De fet, és capaç de recitar una llista gairebé infinita de periodistes que van treballar al país, o que hi treballen, i amb els que va tractar durant el seu pas, primer, per Soldeu i el Tarter i, després, per Grandvalira. De fet, Sira Puig s’enorgulleix d’haver participat en la creació d’una marca per difondre la unió, la fusió comercial almenys, de dos camps de neu que durant tant temps havien estat durament competidors com els gestionats per les societats Ensisa i Saetde. Ha tornat a Andorra, al Principat, sense recança. Sabent que té la seva ciutat relativament a prop i engrescada amb un nou projecte, amb un nou repte. Sempre, això sí, lligat a la comunicació, al màrqueting. I, és clar també, al turisme.
Ocupa el càrrec des de la tercera setmana de novembre del 2024. Cita el 20N com a data d’entrada sense, segurament, pensar en la reminiscència que té aquesta data en l’entorn espanyol. Deixe-m’ho així. I després d’un any llarg al càrrec, de posar-se al dia, de situar-se, ara ja té un ‘background’ prou extens per exposar idees, objectius, voluntats. Parla clar i sense embuts. I si hi ha una cosa que sembla evident és que té les coses clares. Més si més no que les tenia quan va transcendir -ho va avançar l’Altaveu- que ella era una de les dues finalistes en el procés de selecció d’una directora per al Palau de Gel de Canillo i tot el que d’ell havia de penjar. I, de fet, ara ja hi penja.
“Quan em van plantejar l’opció d’entrar en el procés de selecció, vaig pensar que era una oportunitat de creixement professional, en un lloc on hi tenia un cert vincle emocional perquè hi havia estat cinc anys i que coneixia, que em representava una projecció que era una nova oportunitat”
D’entrada deixi’m que li demani com és que deixa Sitges, la seva ciutat, per tornar a Andorra sabent ja el pa que s’hi dona.
Estic contenta del canvi, eh. Em va sortir l’oportunitat que buscaven algú per aquest nou projecte, que era la gestió de l’ens de promoció i gestió turística de la parròquia de Canillo, i buscaven algú que fos algú d’Andorra o que conegués Andorra, concretament de la parròquia de Canillo, i que tingués experiència en gestió de destinacions turístiques. A mi em van trucar per entrar en el procés de selecció perquè sabien que havia estat durant cinc anys aquí a Canillo, precisament, amb el projecte de Soldeu el Tarter i després de Grandvalira, com a cap de comunicació, i a Sitges vaig entrar en diferents posicions, però des del 2012 estava com a directora de Turisme de Sitges. Quan em van plantejar l’opció d’entrar en el procés de selecció, vaig pensar que era una oportunitat de creixement professional, en un lloc on hi tenia un cert vincle emocional perquè hi havia estat cinc anys i que coneixia, que em representava una projecció que era una nova oportunitat. A Sitges estava a l'administració, portava molts anys i era un canvi i un nou repte. I Andorra sempre m’ha agradat. Jo hi vaig estar molt bé durant els cinc anys i era una cosa que em venia de gust tornar-hi. Sitges al final hi està dues hores d’aquí i en qualsevol moment hi puc baixar.
El mar no el troba a faltar excessivament i quan el troba a faltar, baixa a Sitges.
Exacte, sempre que no perjudiqui la feina.
Igual com els de muntanya són molt de muntanya suposo que els de mar són molt de mar.
A mi aquest mix de mar i muntanya ja em va bé, una mica de cada.
I l’Andorra que ha vist o que retroba ara a final del 2024, la reconeix o ja no?
La reconec, però amb molts canvis. Amb molts canvis, sobretot a nivell urbanístic. I també que ha crescut molt.
I Canillo, pel fet que hagués estat a Ensisa, que és la mare de Soldeu i el Tarter, una parròquia més o menys petita i amb un funcionament poc o molt peculiar, amb molt empresari hoteler que sovint volen imposar la seva quota de poder, polítics que més que polítics són també empresaris… tot això suposo que no li ve de nou i ja era conscient que ho trobaria.
