les estratègies comercials de cadascú afloriran i el que se’n sàpiga sortir millor serà el que s’emportarà una part del pastís més gran o col·laboraran entre ells o el que faci falta.

“Nosaltres no som propietaris ni poem els preus, és el mercat que els posa”

Tinc entès que hi ha clients que juguen una mica... Bé, que abans potser compraven més directament i que ara van a buscar per les diferents immobiliàries a veure si poden fer baixar preus. No sé si és veritat, si teniu aquesta percepció?

No, la veritat és que no ho sé. El que fan els clients personalment ja no afecta el col·legi. I tampoc les immobiliàries ens han donat aquest retorn. Que probablement hi ha algú que ho faci, sempre hi ha gent que intenta buscar la millor opció per fer negoci però que no és una qüestió quotidiana.

Tampoc és que hagi de ser una cosa dolenta per ser...

No, i no és la norma.

Però no s’ha notat un augment d’aquest tipus de...

No, no hi ha aquest tipus de client. No se’l veu.

I al revés? Perquè hi ha molta gent que també acusa el sector de jugar un paper en aquest increment dels preus que ha patit l’habitatge. No sé fins a quin punt és veritat o és allò de voler tenir un culpable , de poder assenyalar a algú.

El fàcil és assenyalar als agents immobiliaris, però nosaltres no som propietaris, ni posem els preus ni posem els preus dels lloguers. Això és el mercat que ho posa.

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Jordi Ribó és president de l'AGIA.

Teniu un marge? No sé, poso un cas d’un propietari que diu doncs jo ara aquest pis el vull llogar per 5.000 euros. Hi ha un marge del gestor de dir home, potser t’estàs passant o...

No, però tu tens una relació amb el client i l’aconselles. Hi ha molts propietaris que diuen jo vull aquest preu, però si amb el temps no s’ha llogat et tornen a trucar i et diuen per què no s’ha llogat i contestaràs perquè el preu és alt. Però això passa ara i ha passat tota la vida. Hi ha gent que té una percepció i amb aquella percepció fa els seus números. Quan no ho aconsegueix ja baixa. Però això ha passat tota la vida, no ara.

Però us sentiu com més atacats ara per part de la població en general? O no? O abans també... A mi sí que em fa la sensació que potser s’ataca una mica, o que es culpabilitza molt els agents immobiliaris. I hi ha comentaris en el sentit de que vosaltres permeteu que es posin aquests preus, com dient que hi ha com una manca de professionalitat.

Nosaltres no prenem decisions sobre els preus. Les prenen els propietaris, que és a qui toca. A nosaltres no ens toca prendre aquestes decisions. Nosaltres executem les feines que ens demanen els propietaris. Que evidentment és més fàcil atacar-nos a nosaltres? Sí, això forma part de la nostra feina, entenem que la societat no ens veu amb bons ulls ni ara ni quan les coses van malament, perquè considera que els nostres honoraris són molt alts però tampoc entenen que anem a èxit, si no fem res no cobrem llavors, en èpoques bones tothom fa caixa i en èpoques dolentes tothom, doncs...

S’ha d’estrènyer el cinturó.

Exacte. Però clar, si un no ven i un no fa un lloguer, al final de mes no cobra, no paga nòmines, i això la gent tampoc ho entén.

“Vendre una casa no és només obrir una porta. Al darrere hi ha tot un concepte, s’ha de preparar el màrqueting, has de tenir clar i aber quin impostos afectaran a cadascuna de les parts”

Potser també es té la sensació que vendre una casa és molt fàcil.

Va a èpoques... Quan tu tens molta demanda és molt fàcil però en èpoques de crisi no és tan fàcil. Tot va en moments i fàcil no ho és. Per vendre una casa no és només obrir una porta. Al darrere hi ha tot un concepte, has de preparar el màrqueting, has de publicitar un producte, després has de tindre clar i saber quins impostos afectaran a cadascuna de les parts... No és tan simple.

Que tothom veu el dels altres i no veu el seu.

La gent veu que un col·legiat el que fa és obrir i tancar portes i això és la gran mentida. Llavors haurien d’entendre què és la professió, a què ens dediquem, i llavors potser serviria una mica més saber què fem.

Al final som uns intermediaris entre un propietari i un client sigui per llogar o per comprar.

Moltes vegades estem al mig i ajudem que ambdues parts es posin d’acord i tinguin la millor relació comercial possible.

