Àngel Ros Ambaixador d’Espanya a Andorra

“Espanya i França han de reconèixer el paper que Andorra juga per garantir la sostenibilitat del Pirineu”

Àngel Ros i Domingo va néixer a Lleida l’agost del 1952. És llicenciat en Ciències Físiques i també compta amb un màster en Administració i direcció d’Empreses i un doctorat en Informàtica. Va ser professor a la Universitat de Lleida al mateix temps que es vinculava políticament primer al PSUC i posteriorment al PSC, partit amb el qual, l’any 2004 es converteix en alcalde de Lleida rellevant l’històric Antoni Siurana, i on també ha format part de l’executiva i en va ser president. També ha estat diputat del parlament de Catalunya (2012-14). L’agost del 2018 va ser nomenat ambaixador espanyol a Andorra, en substitució de Manuel Montobbio.

L'ambaixador espanyol, Àngel Ros.
L'ambaixador espanyol, Àngel Ros.

Quin balanç en fa d’aquest any i tres mesos com a ambaixador?

Coneixia Andorra com molta gent de Lleida, des del punt de vista turístic; d’haver vingut a passejar, comprar i fer muntanya. Ara, la conec més, des de les institucions i l’economia i crec que és un país molt interessant amb futur i oportunitats. Juga un paper importantíssim en l’economia del Pirineu i se li ha de reconèixer que són, en termes empresarials, el clúster econòmic del Pirineu.

I ara, és l’Andorra que havia vist des de fora?

Quan la coneixes, la visió millora. Ha anat fent reconversions importants, com ara el sector de l’esquí, que ha apostat per una desestacionalització i per fer que la muntanya segueixi viva a l’estiu. Li han donat ocupació amb la natura, les bicicletes i, fins i tot, el golf. A un altre sector important com la banca s’ha fet també una reconversió necessària per deixar d’estar a la llista de paradisos fiscals de l’OCDE. I amb el comerç, l’avinguda Meritxell i altres punts competeixen amb els grans eixos de qualitat del nostre entorn, tot i que té el gran repte de la competència amb el món Amazon. La meva percepció és una millora respecte a aquella que tenia com a turista.

En quin estat es troben les relacions diplomàtiques amb Espanya?

Són excel·lents i sempre es plantegen temes de col·laboració a tots nivells. El salt es donarà amb l’associació amb la Unió Europea. Estem acompanyant i ajudant en aquest procés de negociació, com sense dubte fa França. Andorra és independent i decidirà ella sola, el seu parlament i amb el referèndum, si s’associen. El marge de millora de la relació passa per trobar-nos en el marc europeu tots dos.

"Intentem trametre als altres països d'Europa i als negociadors de la UE la singularitat d'Andorra; els hi expliquem especialment allò positiu"

Com es fa aquesta ajuda i què es pot fer a partir d’ara?

Intentem trametre als altres països d’Europa i als negociadors, en particular, la singularitat d’Andorra, què és, en què es basa l’economia i les institucions. Ajudem a passar la informació que tenim a Estats que no la coneixen. En l’àmbit europeu, Andorra és una gran desconeguda i per això els hi trametem especialment allò positiu.

Entén que hi hagi gent que pensi que Espanya té massa control, poder o influència sobre Andorra?

No, entre altres coses perquè no és així. Espanya no té cap control sobre Andorra i sempre ha respectat la seva independència i el fet de ser un Estat membre de l’ONU, amb la seva identitat pròpia. Qui pensi que hi ha qualsevol tutela l’equivoca; el que hi ha és un excel·lent nivell de col·laboració. I crec que hi ha d’haver un reconeixement, no només d’Espanya sinó també de França, del paper que Andorra juga per garantir la sostenibilitat del Pirineu. Sense ella, hi hauria unes carències brutals. Es parla de la desertització de les zones rurals i de muntanya. Andorra és la millor recepta per evitar-la, un nucli econòmic que genera empreses, activitat i ocupació.



El tabac, a nivell de contraban, encara és un problema?

Cada vegada menys, afortunadament. Hi ha controls fronterers i una acció policial i fiscal. I, també, el tabac cada cop és menys representatiu dels hàbits de la nostra societat.

Quin és l’estat de salut de la comunitat espanyola a Andorra?

Se sent força integrada al país. Uns dies abans d’unes eleccions, tinc clar que hem de resoldre la dificultat de vot per les persones que viuen a l’estranger perquè és complex, tot i que aquesta vegada, en ser repetició, si ja es va demanar, no ha de tornar-se a fer el vot pregat però això hauria de ser amb caire general. S’haurà de canviar la llei electoral per aquest tema. A banda d’aquest aspecte, que depèn més de nosaltres, d’Espanya, la comunitat funciona cada cop més integrada.

Es pot negociar que els espanyols votin a eleccions andorranes?