No em ve de nou, no. En aquest sentit ja ho coneixia i, al final, Sitges també és un poble. Més gran però també és un poble que té el seu sector privat i els seus polítics. I jo crec que a tot arreu es barregen els interessos polítics públics, els interessos privats, i a tot arreu tens diversos interlocutors, que no tots sempre remen en la mateixa direcció. Per tant, aquest és un entorn en el qual jo ja havia treballat i que no em representava un problema.
“Jo vaig venir més pel projecte, pel meu perfil i per la meva trajectòria professional, precisament per engegar aquest projecte de ‘marca Canillo’ que no pas pel Palau de Gel com a infraestructura esportiva per si mateixa. El que passa és que, al final, el projecte s’ha iniciat gestionant i dirigint el Palau de Gel”
Sembla que aquí es buscava algú que miri de redreçar una situació, la del Palau de Gel, complexa gairebé des dels seus inicis, però ja se li encomana com aquell qui diria, crear ‘marca Canillo’…
… sí, sí, va bé.
En tot cas, liderar i coordinar tot el que serien els serveis turístics que ofereix la parròquia.
Jo vaig venir més pel projecte, pel meu perfil i per la meva trajectòria professional, precisament per engegar aquest projecte de ‘marca Canillo’ que no pas pel Palau de Gel com a infraestructura esportiva per si mateixa. El que passa és que, al final, el projecte s’ha iniciat gestionant i dirigint el Palau de Gel i després la continuació ha sigut una ampliació, que és cap a on anem, cap a aquest creixement i la creació d’aquest ens de gestió i promoció turística.
Que justament vostè, entre cometes, deu haver rebut una mica l’herència d’una gestió d’Ensisa perquè al final, els últims anys, fins que arriba vostè, és Ensisa qui agafa les regnes de la gestió del Palau de Gel per intentar treure’l del sot aquest on sembla ancorat.
I aquest traspàs ha sigut més o menys natural perquè, com dèiem al principi, jo amb el David Hidalgo ja hi havia coincidit treballant, a l'època d’Ensisa i, per tant, ja érem vells coneguts i fins i tot en certs moments havíem mantingut el contacte. Vull dir que va ser un traspàs relativament fàcil.
I un any després, allò que li havien proposat, va evolucionant bé, no té cap sensació que li hagin aixecat la camisa. S’està fent el que calia, es va fent el que se li va dir, ara s’ha integrat dins de les seves funcions elements com el Roc del Quer o el Pont Tibetà, ara encara més recentment Cal Federico… s’ha anat seguint el full de ruta que li van dir.
Sí, exacte. Potser jo no preveia començar tan intensivament ni tan intens en el Palau de Gel, però sí que és veritat que aquests primers mesos més centrades en el Palau de Gel, a poc a poc, hem anat introduint-nos en el nou projecte, que penja d’un pla estratègic turístic del comú, d’una sèrie de convenis que s’han de fer per l’encomana de gestió del comú cap al Palau de Gel, empresa, no instal·lació esportiva, per a la gestió dels actius turístics. Hem de veure a quins acords s’arriben, com es fa aquest traspàs. Tot aquest procés ha necessitat uns mesos. I ara, definitivament, en un consell que crec, si no recordo malament, va ser el 16 de desembre, es fa aquest traspàs de gestió definitiu. De moment, del roc i del pont. I que Cal Federico ja ha començat directament des de la gestió del Palau.
Marca molt el tema empresa i instal·lació.
Sí.
Quan parla del Palau de Gel.
Sí.
“Un dels objectius de cara al 2026 és crear un consell de turisme on hi sigui representada tota la part pública i privada de la parròquia que intervé en la gestió i promoció turística. Perquè al al final si optimitzem recursos, eines de màrqueting i formes de treballar, serà més beneficiós per a tothom”
És que es vol jugar amb el terme Palau de Gel com a marca.
No…
… potser simplement és que el Palau de Gel ha de ser la locomotora i res més.
