La nova junta ja està plenament constituïda amb l’activitat normalitzada?
Sí, el canvi es va fer efectiu fa un parell de mesos. Som deu membres, el màxim possible. Cap membre, a més, formava part de l’anterior junta, tots som nous. Hem intentat que hi hagi representants de totes les parròquies i gairebé totes estan representades. També hem pogut afegir una integrant que representa l’àmbit de la farmàcia hospitalària, l’àrea dels laboratoris. Hem volgut que sigui una junta tan representativa com sigui possible. Som deu, però, i tampoc no pots arribar a tothom. Potser amb tretze membres hauria estat una junta més transversal.
Quins deures assumeix com a president?
Bé, els deures els assumim tots. Jo soc president perquè algú havia de ser-ho, però és una feina col·lectiva. Al cap i la fi, representem els vuitanta col·legiats; som la seva veu, res més. A les assemblees s’exposen les qüestions que cal resoldre, votem i la junta ho transmet a l’interlocutor corresponent.
Quines inquietuds li transmeten els companys de professió?
Estem parlant, sobretot, del projecte de la Llei d’ordenació farmacèutica, que fa molts anys que es treballa, que hi anem darrere. Però també hem parlat de les problemàtiques amb la CASS, un actor amb qui hem de tractar diàriament; de la nova Llei del medicament; de la recepta electrònica; del tercer pagador...
“Si et fan fora del local perquè tu no n’ets el propietari, cal permetre que el farmacèutic es pugui quedar al barri on té els teus pacients, que els pugui conservar, evidentment. Són pacients que confien en tu com a professional de la salut i ells tampoc han de veure’s obligats a desplaçar-se”
Entenc que ja s’han pogut reunir amb el Govern.
Sí, ens hem trobat un parell de vegades amb la ministra de Salut per exposar-li totes aquestes inquietuds. Ens hem centrat, però, en la Llei d’ordenació farmacèutica, la Llei del medicament i el vademècum andorrà [el vademècum és el llistat de medicaments que es permet vendre a Andorra; en el cas del Principat, aquest llistat és una barreja dels vademècums d’Espanya i França; per a Robinat, la gestió d’aquest vademècum combinat i particular “no és fàcil”].
La futura Llei d’ordenació farmacèutica inclou punt controvertit: en el cas de tancament forçós d’una farmàcia, el professional que vulgui tornar-la a obrir en un nou local no ho pot fer al barri on treballava si ja hi ha prou farmàcies, amb la qual cosa es veu abocat a un trasllat lluny del seu radi de clientela. En quin punt es troba aquesta qüestió? Caurà aquesta norma?
De moment, no hi ha res signat, la llei no està tancada, però les farmàcies ja instaurades es quedaran on estan, no es mouran. El problema ve quan n’ha d’obrir una de nova, sobretot si el farmacèutic ja treballava en la mateixa zona.
Què proposen?
Que el farmacèutic es pugui quedar al barri. Si et fan fora del local perquè tu no n’ets el propietari, cal permetre que es pugui quedar allà, on té els teus pacients, per poder-ne conservar la bossa, evidentment. Són pacients que confien en tu com a professional de la salut i ells tampoc han de veure’s obligats a desplaçar-se. Res està definit encara, però les coses aniran pel camí de la lògica. Hi ha sintonia amb el ministeri. El tema és posar negre sobre blanc el que es vol fer.
Quant a la recepta electrònica, en parlen? S’està avançant? És un projecte que s’ha ajornat diverses vegades.
Sanitat ens en va informant, sí, ens va dient que ens hi apropem. Però hi ha algunes dificultats, com ara el vademècum. Com qualsevol cosa nova, fa por. Fa por, de fet, com qualsevol cosa que depèn de la informàtica.
Potser voldrien quedar-se amb el model actual?
El model que tenim ara ja el coneixem. Ens és còmode. Ens està molt bé. Però entenem, també, que cal dirigir-se cap a la digitalització, que les coses siguin més àgils, ràpides. Però, com deia, quan les coses depenen de la informàtica... Si es penja la xarxa, què fem? No gestiones el tema amb una persona, parles amb una màquina. Si, per exemple, arriba algú amb una recepta d’un medicament en càpsules i tu no en tens però pots oferir-li el mateix en sobres, potser el sistema no et deixarà. Què faig, aleshores? Deixo el pacient sense medicació? La màquina potser no permet aquesta alternativa. Aquestes són les pors.
Ara tenen marge de maniobra.
Sí, ara en tenim. Després, amb la recepta electrònica, segurament també en tindrem. Aquesta és la intenció, però caldrà veure si ho sabem fer anar: nosaltres, el SAAS, els informàtics... Aquest és el dubte, el funcionament del circuit.
Salut us ha parlat d’algun termini d’activació de la recepta electrònica?
Parlen de finals d’aquest any. Tant de bo, la veritat. Les coses, si estan ben fetes, com més aviat millor.
“Des del nostre punt de vista, és lògic que si algú té carència d’un medicament i la farmàcia del costat en té estoc, pugui donar-se aquest tipus de venda i de col·laboració per poder atendre correctament el pacient”
Un punt de fricció al text de la Llei d’ordenació farmacèutica és el referent a la penalització de la venda de medicaments entre farmàcies, necessària quan hi ha carència. Entenc que també ho han esmenat davant la ministra.