Quan les activitats van vent en popa, com podria semblar que passa ara, també n’hi ha que se n’aprofiten i fan males pràctiques. No sé si heu detectat que potser hi ha més intrusisme...

A tots els sectors, quan les coses van bé, sempre hi ha males pràctiques. La nostra funció com a col·legi és mirar que tots els col·legiats siguin el més professional possible. Després, dins el col·legi si hi ha alguna queixa es tracta i es prenen les mesures que els estatuts i la llei ens donen, i això sí que ho fem. Però no tenim un allau de queixes ni són queixes rellevants que ens fessin pensar que a dia d’avui s’està fent l’activitat molt malament. No, et diria que ni arriben a l’1%.

I majoritàriament estan tots col·legiats, s’ha detectat gent que operi sense el títol o sense estar col·legiat?

Sí. Detectem gent que opera sense el títol però per això hi ha els mecanismes i nosaltres fem la nostra funció: ho enviem al departament de Consum del Govern i aquest fa les pertinents actuacions. Nosaltres no podem fer de policia i prohibir-ho però el govern sí que ho fa.

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Ribó, durant una compareixença.

I fins a quin punt, parlant d’intrusisme, el govern creant aquest parc públic es pot considerar un intrús? O no? Una mica de competència sí que fa. De fet l’objectiu és fer baixar els preus dels lloguers. No sé si és tant competència dels gestors o dels propietaris.

Que el govern tingui un parc públic a mi em sembla correcte. Que faci competències col·legiats? Depèn de com t’ho miris. Jo crec que la funció de les dues coses és totalment diferent. L’altra cosa és que jo entengui el que fan o no. Però per mi la funció és totalment diferent. No és el mateix mercat. Jo crec que el parc públic de Govern ha de ser social. Si vol ser un parc públic assequible també hauríem de definir què és assequible perquè tothom ho tingués clar i llavors podríem decidir si fan competència o no. En certs punts sí que les institucions públiques, si filesssim prim, sí que farien competència al sector. Però també estem treballant una nova llei i de moment tenim una relació bastant cordial amb les entitats públiques.

I amb tot això de les mesures adoptades en relació als pisos buits o als pisos turístics, com afecten el sector?

No ho sé. No tinc estadístiques de lloguer, no n’hi ha al país. Llavors, com que no tinc estadístiques i des del 2019 no en tenim, fa set anys que no tenim estadístiques de lloguer, doncs no puc manifestar de com afecta o no afecta. No puc valorar totes les activitats, tampoc sabem quants pisos buits han entrat al mercat, dels pisos turístics no tinc l’estadística. Potser hi és, però no la tinc. Per tant, jo considero que per poder definir si afecta o no al mercat i deixar-nos estar d’opinions personals de cadascú i de com creiem que funciona el mercat, arriba a un punt que, o parlem amb estadístiques o no parlem.

Llavors, potser una de les demandes del sector és disposar d’estadístiques acurades en relació...

No és una demanda d’ara, és la demanda dels últims set anys. Si estem amb set anys i encara hem ssabut treure cap estadística sobre el lloguer, doncs potser que ens ho plantegem tots.

Abans n’hi havia?

No, no n’hi ha hagut mai.

Llavors és una altra cosa, perquè set anys és justament el que porta Xavier Espot com a cap de Govern...

No, és que no es fiquen d’acord els comuns amb el Govern, però això no és una feina nostra.

Tindrem el Sistema d’Indicadors dels Contractes d’Arrendaments, SICAR...

Sí, però el SICAR són els últims contractes.

En teoria han d’anar entrant els antics també. Tard o d’hora es disposaran.

Sí, clar. Però anem tard. Que a vegades val més anar tard que no pas no anar-hi. Però el problema és quan ho tindrem tot? Quan s’hagi acabat l’auge del sector immobiliari i entrem en una crisi, ens servirà d’alguna cosa? Bé, ja les tindrem.

“Els últims sis anys hem tingut vuit lleis d’habitatge, ens anem adaptant. Ara, si entra l’acord d’associació amb la Unió Europea, moltes d’aquestes es derogaran”

D’alguna cosa esperem que sí que ens serveixi també. Com a mínim per veure que ha caigut el mercat, demostrar-ho amb xifres. És el que dèieu, que tot són percepcions... Tots tenim la percepció que tot puja, que no hi ha lloguer, però al final...