Si fem un cop de vista internacional, el que està bastant resolt és el vot a les municipals. Els espanyols poden votar a països de la UE, iberoamericans o amb els quals hi ha acord. A aquestes eleccions es tendeix a què el resident estranger pugui votar. Jo veuria aquesta línia de participació, a les comunals. Es podria avançar per aquí.

Des d’Espanya es planteja un conveni en aquest sentit amb Andorra?

No és un tema que tinguem en agenda. Avui dia, la relació té com a prioritats l’acompanyament en el procés d’associació amb la UE i l’organització de la Cimera Iberoamericana, en què col·laborarem amb total lleialtat.

"La Cimera Iberoamericana suposarà una visibilitat d'Andorra a nivell internacional. Genera oportunitats turístiques com quan s'ha fet una Copa del Món"

Què pot representar la Cimera?

Una visibilitat d’Andorra a nivell internacional. A Europa es poc coneguda i arreu del món, gens. Això obre el país a mitjans de comunicació de tot el món i particularment del món iberoamericà. Genera oportunitats a nivell turístic com quan s’ha fet una Copa del Món o altres esdeveniments esportius. De fet, tinc clar, per exemple, que si un dia es fa una candidatura olímpica Barcelona-Pirineus, no la concebo sense Andorra.

Quina col·laboració prestarà Espanya a nivell de seguretat?

S’hi treballa. Evidentment, hi col·laborarem i s’aportaran recursos sota, òbviament, la responsabilitat i la direcció del ministeri d’Interior andorrà.

Com estan funcionant els canvis al sistema educatiu?

La decisió d’unificar en un sol centre va provocar perdre alumnes. És un discurs que forçosament porta a perdre nens perquè els pares els portaran preferentment a una escola propera, sobretot si estàs acostumat a tenir-la a la teva parròquia. Aquesta pèrdua s’ha anat compensant amb una millora i amb transmetre que som una escola excel·lent, en la mateixa línia que les altres. Ens estem recuperant i enguany ja tenim un lleuger increment d’alumnes. Hem invertit la tendència i ara ho volem reforçar amb la Formació Professional.


L'ambaixador espanyol, durant l'entrevista. | ALTAVEU

Què va pensar quan va veure les pintades a l’ambaixada?

Em va saber molt greu i vaig pensar que qui les va fer desconeix la realitat espanyola. Jo he viscut el franquisme i ho he fet com a lluitador antifranquista. Si no he passat per la presó és perquè he corregut més. Quan algú compara la situació política espanyola actual amb el franquisme em produeix un absolut rebuig i un malestar. El que pugui posar feixista no sap què és el feixisme i què és Espanya. Ja m’agrada que m’ho pregunti després de parlar d’educació perquè és una falta d’educació. La transició va ser l’exercici de reconciliació nacional més important que s’ha fet a Europa; és exemplar un salt a la democràcia. Qui qüestiona això no sap la història i no coneix l’Espanya actual.

"Jo he estat lluitador antifranquista; si no he passat per la presó és perquè he corregut més. Que es compari amb la situació política espanyola actual em produeix malestar i rebuig"

S’ha fet seguiment del cas?

No. Es va fer la denúncia corresponent a la policia andorrana i aquesta es va endur el noi. I ja està, punt. Per part meva, com sempre he fet els quinze anys que he estat alcalde, mai he presentat cap acusació particular perquè si una administració pública ho fa, vol dir que no tens prou confiança en la fiscalia i jo sempre l’he tingut.

Té por de més accions?

La paraula potser no és por, però no tant aquí a l’ambaixada. Em preocupa que hi hagi risc de talls de carreteres. Això afecta directament els ciutadans espanyols que volen venir i l’economia andorrana. Qui fa això no pensa el que és la contribució d’Andorra a l’economia del Pirineu. Tallant l’N-145 es fa mal als treballadors espanyols que viuen d’Andorra, que treballen aquí o que són fronterers.

Què pot fer Espanya per evitar-los?

Des de l’ambaixada es pot alertar que es poden produir. Els Mossos han treballat molt bé en situacions d’alteració de la via pública. Fa no massa, a la Jonquera, es va treballar adequadament, tant per part de Mossos com per part de Guàrdia Civil o Policia Nacional. Hi hem de confiar i trametre a qui volen manifestar-se fent talls de carretera que amb això només es perjudica els treballadors que venen a Andorra.

S’ha aixecat la immunitat a Celestino Barroso, tal com va demanar la justícia andorrana?

No tinc coneixement que s’hagi aixecat. És un tema del qual fa temps que no parlem

Ho ha tornat la justícia andorrana a demanar?

No em costa.

Internament, s’ha fet alguna investigació per esclarir els fets?

No en tinc constància. En el seu moment es va fer la petició d’aixecar la immunitat i no s’ha respost encara.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending