Quin balanç fa des de la seva arribada al Principat?
Personalment és un canvi molt gran. Venia d’una ambaixada bilateral com a número dos, era el primer secretari de l’ambaixador a Pequín, Xina, i aquí som un Consolat General. Això significa una feina més propera amb la comunitat, que també hi ha en una ambaixada, però que jo no tenia quan era a Pequín. És una feina que m’agrada moltíssim per tota aquesta connexió i proximitat que es genera amb les associacions i els ciutadans. Després també és una situació molt específica perquè Portugal va tenir una ambaixada a Andorra fa anys, després durant un temps no va tenir res, posteriorment va tenir un Consolat Honorari, i ara té una missió que és consular, però també diplomàtica permanent, la qual cosa mostra una senyal política clara i una proximitat entre els dos països. És una situació molt particular perquè significa començar o restablir una relació diplomàtica permanent en un país que durant gairebé 14 anys no hi havia una permanència aquí a Andorra.
Què el va motivar a acceptar aquest càrrec a Andorra? Tenia algun vincle previ amb el país?
Havia visitat Andorra algunes vegades quan era més jove amb els meus pares. No venia des de feia uns 30 o 35 anys i el canvi és radical. Les persones continuen sent molt simpàtiques, el país és molt receptiu cap als que venen de fora; la naturalesa és magnífica, però ha canviat moltíssim. Hi ha moltes més persones vivint i treballant aquí ara que als anys 80, i és un territori que està molt més urbanitzat.
“Des de la meva arribada, vaig començar un esforç per reforçar la xarxa de connexions amb les institucions d’Andorra: Govern, els comuns i les associacions de la comunitat”
Quines han estat les principals iniciatives o projectes que ha impulsat des de la seva arribada?
Tenim dues dimensions: les activitats en un sentit més estricte i, per altra banda, tenim la part politicodiplomàtica. Des de la meva arribada, vaig començar un esforç per reforçar la xarxa de connexions amb les institucions d’Andorra. Primer amb el MNE (Ministeri de Negocis Estrangers), els seus departaments i els ministeris d’Andorra. També amb els comuns perquè són administracions molt importants perquè la comunitat viu a les diferents parròquies i ells són els que implementen les polítiques en cada indret específic. Així mateix, ens permeten dur a terme projectes molt interessant en àrees socials, culturals, diferents activitats, i fem una molt bona triangulació entre nosaltres, els comuns i les associacions de la comunitat portuguesa. Això pel que fa a la part més institucional. Després, també hem reforçat l’articulació amb les associacions de la comunitat portuguesa perquè són els nostres interlocutors naturals. Ja existeixen, estan al terreny, tenen associats i les seves pròpies activitats i el pla va ser des d’un inici reforçar aquesta articulació; formar part del que fan, i poder donar-los també un suport.
I també impulseu trobades culturals.
Tenim les celebracions del 25 d’abril, que festegem el concepte pràctic-polític de democràcia i desenvolupament. Després puc esmentar el 5 de maig que és el dia mundial de la llengua portuguesa, classificada per la Unesco, amb vot favorable d’Andorra. De fet, el Principat és un estat observador de la comunitat de països que parlen portuguès a tot el món. El 5 de maig vam anar al Teatre Comunal i vam exhibir dues pel·lícules de directors cinematogràfics portuguesos i després vam fer una taula rodona amb el rector de la Ud’A, Juli Minoves; els codirectors del Festival Ull Nu, Hèctor Mas i Marc Camardons; i per la nostra part, un moderador que treballa en aquesta àrea a Portugal, i un cineasta portuguès que ha dirigit algunes de les produccions més conegudes de Portugal i que va ser el mereixedor d’un premi Emmy. També vam assistir a la 9a Mostra de Folklore Ibèric, en la qual participaven grups d’Andorra, Espanya i Portugal. I finalment, el 10 de juny celebrem el Dia Nacional de Portugal, de Camões i de les Comunitats Portugueses, que farem una festa comunitària oberta a tothom per compartir continguts culturals i moments.
Quins objectius s’ha fixat a mitjà i llarg termini per a aquest mandat?
D’una banda, continuar treballant cada cop més amb la comunitat i això passa per una cosa que vam restablir després de la meva arribada que és reactivar el que anomenem consell consultiu del consolat general que serveix per prestar consell al titular en les diferents dimensions (associacions, economia, comerç o inversions, l’ensenyament de portuguès) i això és molt important perquè és participatiu i és una manera d’establir més canals directes amb la missió consular i diplomàtica. També farem el canvi d’ubicació de les nostres oficines. És un procés liderat pel ministeri des de Lisboa, i finalment després d’algunes verificacions tècniques ens quedarem en aquest edifici a Prat de la Creu 59-65, però ens canviem d’escala a la D. Farem el canvi a finals de maig i començarem a rebre les persones que tinguin alguna sol·licitud al Consolat a partir del dia 2 de juny. Serà un canvi gradual, perquè cal desconnectar-ho tot d’aquí, i començar a un altre costat, però som un equip molt motivat. El projecte és el mateix, de servir tan bé com sigui possible, sigui els portuguesos o gent d’altres nacionalitats que ens pugui demanar alguna cosa.
“Per nosaltres és molt important les segones i terceres generacions a Andorra, intentem mantenir un contacte perquè al final són els fills i nets d’aquells que van arribar en números més grans als anys 80-90”
Quanta gent forma part de la comunitat portuguesa a Andorra?
Consultant les estadístiques històriques em van esmentar que van ser potser van arribar a ser més de 16.000 en el passat, però d’això fa uns 15-20 anys. Ara els números oficials apunten al voltant de 8.000 ciutadans portuguesos a Andorra. Per nosaltres, però, com a estructura diplomàtica i consular el concepte és més ampli. És aquesta idea de comunitat que és intergeneracional. Per nosaltres és molt important les segones i terceres generacions a Andorra, intentem mantenir un contacte perquè al final són els fills i nets d’aquells que van arribar en números més grans als anys 80-90, i que ara ja tenen la nacionalitat andorrana.
Considera que la comunitat portuguesa està plenament integrada?
És una comunitat molt ben integrada que porta aquí molts anys i la prova és que hi ha una segona o tercera generació que es queda aquí estudiant o treballant, i moltíssims d’ells sent ciutadans d’Andorra. Hi ha moltíssims empresaris portuguesos ja sigui perquè venen directament perquè ho volen fer aquí o perquè es van establir treballant a Andorra en algun moment de la seva vida i de la seva carrera professional. La integració em sembla molt evident també per la dinàmica de les associacions portugueses, perquè estan molt ben implicades amb els comuns i amb els ministeris, i això significa una molt bona acceptació per les dues parts i un treball conjunt en equip que em sembla molt positiu. Per exemple en el domini de cultura i llengua em sembla que hi ha una dinàmica molt positiva entre el que és el llegat dels que continuen sent portuguesos i els nens i joves que molts són andorrans, però que continuen amb una perfecta integració en el teixit sociològic i cultural del país.
Precisament vostè és una presència habitual en molts actes culturals i socials del país. Recentment va estar a la conferència sobre LGTB-fòbia.
Sempre intentem estar a les activitats del Govern i dels comuns. Andorra i Portugal són dos països amb una agenda política que em sembla molt propera pel que fa als valors i identitats polítiques. Són estats democràtics, europeus, ibèrics i quasi veïns geogràficament, aleshores em sembla natural i molt positiu que puguem establir aquesta connexió. Des del setembre passat tenim una missió permanent aquí, perquè permet aquesta interacció amb regularitat en àrees temàtiques molt importants pel debat tècnic i científic com la de l’altre dia per exemple, però també a més com un senyal polític del que defensem en conjunt.
Quines són les principals preocupacions o necessitats que li trasllada la comunitat?
Partint que la comunitat està molt ben integrada i que és la segona comunitat no andorrana al país pel que fa a residents i treballadors, el que em diuen i el que veig i observo també és molt semblant al que veiem a les xarxes socials o als mitjans de comunicació… que són els problemes de l’habitatge, el cost de vida, els preus d’habitació o els preus del supermercat. Aquest és un dels grans problemes d’Andorra i que forma part del debat polític del país, perquè tot això té un impacte en la qualitat de vida de les persones i de les famílies.
Com descriuria l’estat actual de les relacions institucionals entre Portugal i Andorra?
Les relacions bilaterals van començar fa 30 anys, en un moment en què el Portugal democràtic ja era estat membre de la Unió Europea. Per la part d’Andorra fa 30 anys començava el seu projecte de constitució moderna i de major participació internacional, sent reconeguda com a estat membre de les Nacions Unides i es va començar des d'aquell moment un diàleg molt proper perquè Portugal tornava amb un quadre més normal a l’ONU i per a Andorra era un inici de participació com a estat de ple dret. El diàleg polític entre els dos països en aquell moment va començar sent molt positiu, més fluid més dinàmic i crec que ens vam redescobrir els uns als altres, perquè al final l’agenda política i les qüestions més importants per als dos països són molt semblants. Els andorrans que tenen connexions amb Portugal, i en cas de Portugal, amb una comunitat molt gran vivint a Andorra. Va ser un camí natural entre dos estats gairebé veïns geogràfics, amb aquesta dinàmica començant i reforçant-se també a través de les comunitats residents per la dinàmica política de participació en organitzacions internacionals, per exemple, la participació d’Andorra a la comunitat de països de la llengua portuguesa. El passat 22 de desembre vam celebrar els 30 anys de les relacions bilaterals, i també gent moltíssimes activitats i visites de les dues parts amb esdeveniments culturals a tots dos països. Hi va haver visites de la ministra d'Exteriors, Imma Tor, el copríncep; de la nostra part també van venir de visita dues vegades del nostre actual president de república. Aleshores aquesta dimensió més política, també és molt important perquè els contactes directes són molt importants per signar i aprofundir les polítiques concretes que afavoriran el reforç de les relacions bilaterals entre els dos països.
En aquest sentit, aquesta setmana s’ha reunit el secretari d’Estat d’Economia, Treball i Habitatge, Jordi Puy i també amb Andorra Business per tractar possibles vies de cooperació econòmica.
Estimem que hi ha uns 300 empresaris portuguesos a Andorra, i potser més societats amb participació de portuguesos o de descendents de portuguesos. Tenim diversos filtres d’anàlisi que ens permeten percebre que hi ha alguna cosa que es podria treballar en conjunt amb Andorra que seria una plataforma entre els agents econòmics dels dos països de diàleg i cooperació.
Quina és la seva opinió sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea?
Personalment i institucionalment no tinc cap opinió sobre l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Portugal com a estat membre de la UE participa en els processos de decisió de la UE a totes les seves declinacions, sigui la comissió, el consell, el Parlament Europeu, aleshores estem observant perquè som membres de la UE i perquè som veïns d’Andorra i tenim una comunitat molt gran aquí. Per nosaltres és una cosa que considerem que Andorra com a estat sobirà haurà de decidir per si mateixa amb el seu calendari, amb la seva tramitació interna, constitucional i política, i evidentment aquí estem per ajudar sigui la que sigui la decisió presa a Brussel·les, a les capitals d’estats membre i sobretot a Andorra.
“Ens genera una curiositat i estem pendents sobre si aquest programa de suport, si es traduirà en un èxode molt gran o no, no ho sé, però crec que tindrà més a veure amb les dinàmiques individuals, i sobretot pel cost de vida al Principat”
Ja per acabar un tema que es comenta des de fa bastant és el ‘Programa Regressar’. Com està funcionant aquest projecte?
És un conjunt de mesures burocràtiques, de fiscalitat i de suports que permet que els ciutadans portuguesos que estan establerts fora en altres països, si ho consideren puguin tenir un retorn a Portugal. En el cas d’Andorra, el que verifico és que la generació major, aquells que van arribar als anys 80, quan la comunitat portuguesa tenia 16.000 habitants a Andorra, estan arribant a una edat en què hauran de decidir si es queden realment a Andorra. Ens genera una curiositat i estem pendents sobre si aquest programa de suport es traduirà en un èxode molt gran o no. No ho sé, però crec que tindrà més a veure amb les dinàmiques individuals i, sobretot pel cost de vida al Principat. Per als grans crec que és una decisió, potser complicada, perquè si tenen els seus fills aquí tornar significa distanciar-se. Crec que bàsicament serà una decisió per a moltes persones econòmica pensant en l’habitatge i el cost de vida a Andorra. Pel que fa a les famílies joves, sobretot hi ha una sol·licitud d’nformació sobre quins subprogrames específics existeixen. Tenen fills i procuren tenir tota la informació per veure que els convé més si quedar-se aquí treballant i establint una família o partir a Portugal.
Comentaris (7)