Al final s’ha constituït tot aquest ens de gestió turística al voltant de l’empresa Palau de Gel, que ja existia, i de moment se segueix dient Palau de Gel, però sota aquest paraigua ara ja no només hi penjarà la instal·lació esportiva, sinó que hi penja la gestió del pont, del roc, de Cal Federico i d’altres coses que puguin venir en un futur. És a dir, que que es digui l’empresa Palau de Gel és circumstancial, en aquest cas, perquè no fa referència només a la instal·lació esportiva, sinó a tot l’ens de gestió i promoció.
Llavors es pot pensar que d’aquí dos mesos, o d’aquí dos anys, Palau de Gel com a societat es podria passar a dir, Canillo Turisme SA, per exemple. Al final deu ser una qüestió de tràmit.
És un tema de tràmit. No tindria per què no. Tindria la seva lògica.
I abans que la faci endinsar en allò que estan fent en els diferents equipaments o recursos, en el que esteu fent amb els diversos equipaments o recursos, l'engranatge de les eines que vostè té sobre la taula amb Ensisa també hi deurà haver de ser, perquè al final, per al turisme de Canillo, una de les potes grandioses que hi ha, sobretot a l’hivern, és l’estació d’esquí. I a l’estiu també hi ha activitats d’oci o espais com el camp de golf que depenen d’aquesta altra societat.
Exacte. Haurem d’anar de la mà segur i al 100% perquè ha de ser una gestió turística integral i on tots hem de tenir la mateixa estratègia i les mateixes directrius, hem d’anar cap a la mateixa direcció. Un dels objectius de cara al 2026 és crear un consell de turisme on hi sigui representada tota la part pública i privada de la parròquia que intervé en la gestió i promoció turística. Perquè al al final si optimitzem recursos, eines de màrqueting i formes de treballar, serà més beneficiós per a tothom. Però això està en camí. El conveni se signa fa just un mes i tot això ho estem planificant per treballar-ho el 2026, que aprofitarem les obres del Palau de Gel, precisament, per treballar tots aquests temes més de processos, de marca i de nou encens.
O sia que el Palau de Gel, quan acabin les obres, no només per la reforma, si no també des del punt de vista d’estratègia turística, oferirà una nova marca, una nova imatge, una nova manera de fer…
Sí…
Aquell logo jugant amb una mena de glaçó o un tres de gel potser desapareixerà…
S’haurà de veure, exacte. És a dir, ara l’objectiu és crear la marca, la nova marca de Canillo com a lloc de destinació turística, una marca potent, una marca que posicioni la parròquia. Nosaltres estem convençuts que Canillo pot ser la capital turística d’Andorra perquè creiem que té els actius suficients, que pot ser atractiva tant a l’hivern com a l’estiu, té hotels, té restauració, té fàcils comunicacions cap al Pas de la Casa, cap a Encamp, Escaldes i Andorra la Vella. I per poder passar també cap a l’altra vall, cap a la Massana i Ordino. Per tant, nosaltres el que volem és treballar per Canillo, potenciar-la com a marca i com a gestió, com a destinació turística d'Andorra.
“L’any 25 ha sigut com un any de posada al dia, de conèixer també el Palau de Gel com a instal·lació esportiva i treballar també en tot aquest canvi que es vol fer, en el concurs d’idees, el nou objectiu del Palau, cap a on el volem portar. I estar involucrada en el pla estratègic de turisme de Canillo i, a partir del 2026, és poder ja plasmar i poder començar a donar-li forma a tot això”
I el 26 ha de ser, pel que diu, l’any clau per la creació d’aquesta marca, igual com suposo que el 25, sobretot per a vostè, ha estat un any de diagnosi?
Sí, es podria definir així. Per a mi l’any 25 ha sigut com un any de posada al dia, de conèixer també el Palau de Gel com a instal·lació esportiva i treballar també en tot aquest canvi que es vol fer, en el concurs d’idees, el nou objectiu del Palau, cap a on el volem portar. I estar involucrada en el pla estratègic de turisme de Canillo i, a partir del 2026, és poder ja plasmar i poder començar a donar-li forma a tot això que hem estat planificant durant el 2025.
