Fa anys va agafar la presidència de l'associació de celíacs, li va agafar el relleu una companya, la Beatriz Rueda, però ara torna al capdavant de l'entitat. Com és que ha tornat a la presidència de l'ACEA?
Jo el que volia que hi hagués un relleu i vaig apostar per la Beatriz perquè és professional de la infermeria, tenia molts coneixements tècnics i amb recursos a nivell de comunicació. El problema va ser que es va apuntar a un curs professional que li ocupava moltes hores i no podia dedicar-s’hi tot el que requeria i, com es pot comprendre, va decidir apostar per la seva vessant professional. En definitiva, vaig fer un any de parèntesi, tot i que també estava a la junta directiva, i em van demanar de tornar-hi perquè ho tenia per la mà. Per sort, ara a la junta hi ha bastants membres nous i espero que ben aviat pugui haver-hi un relleu a la presidència.
Amb l’escat de la pandèmia, tot ha quedat paralitzat gairebé durant dos anys, ara que ja tot està a la normalitat, quins són els punts principals en els quals treballareu?
Amb la restauració. De fet, fa uns dies van firmar el conveni amb Sant Julià de Lòria en el qual donen un suport econòmic als restauradors que els cobreix el que suposa verificar els processos per tenir la garantia que es pot menjar sense gluten a l’establiment. Un altre comú també s’ha posat en contacte amb nosaltres interessat amb aquesta iniciativa. Un segell que ja ha donat el tret de sortida amb el primer establiment acreditat, el Roc Meler.
Ara que ens podrem moure, donarem un impuls, malgrat la propaganda que s’ha fet, a la restauració sense gluten parròquia laurediana i és que sempre és millor parlar cara a cara que no per e-mail o telèfon. Aquesta és la voluntat, però s’ha de tenir en compte que tots els de l’associació som voluntari i, per tant, ens ho hem de compaginar amb la feina i la família.
Comentava que hi havia una altra parròquia interessada, quina és?
Lamentablement no ho puc avançar. Encara no hem anat a parlar amb ells, sinó que han manifestat el seu interès, i encara s’ha d’arribar a bon port.
Aleshores, la instauració del segell és l'objectiu principal a curt termini?
Efectivament, l’objectiu principal el nombre d’establiments amb oferta gastronòmica apta per a persones celíaques o sensibles al gluten. Millorar el camí per normalitzar la vida social en el moment de menjar fora de casa per als celíacs. Volem que es converteixi en un reclam turístic, com ja succeeix en localitats a Espanya i Europa que són paradisos, ja que saben que poden menjar tranquil·lament en qualsevol lloc. A més, no només hi va el client celíac, sinó tothom que hi va al darrere.
Els turistes ens demanen en quins llocs poden menjar sense gluten i sense preocupacions, així com nosaltres podem donar referents sobre en quins establiments ho poden fer. Sembla una ximpleria, però per una persona celíaca és un fet determinant per triar un destí turístic.
Pel que fa a voler convertir Sant Julià en una parròquia de referència per les persones celíaques, com ho voleu assolir?
Que la majoria d’establiment s’hi adhereixin i que tu puguis anar a menjar on vulguis amb garanties. A Andorra, per exemple fins ara no tenies certesa en cap establiment, a excepció del 0% sense gluten. A més, avui en dia és gairebé impossible esmorzar o berenar en una granja o cafeteria. El que volem és que hi hagi més oferta i poder fer vida social.
A la parròquia laurediana que ja heu firmat el conveni, s’ha notat un increment en aquest interès per formar part del projecte sense gluten?
Estem treballant en això. El procés és lent i fins que no s’acrediten totes les fases no es pot donar el reconeixement. No és que sigui complicat; de fet, és senzill i automàtic, però cal que s’implantin els processos i no es fa d’un dia per l’altre. Sí que n’hi ha interessats, però encara no han arribat al final del camí per tenir el segell.
Precisament, aquest segell és un punt referencial respecte als altres establiments que diuen que sí que ofereixen menjar sense gluten i que no saps amb seguretat si ho fan correcte, no?
Segurament hi posen molta voluntat i, des de l’associació no diem que no ho facin bé que potser sí que ho fan, però nosaltres necessitem aquesta garantia, que hi ha tots els mitjans per fer-ho bé. El nostre projecte és el que garanteix a través de les diferents fases i protocol, des del magatzem, a la cuina o a la sala, perquè arribi a taula sense contaminació ni traces de gluten.
Per l’establiment, tenir aquest segell que els hi suposa?
Els hi suposa una garantia de servir àpats sense gluten; s’ofereix una formació a tot el personal que té contacte amb el plat. És a dir, que tothom té coneixement de què és el gluten i com s’ha de manipular i el que es pot fer o no. A més, a banda de l’empresa de qualitat que té l’establiment, nosaltres, amb la que contractem, i que és diferent de la del restaurant, també ho corroborem.
Una vegada acreditat, el promocionem a la nostra pàgina web, li fem propaganda i, com no pot ser d’una altra manera, el recomanem per menjar a totes les persones celíaques perquè hi vagin amb tota la tranquil·litat i sense preocupacions.
Per establir aquest segell us heu ajudat de l’associació catalana, com us ha donat el cop de mà?
Per la formació dels establiments, ja que ells ja disposen d’un programa per fer aquest curs on-line i que equipara la garantia que es dona a Andorra a Catalunya. A més, tenim uns convenis firmats amb els quals ajuden perquè recordem que som una entitat petita amb molt pocs recursos.
Respecte a la compra, com estan a la compra?
Se'n troben en tots ells en menys o més quantitat, però el tret diferncial és que la cistella surt més molt cara que una altra persona. Ens hem trobat amb la sort que un dels fills del propieratri del mercadona es celíac i podem trobar varietat de produtes, tot i que gairebé tots més cars que els normals.
Comentaris (3)