Arriba a la cita amb aspecte d'intel·lectual. Ulleres de pasta i una motxilla. Aquest dimarts oferirà una conferència al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Per l'edat (72 anys) ha de ser fill del Maig del 1968 i d'esquerres. Ja se sap que les coses no són sempre el què semblen, que les aparences enganyen. El mateix es pot dir per les persones: no sempre la gent és tal com sembla vist des de fora. Les aparences poden enganyar. Però també ens pot passar que s’interpretin les coses malament, o simplement que la imatge que nosaltres tenim sigui totalment falsa, independentment de l’aparença. En aquest cas les aparences tenen moltes possibilitats de ser certes.
Segur que algun cop l'han qualificat com l'intel·lectual de Metges Sense Fronteres.
Ja, ja, ja. Accepto aquesta etiqueta però a França la paraula intel·lectual està carregada d'un doble sentit. Havia format part de la generació del Maig del 68 i havia estat molt implicat políticament a l'esquerra i en aquells anys la Xina era el meu mirall. També coneixia pel seu nom molts moviments guerrillers a l'Orient Mitjà, a l'Àfrica o a l'Amèrica del Sud. No en sabia gairebé res dels moviments i poca cosa d'aquells països però tenia curiositat.
Per aquest motiu va entrar a formar part de Metges Sense Fronteres?
En aquells moments era una organització petita i vaig pensar que podria conèixer altres països, i altres cultures ajudant en situacions de crisi.
Ha estat exercint de metge a llocs com Benin, Tailàndia, o a la frontera amb Cambodja, Quines experiències ha recollit?
La gran part dels meus viatges han estat formant part de Metges Sense Fronteres. Més que els viatges, però, són les estades a diversos països. No tinc un temperament de viatger. He pogut conviure amb altres societats en moments crítics quan la història s'accelera una mica i podem ajudar als que són més febles.
¿Perquè es va interessar per la medicina tropical, aquesta branca que s'ocupa dels problemes de la salut que ocorren únicament, estan més esteses, o són més difícils de controlar en regions tropicals o subtropicals?
Va ser a la segona part de la carrera de medicina. Amb aquesta formació em permetia a nivell tècnic poder intervenir en determinats països.
És el genocidi de Ruanda, la pitjor situació que ha viscut Metges Sense Fronteres? Va ser perpetrat entre abril i juliol del 1994 per part de faccions d'hutus contra els tutsis i hutus moderats.
Vaig estar a Ruanda just abans i després del genocidi. Té raó, va ser molt dur. Hi vaig estar el mes de gener de 1994. Metges Sense Fronteres va poder treballar allà amb el Comitè Internacional de la Creu Roja. En aquell infern, en aquell escorxador en què es va convertir el país, vam poder treballar amb ells en un mateix espai, a l'aixopluc dels assassins.
Tinc la sensació llegint les seves publicacions que no és un pacifista integral. Hem parlat de Ruanda. En aquell país i a Sarajevo el 1992 va reclamar una intervenció militar. A més la percepció és que té una visió crítica de les accions humanitàries.
És que l'humanitarisme és un concepte molt abstracte. Quan es defineix pensem en un concepte molt lloable però no sabem quins són els límits. Com diu, no soc un pacifista. La utilització de la força es pot justificar. Per exemple, el fet d'evitar una massacre es pot qualificar d'acció humanitària. S'ha arribat a parlar en ocasions de 'guerra justa' i podem debatre sobre el conflicte al Darfur. S'havia arribat a parlar de genocidi i una intervenció d'una força exterior podia agreujar el conflicte com va passar a Iraq o a Líbia. L'objectiu era pacificar el país i no van fer més que augmentar la violència.
“Per reforçar les accions humanitàries, hem de tenir uns fonaments més sòlids i assumir les nostre pròpies responsabilitats”
Hi va haver un moment concret on es va començar a posar preguntes sobre l'humanitarisme?