Si la Sira, en lloc de ser una especialista en comunicació en màrqueting, fos una metgessa, quin comunicat mèdic faria de Canillo, quin estat presenta el pacient?
El pacient es troba en època de creixement, que té bones perspectives, que creix amb bona salut, que creix fort i que si estudia i fa la feina té moltes possibilitats. Tenim un molt bon pacient.
Tot i la llosa que ha pesat durant molt temps sobre el Palau de Gel. El Palau de Gel com a instal·lació.
Crec que al Palau de Gel, amb la reforma que li hem de fer, una reactualització que faci s’adeqüi més a les necessitats, a la imatge i a l’oferta que tenim avui dia. Però no només des d'un punt de vista turístic, sinó també com a servei destinat als residents. Hem de tenir en compte que el Palau de Gel també actua com a centre social i cultural de la parròquia, on s'hi troben veïns, on s’hi troben ciutadans i on hi convergeixen també els turistes. Per tant, el Palau de Gel ha de ser clau i ha de seguir sent un centre de trobada que en aquest cas li toca actualitzar-se.
Segurament ja ha deu haver-se trobat moltes coses fetes, però amb el poc o molt que pugui incidir, i amb el que pugui dir, com ha de ser el Palau de Gel aquest que ha de ser pol d'atracció turística i alhora pol d'atracció sociocultural i esportiva de la pròpia parròquia?
Per mi ha de ser un palau més amable, a nivell de ser més espaiós, que sigui més accessible, que tothom s’hi pugui moure més fàcilment, i amb unes instal·lacions més adequades al moment actual que vivim. Això vol dir una actualització del gimnàs, una actualització de la recepció i un canvi a la restauració i aprofitar un sostre que pot tenir una terrassa amb unes vistes 360 que en aquests moments no s’està utilitzant.
Des de fora penso, i potser vostè em contradirà i hauré de callar i marxar amb la cua entre cames, tot això que s’ha fet de l’Splash, sembla un pegat amb tot això que es pretén fer malgrat que es tracta d’una inversió molt recent. Vostè ja s’ho ha trobat fet, dissenyat i posat en marxa. Però aquesta activitat aquàtica realment encaixarà dins del nou Palau de Gel que volen? Per exemple, a Naturlandia també van mantenir durant un temps el parc animal tenint clar que el parc animal no encaixava amb el projecte.
De moment l’Splash el mantenim, és una oferta complementària, sí que és veritat que està costant d’arrancar-lo, però també és veritat que aquest 2026 tenim moltes reserves de molts grups que volen compaginar pistes amb piscina. Ha costat una mica la sortidap erò és un atractiu que a poc a poc s’està donant a conèixer i que desperta l’interès de grups escolars i grups adolescents per després de pistes. A hores d’ara tenim un gros important de reserves per a gener i febrer.
“Creiem que Canillo té els actius suficients, que pot ser atractiva tant a l’hivern com a l’estiu, té hotels, té restauració, té fàcils comunicacions cap al Pas de la Casa, cap a Encamp, Escaldes i Andorra la Vella. I per poder passar també cap a l’altra vall, cap a la Massana i Ordino”
És possible que, i suposo que és una de les feines que li toqui fer, s’hagi fet alguna cosa malament en el sentit que el Palau de Gel no té el reconeixement que tenen instal·lacions similars en altres llocs. A Puigcerdà saps que hi ha gel. A Jaca, per exemple, també. Fins i tot al Palau Blaugrana durant molt temps tothom tenia clar que hi havia un complex de gel. A Andorra sembla que falta vendre molt més aquest producte. No sé pas si es coneix massa. Ni a dins ni menys encara a fora del país.
Aquest és un dels meus objectius i pels quals estic jo aquí. Per vendre el producte, per explicar el que tenim, no només per millorar el producte i adequar-lo a la demanda, sinó també per donar-lo a conèixer i mirar quins són els nostres mercats prioritaris. Per exemple, cara el 2026 hem prioritzat, evidentment, el turista que ja està a Andorra, que, si està a baix, pel centre, pugi fins a Canillo, mercat espanyol, mercat francès, començarem a actuar en el mercat anglès i potser farem algunes coses amb mercats més llunyans, conjuntament amb Andorra Turisme. Aquest 2025 sí que hem començat a treballar mercats internacionals entenent com a internacionals Espanya i França. Vam anar al setembre a la Fira Top Resa de París, on vam agendar durant dos dies amb mitjans de comunicació per donar a conèixer la nostra oferta.
I és coneguda? Perdoni l’incís, eh. Canillo vull dir.
Quan hem sortit a fora, no hem anat tant a operadors si no a mitjans de comunicació per donar a conèixer l’oferta individual. Molts periodistes no ho coneixien. Durant el 2026 volem organitzar viatges de premsa amb els contactes que hem fet de periodistes francesos. I durant el 2025 ja vam fer diversos viatges de premsa amb periodistes espanyols. I el cert és que l’informe que tenim ens dona una repercussió econòmica d’1.400.000 euros. Per tant, una repercussió important. i creiem que ja s’ha començat a notar aquest coneixement del Palau i de la parròquia. El que nosaltres hem fet aquest 2025, tot i que jo estigués centrada en el Palau, és que tota acció de comunicació i promoció que hem fet ja l’hem fet en clau parròquia. És a dir, hem canalitzat a través del Palau encara Palau instal·lació, però hem parlat del pont, hem parlat del roc, hem parlat del Museu de la Moto encara que el gestioni del comú, l’hem portat a dormir a hotels de la parròquia i l’hem portat a menjar en restaurants de la parròquia perquè al final del que es tracta és que ens beneficiem tots. Hem començat a fer aquesta feina de promoció i divulgació.
No sé si comparat amb el que es troba al tancament del 2024 i el que hi haurà en la conclusió del 2025, el que és estrictament Palau de Gel, quina evolució va tenir aquest 2025.
Vam començar força bé, és a dir, per sobre de les previsions. A l’estiu ens va penalitzar haver de tancar la piscina. Llavors, de juny a agost vam baixar bastant de les previsions, i a partir d’octubre hem tornat a recuperar embranzida. Si fem un còmput total de tot l’any, a falta de tancament i sent dades provisionals, podem dir que estem més o menys un 12% per sobre del 2024 quant a ingressos i un 2% per sobre de les previsions. Prevèiem podem augmentar un 10% i hem augmentat un 12%, més o menys. Havent encara d’acabar de polir dades i sense que siguin definitives. Estem en aquest escenari.
“Hem de tenir en compte que el Palau de Gel també actua com a centre social i cultural de la parròquia, on s'hi troben veïns, on s’hi troben ciutadans i on hi convergeixen també els turistes. Per tant, el Palau de Gel ha de ser clau i ha de seguir sent un centre de trobada que en aquest cas li toca actualitzar-se”
I ara que ens hi posem fort amb el Palau de Gel…
Ara tanquem. (Riu)
No, no, no. Això seria si al març vingués una altra Covid. Jo per on anava era pel fet que ara que es vol donar embranzida al Palau de Gel, resulta que hi ha una altra atracció, un altre equipament, que és el Pont Tibetà, que va arrancar amb molta força i segurament s’ha endut tot el protagonisme. Segurament que el pont pot fer d’esquer, o no, per derivar usuaris cap al Palau de Gel, encara que segurament no és el mateix perfil. I això sense oblidar-nos del Mirador del Roc del Quer… El Palau de Gel ja hi era en la seva anterior etapa a Andorra. Però les altres infraestructures no hi eren.
