Tot, recorda, va tenir lloc la nit de diumenge a dilluns. És a dir, després d’un cap de setmana on s’havia aconseguit una elevada recaptació. Els diners, però, no hi eren al local. Abans de marxar els havia agafat i tot just hi havia el que quedava a la caixa registradora.
Ja estava a casa quan, a les 2.47 de la matinada, l’alarma la va despertar. “Vaig mirar la càmera i vaig veure que hi havia algú”, relata. Llavors, es va avisar l’empresa de seguretat i aquesta a la policia. La patrulla no va trigar a arribar, però els assaltants ja no hi eren. Van estar al local tres minuts i deu segons.
En aquest temps, no van aconseguir el seu objectiu. La idea, queda clar a les imatges, era obrir la caixa forta. Entenien que hi havia d’haver molts diners. En no poder, tot just es van limitar a la registradora, però també de forma força maldestra. “Es van endur factures perquè pensaven que eren bitllets”, comenta la propietària. Van agafar uns 300 euros i una tauleta de les que es fan servir per agafar comandes.
Per tant, afortunadament, el perjudici de l’acció delictiva per al restaurant és relativament menor. Almenys, econòmicament. Una altra cosa és la sensació de por i d’intranquil·litat que ha deixat. “Clar que tinc por”, reconeix la propietària. Entre altres coses, per la sensació que “hi ha gent que sap el que faig i quin és el meu dia a dia”. Una primera conseqüència és que, ara, evita deixar diners al local: “Ara ja me’ls emporto tots quan tanco; ja no deixo ni una moneda”.
I, sobretot, per un altre motiu: el fet de tenir la convicció que, darrere el furt, hi ha algú proper. Amb la precaució necessària, recorda que es va entrar amb una clau a la qual té accés poca gent. “És algú de la meva confiança”, afirma.
Sobre la investigació, poca cosa sap. La policia va estar al local la mateixa matinada del furt agafant proves. Gairebé quatre hores. Ara, espera que el treball del cos d’ordre fructifiqui i permeti trobar els autors. Segurament, seria la forma de recuperar la normalitat i la tranquil·litat.
Comentaris (1)