Però no m’ho pots demostrar amb xifres que pugen...

Com a mínim el SICAR, quan baixi, us servirà per demostrar-ho també. Però tard, com sempre.

Jo crec que és voluntat.

No hauria de ser tan difícil, no?

No, és que no crec que sigui tan difícil.

Tornant una mica a això de la competència deslleial o no. Els moviments aquests que aposten per l’habitatge cooperatiu, com els veieu?

És una alternativa més a l’habitatge, però ha de quedar molt clar com definim cooperativisme, quina funció té i, si ha de ser un terreny públic, també hi ha d’haver unes normes per a qui es dona, perquè a uns sí i als altres no.

Però des del punt de vista professional, quedaria al marge del sector...

Són alternatives. Els privats també, quan fan operacions, també queden al marge. No hi veig un problema. És una alternativa més, que serà un grup de gent que es dedica a fer un habitatge. Però haurem de saber amb quines condicions són, especialment si és en terrenys públics. En terrenys privats, que cadascú faci el que vulgui.

Havent tractat tot això, no sé si el sector té demandes en particular, sigui cap al Govern o cap a la societat, més enllà de poder disposar d’estadístiques.

No. Nosaltres ens adaptem a totes les lleis. Els últims sis anys, em sembla que hem tingut vuit lleis d’habitatge. Ens anem adaptant. Ara, si entra l’acord d’associació amb la Unió Europea, moltes d’aquestes es derogaran. Sobretot els promotors estrangers podran vindre a invertir. Entenem que la limitació a la compra de pisos, també s’abolirà. I nosaltres l’únic que farem serà adaptar-nos. Com hem fet fins ara.

Amb això de la inversió estrangera, no si aquesta limitació l’heu notada...

Quan tu comences a prohibir, al final dona resultats. Si firmem l’acord d’associació, s’obrirà. El que passa és que nosaltres sempre estem expectants. Nosaltres no fem més lleis. L’únic que fem és jugar al joc. Quan ens toqui jugar d’una altra manera, ens adaptarem. Amb sis anys, vuit lleis d’habitatge.

“En un país modern, les dades hi són i s’han de poder estudiar”

És quasi com la fórmula 1, que cada temporada hi ha normes noves.

Això el que provoca al final és que el sector sigui resilient i que cadascú faci millor la feina i s’adapti cada dia a les noves normatives. També que des del col·legi haguem de ser molt curosos i, sobretot, molt professionals a l’hora d’enviar la informació a tots els col·legiats. Perquè són sis lleis. I les que vindran noves, perquè canviaran, i si entra l’acord d’associació provisionalment, una cosa no funcionarà, l’altra sí. Llavors... Estem més pensant en com podem donar un millor servei i estar molt ben informats i molt professionalitzats. Però bueno, és el que hi ha. I ara amb la nova descongelació també farem formació i també informarem els col·legiats de què és el que s’ha de fer.

Potser demanaríeu que es pensessin millor les lleis abans d’aprovar-les? Em sembla una demanda raonable, veient...

No se si que es pensessin millor, que es basessin en estadística. Perquè tu em saps dir quin és el preu avui dia del lloguer? No. Fan lleis que apliquen un preu assequible, i el seu problema no és que sigui assequible o no, el problema és d’on l’han tret. Tot ha d’estar basat en una sèrie de números, i i si no hi està, o no tens res per comparar-ho... Si no tenim estadístiques no és perquè el sector no vulgui. Nosaltres ja fem un dossier informatiu dos vegades a l’any explicant les vendes. Però expliquem les vendes perquè és l’única informació que tenim. No tenim informació de lloguers. Nosaltres ficaríem els lloguers també. Perquè quanta més informació hi hagui, el sector va molt millor. I ens deixem estar de percepcions.

I per què el sector no té dades del lloguer? També llogueu.

Nosaltres no lloguem tots els pisos que hi ha a Andorra. Com a molt podríem fer enquestes als col·legiats, però no tindríem unes dades reals. Si tu te’n vas als comuns, que hi ha un impost d’inquilinat i la gent declara el que està pagant del pis, el normal és anar-te’n a buscar les dades reals. O si aquestes dades no hi són o no les volem donar. En un país modern, jo crec que les dades hi són i les dades s’han de poder estudiar. I quan tu estudies les dades pots treure polítiques i conclusions adients. El que no podem fer és basar-nos en inspiracions.

Comentaris (4)

Trending