No hi eren, no hi eren. I, home, per mi són un avantatge, perquè són dos actius superpotents, que tenen un fort poder de convocatòria, que han sabut comunicar molt bé i que tenen una atracció turística. Fins i tot, en moments determinats, quan fa bon temps, el turista que ve a Canillo prioritza el pont al Palau, això és una realitat. Per mi, el que ara és molt positiu és que ho podem vendre com un conjunt. És a dir, que la visió és conjunta, no som competències, sinó que som complementaris. Per tant, podem vendre paquets. En breu, i en breu vol dir que en setmanes ja intentarem començar a vendre paquets del que és pont i palau a grups. Fins ara només aquest estiu es va posar en marxa individuals. Ara ja podrem a grups i hem de fer que entre tots dos sumem, que no es facin la competència sinó que es complementin. Crec que tenim una bona oportunitat aquí, precisament el que deia, de generar aquest ‘hub’ turístic a Canillo, perquè tenim actius que donen per poder-hi estar diversos dies i poder fer diverses activitats, a part de tot l’entorn natural que tenim, com pot ser Ransol, Vall d’Incles, l'excursió Meritxell. Tenim moltes possibilitats. El que crec que hem de fer és que totes elles sumin entre elles per tenir una bona destinació turística.
I encara s’està treballant amb el giny aquest de l’Armiana, un telefèric de dues cabines.
Sí, això depèn del comú, però en principi està en projecte.
Suposo que també us l’acabaran passant a vostès.
Sempre que sigui positiu, encantada de la vida. Un cop hi sigui, si s’ha de gestionar, ho gestionarem i ho intentarem fer el millor possible i que també siguin atractiu, no només per desplaçar-se sinó que siguin atractiu per ell mateix.
Pel que hagi anat veient el pont i el mirador, que ja hi era d’abans, van començar amb força però l’han mantingut, oi? No és que fos allò de la novetat…
De moment, el suflé segueix aguantant. Al contrari, també tancarem el 2025 amb xifres superiors al 2024. Per tant, de moment, el suflé no baixa i el que estem intentant és tot el contrari, allargar la temporada, que es pugui obrir gairebé tot l’any. El roc ja el tenim obert cada dia, a no ser que hi hagi una nevada que ens impedeixi l’accés. A dia d’avui està obert els 365 dies de l’any i el pont, que hem tancat a finals de desembre, quan l’any passat no vam arribar fins a tan lluny, i obrirem ja per Setmana Santa de manera continuada. Des del juliol hem agafat el bar-restaurant de l’Armiana, que durant l’estiu es va donar servei només a terrassa, ara ja està adequat per donar també servei i menjar a l’interior i, per tant, també serà un nou punt d'interès que hi haurà dalt del pont i que esperem que tot això continuï. Anar impulsant el roc, anar impulsant els paquets i les activitats combinades.
La idea que té vostè o la voluntat que li ha transmès la corporació, que és l’accionista únic, és que tot allò que sigui possible ho gestionen vostès directament sense necessitat de cap concessió? Ho dic perquè, per exemple, el restaurant del Palau de Gel tenia la gestió cedida a una empresa externa, durant un temps.
Ho portem nosaltres. Si anem gestionant diferents punts, al final tot el tema de compres, de distribució de mercaderies, de rotació de personal, tot ens permet optimitzar i poder ser més eficients.
Cap restaurador de la parròquia no se li ha enfadat per la competència, llavors.
De moment ningú se m’ha enfadat, encara que era i és un risc que sabia que podia passar. Jo no vinc a ensenyar ningú.
En el pla estratègic que entre altres elabora l’excònsol Francesc Camp a través d’una empresa seva, vostè hi participa.
Jo he participat en el projecte, i quan parlo de creació de la marca paraigua, quan parlem del consell de turisme, quan parlem d'aquesta promoció unificada, tot això queda reflectit en el pla estratègic.
“L’Splash? Ha costat una mica la sortida però és un atractiu que a poc a poc s’està donant a conèixer i que desperta l’interès de grups escolars i grups adolescents per després de pistes. A hores d’ara tenim un gros important de reserves per a gener i febrer”
Llavors suposo que té inputs clars de per on van les coses. Al final, vostè serà l’encarregada de la implementació d’aquest pla. O, a veure: ¿el Palau de Gel societat s’haurà d’adaptar al que digui el pla estratègic o en la implementació faran vostès la seva pròpia adaptació del pla?