Va ser durant una epidèmia de fam a Etiòpia. Em vaig preguntar si l'ajuda beneficiava més a la població o al govern dictatorial del país. Les organitzacions humanitàries van ser utilitzades l'any 1994 pel govern per atreure la població i facilitar-ne la seva deportació al sud. En aquest cas ens vam limitar a ser testimonis de coses horribles. Vam veure com l'ajuda humanitària anava en contra de la població. És com per un metge parlar d'un tractament que és pitjor que la malaltia. Amb allò que va passar a Etiòpia és quan veus que una acció pot fer més mal que bé a banda de les nostres bones accions i creient que seran positives. Allò se'm va quedar entregistrat a la memòria i a partir d'aquell moment vaig començar a desenvolupar una reflexió crítica dient que per reforçar les accions humanitàries, hem de tenir uns fonaments més sòlids i assumir les nostre pròpies responsabilitats. Per això aquesta relació una mica crítica amb l'humanitarisme. L'objectiu de la crítica és millorar-lo i fer les coses millor.
Com es poden fer millor?
A la Fundació de Metges Sense Fronteres tenim un departament que és força original. És el Centre de Réflexion sur l’Action et les Savoirs Humanitaires (Crash). Té dos objectius principals que són fomentar el debat i la reflexió crítica sobre les accions humanitàries i difondre els criteris de Metges Sense Fronteres en relació a aquestes accions. Els seus membres tenen el centre d'operacions a París però van sovint sobre el terreny. Això provoca sovint conflictes a l'organització sobre les decisions que s'han adoptat.
“Per Metges Sense Fronteres, Ucraïna no és un terreny important per intervenir”
En la primera jornada de la Universitat d'Estiu i Tardor d'aquest dilluns, el conflicte entre Rússia i Ucraïna va estar molt present. També s'hi referirà vostè?
En parlaré si hi ha alguna pregunta des del públic. Però per Metges Sense Fronteres, Ucraïna no és un terreny important per intervenir. És un país desenvolupat, amb una estructura sanitària important. A més, els ucraïnesos van decidir ocupar-se ells mateixos dels seus ferits. Ja se sap que una guerra el número de ferits i l'abast de les seves ferides és també una arma. Volen gestionar-ho. Per tant, els ferits de guerra que són una part molt important de la nostra acció queden exclosos. Podem fer coses pels desplaçats o pels vells però són accions molt puntuals.
Però Unicef, per exemple, hi és ben present a Ucraïna i amb diversos comitès nacionals com el francès.
Crec que és una presència sobredimensionada de mitjans i de persones. Sovint no s'ha de fer cas de la pressió mediàtica que demana que Metges Sense Fronteres hi sigui i de manera ben visible. Hi ha llocs on fem més falta. A Ucraïna no som prou útils.
En la seva conferència farà un panorama històric de l'ajuda humanitària.
Efectivament. Començarè per la creació de la Creu Roja i les accions humanitàries al segle XIX. No serà una conferència universitària, una classe magistral. Detallaré les grans fites de l'humanisme contemporani amb la seva utilització, en alguns casos, per a la propaganda i de l'ambigüitat de l'acció humanitària. Sovint s'envien armes o assessors s'anomena ajuda humanitària. Se'n fa una utilització abusiva de la paraula humanitari. Quan s'envien armes no es fa a títol humanitari. Es tracta de suport civil a un dels contendents. Per definició, l'humanitarisme no dona suport a cap part en conflicte. Dona suport al camp dels ferits o de les víctimes de guerra. Hi ha una mala intepretació del concepte.
Hi ha un cas prou significatiu que és el de Laurent Fabius a Jordània quan era cap de la diplomàcia francesa l'any 2012.
Va ser en ple conflicte a Síria. Va anar a la frontera de Jordània amb Síria i va declarar que farien caure el règim de Baixar al-Àssad. Va dir que ajudarien els combatents que lluitaven contra el règim.
Comentaris