És que és un mig mig perquè com que hi he participat i he estat present en les sessions de treball, amb els grups de treball, he expressat la meva opinió, he ajudat a planificar, el que queda reflectit en aquest pla estratègic, hi estic d’acord. Per tant, és implementar un treball que venim fent durant uns mesos. No és ni que nosaltres ens haguem d’adaptar al pla ni que el pla s’hagi d’adaptar a nosaltres. Ho veig com un treball conjunt que ara arriba al seu desplegament. I en aquest treball es parla d’actius turístics, però es parla de creació de nova marca, de noves eines digitals, de la promoció conjunta, de mercats prioritaris, de segments de població prioritaris… Tot basat en dades, estudis, fent una mica de ‘benchmarketing’ del que es fa en altres destinacions… i precisament és el que volem començar a implementar aquest 2026. Començar a treballar per mercats, per públics i desenvolupar productes.
Aquest any, doncs, ha de ser força clau, pel que diu.
Sí.
I la remodelació del Palau de Gel, ara no ho tinc al cap, quant a la instal·lació, també ha d’estar tota feta aquest any?
No. Si tot va bé ha de començar el segon trimestre del 2026, és a dir, després de Setmana Santa, si tot va bé, i no estarà acabat fins a finals de 2027, estiu o finals del 2027. I encara hem de veure què representa pel Palau de Gel aquest any i mig d’obres. Segurament s’hauran de tancar la majoria d'instal·lacions. Per això també és el moment de treballar amb processos, planificació i fer aquesta feina interna, perquè el Palau, que és una de les potes que també ens porta molta feina al dia a dia, doncs estarà en obres.
O sigui que el 27 és clau per això i el 28 hauria de ser clavíssim pel rellançament de tot.
Exacte.
Perquè és quan el Palau de Gel estarà remodelat del tot i aquesta instal·lació fa una mica de columna vertebral del turisme de la parròquia deixant de banda l’estació, que a vostès no els toca.
Exacte, hauria de ser això.
“Pel que fa a mercats i segments, a mi m’agradaria, aquest 2026, començar a preparar l’entrada en el segment corporatiu i en el segment prèmium. Per què no podem privatitzar una obertura del Pont Tibetà en un moment determinat? Si hi ha algú o alguna empresa que estigui disposat a pagar-ho…”
Llavors ja vindran els paquets a sac, Palau de Gel a sac… I el comú no l’ha advertit que hi pugui haver alguna altra instal·lació o projecte nou, oi?
Que m’hagi avisat no, però sempre hi pot haver sorpreses.
Però dins del pla estratègic no s’hi diu que hi ha un punt on es pot muntar…
Muntar-se coses es poden muntar.
Però alguna que estigui detectada ja?
Més avançada que el telefèric no.
Però alguna cosa hi ha.
Pot haver-hi. Però ja no depèn de mi. Tot això sortirà en el pla estratègic. Un dels objectius del pla estratègic és crear nous actius d’atracció turística. A partir d'aquí, veurem què es decideix.
I quan es parla d’atracció turística… podria dir que molt centralista? Es focalitza molt en el nucli central de la parròquia, o pot ser una opció a Soldeu, al Tarter, a Incles… per molt que ja tinguin les pistes.
Jo sempre parlo en clau de parròquia, sempre. Pot ser que es desenvolupi alguna cosa al Tarter, alguna cosa a Soldeu… Per exemple, quan parlem de marca, jo una de les coses que he posat sobre la taula perquè s’ha de debatre i s’ha de parlar, a mi una marca que hi va haver fa anys, que a més coincideix amb la meva primera estada aquí, era Valls de Canillo. La marca Valls de Canillo em sembla superinteressant, perquè et dona a entendre natura, et dona a entendre extensió i et dona a entendre que t’hi pots passar diversos dies, que tens diverses oportunitats de fer coses. Per tant, Valls de Canillo, que agrupa no només el nucli de Canillo, sinó el Tarter, Soldeu, Ransol… tot el que pugui pertànyer a la parròquia em sembla una molt bona opció. De fet, hem de treballar per la distribució de turistes a la parròquia, no s’ha de concentrar tot al poble de Canillo.
Anem cap al final. En l’organització d’esdeveniments també hi juga algun paper aquesta societat que de moment denominem Palau de Gel?
De moment, segueix estant a la banda del comú.
Li ho deia perquè, em venia al cap el fet que, malgrat ser dins l’espai, la concessió d’Ensisa, hi ha un recinte com l’Abarset que pot tenir un segment de públic concret, molt marcat, i es podria posar en marxa un esdeveniment per a joves al tomb de la música techno, per dir algo.
Al final, si es crea un nou esdeveniment, de moment tal com està a dia d’avui el conveni, segueix penjant del comú, el que passa és que sí que serà amb acord i consens de tothom, perquè així ho indica el pla estratègic. I també tornem a anar al principi: per això té aquest sentit aquest consell de turisme on ha d’estar tothom representat perquè si es decideix crear un esdeveniment ha de ser un esdeveniment que interessi a tothom, que pugui ser positiu per tothom. Però el desenvolupament el continuarà portant el comú.
“La marca Valls de Canillo em sembla superinteressant, perquè et dona a entendre natura, et dona a entendre extensió i et dona a entendre que t’hi pots passar diversos dies, que tens diverses oportunitats de fer coses. Per tant, Valls de Canillo, que agrupa no només el nucli de Canillo, sinó el Tarter, Soldeu, Ransol… tot el que pugui pertànyer a la parròquia em sembla una molt bona opció”
Canillo Brilla, l’Escènic Arts… tot això és estrictament el comú.
És el comú, però amb consens i la promoció sí que la portem tota nosaltres. Però la gestió dels esdeveniments és del comú.
Quan a vostè li diuen, ‘miri, senyora Puig, que l’hem triat a vostè’. La Sira ja venia amb algun ‘pa’ sota el braç? Amb alguna idea preconcebuda d’alguna cosa a fer, a potenciar? Alguna cosa que pugui dir però que encara no s’hagi implementat?
Si parlem en clau puntualment d’esdeveniments, no he vingut amb cap idea preestablerta en aquest sentit. El que sí que crec és que són molt positius en una destinació, sobretot si els pots organitzar durant època de temporada baixa. Perquè et donen dinamisme a la parròquia, et donen ocupació, et donen que els restaurants puguin seguir obrint, etcètera.
Aprofitar forats.
Exacte, per donar una continuïtat i que no hi hagi aquesta estacionalitat.
Convertir els forats en nínxols d’oportunitat turística.
Ho ha definit perfectament. En fi, que no he vingut amb cap idea d’esdeveniment concret, però sí que hi havia d’haver una marca paraigua conjunta. Ho tenia claríssim. Que havíem de paquetitzar? També. Que havíem d’unir sinergies, que havíem d’actuar per mercats i segments de públic? També. Que havíem de potenciar totes les eines digitals? També. Per això també ha estat present en tot el pla estratègic. Per això jo ja he estat present en el pla estratègic, per aportar el que jo creia que calia tenir en compte. De fet, pel que fa a mercats i segments, a mi m’agradaria, aquest 2026, començar a preparar l’entrada en el segment corporatiu i en el segment prèmium. Per què no podem privatitzar una obertura del Pont Tibetà en un moment determinat? Si hi ha algú o alguna empresa que estigui disposat a pagar-ho…
Si Audi vol presentar un cotxe dalt del pont, que ho pugui fer.
Perquè no! Fer alguna cosa al mirador, obertures especials en horaris que en aquests moments no s'estan obrint, presentacions al mateix palau, fer paquets conjunts amb hotels, restaurants, palau, pont. Hi ha moltes possibilitats. I crec que la clau és anar tots a l’una.
Comentaris (4)