Està escrit a llei, sí, però se n’està parlant. Tot plegat és una interpretació. Des del nostre punt de vista, és lògic que si algú té carència d’un medicament i la farmàcia del costat en té estoc, pugui donar-se aquest tipus de col·laboració per poder atendre correctament el pacient. El projecte de llei dicta que això no es podrà fer ja. No hi ha, però, una intenció predeterminada de capar la col·laboració, és una qüestió més tècnica, de poca lògica, de presses... Quan parlem de venda entre farmàcies, no parlem de lucre, sinó d’ajuda.
Avui no es penalitza, doncs?
No, avui no. I és una de les coses que estem acabant de rematar. Retirar alguna frase que no té sentit.
De fet, una cosa que no hem dit és que serà la primera Llei d’ordenació farmacèutica del Principat, no?
Sí, la primera. No en teníem cap. I estem en aquest procés de negociació, d’intercanvi. Fins ara, actuàvem sense ordenació. Ja veus que a Andorra hi pot haver una farmàcia al costat d’una altra.
Per què arriba ara, doncs?
Portem moltes generacions de farmacèutics volent-nos ordenar, però ara sonen campanes d’Europa. A Espanya, el sector està endreçat. A França, també. A tot arreu hi ha ordre. Si ens apropem a Europa i Europa arriba aquí, demanarà canvis. Hem d’ordenar-nos com ho fan els altres. Per això s’està redactant aquesta llei.
Pel que fa a carència de determinats medicaments (Ozempic, fàrmacs per al tractament del TDAH...), ha millorat la situació o continuen patint períodes complicats?
Aquest és el tema que més preocupa la junta. I quan parlo de junta, com deia, parlo del col·lectiu. Actualment, encara hi ha molts medicaments que no es poden trobar amb facilitat. Patim, doncs, desproveïment, problemes de distribució. Quant a Ozempic, estem una mica millor. Pel que fa als fàrmacs per al TDAH, estem fatal. És un problema de fabricació i de distribució. I, de vegades, se’ns escapa el que passa. És cert, però, que un medicament que a Andorra falta, a Barcelona es pot trobar força fàcilment, o fins i tot a la Seu, de vegades. De fet, aquest és un problema que va molt lligat amb la qüestió de l’ordenació territorial de les farmàcies. La intenció és que el medicament sempre estigui al costat del pacient i els malalts normalment sempre es troben als nuclis urbans. Si no ordenem les farmàcies i les comencem a repartir en zones on no hi ha població, la distribució dels medicaments no tindrà sentit. Hi haurà medicaments disponibles en zones sense pràcticament població perquè els pocs que arriben es distribueixen per tot arreu. És un problema greu. No pot ser que no hi hagi un medicament disponible en un nucli urbà i sí que ho estigui en una àrea de servei que té farmàcia; allà no hi va ningú.
Una incongruència, veig.
Exacte. Per això és tan important ordenar-se, que no es puguin obrir farmàcies allà on no hi ha població. I, després, hi ha el tema del desproveïment i de la indústria. L’Ozempic, per exemple, és molt car als Estats Units, per tant, el fabricant potser prefereix enviar-lo allà i no pas aquí, que costa deu vegades menys; com faria qualsevol altra persona amb el que fabrica. Algú pot pensar que cal prioritzar la salut per davant del mercat, però als Estats Units també estan malalts.
“La intenció és que el medicament sempre estigui al costat del pacient i els malalts normalment sempre es troben als nuclis urbans. Si no ordenem les farmàcies i les comencem a repartir en zones on no hi ha població, la distribució dels medicaments no tindrà sentit. Hi haurà medicaments disponibles en zones sense pràcticament població perquè els pocs que arriben es distribueixen per tot arreu”
Andorra es proveeix d’Espanya i França, però els dos països prioritzen tenir complet el seu estoc, evidentment.
Sí, i per això també lluitem amb els distribuïdors perquè ens tinguin en compte com si fóssim Espanya i França. A més a més, som uns 80.000 habitants, no estem parlant de dos milions de persones. És una lluita constant entre nosaltres, el ministeri i els distribuïdors.
Quant a les farmàcies, el tercer pagador es va aplicar per a majors de 65 i anys i persones amb discapacitat. Ara la intenció és generalitzar-lo. Funciona bé el sistema?
El sistema funciona bé pel pacient, que ara només paga el 25% del medicament. És més còmode per ell. La CASS en paga la resta, però nosaltres hem d’avançar aquest 75% restant. Per tant, fem una funció de finançament. I la CASS no ens retorna els diners al moment, com sí que passava amb el pacient, que pagava el 100% del medicament. Nosaltres financem el tercer pagador sense que ningú ens ho hagi demanat. L’únic que demanem és que aquest temps de retorn del pagament sigui el més ràpid possible, que s’escurci. Si són tres dies, millor que deu, perquè són cèntims. A llarga, com deies, es vol que el tercer pagador sigui generalitzat. És a dir, més població contenta, però més problemes per a nosaltres.
Ara mateix quants dies triga a entrar el reemborsament de la CASS?
Uns tres, quatre dies, en general. Per a alguna varietat de medicament, és una mica més de temps. Tot el que sigui col·laborar, col·laborarem. Hi ha voluntat de totes les parts per reduir aquest temps de retorn dels diners.
Els andorrans seran cridats, en algun moment, a votar l’aplicació o no de l’acord d’associació. Espanta el pacte amb la UE al sector? Pot implicar canvis dràstics?
El sector no en té massa idea sobre el que passarà. Crec que molta gent no té clares les implicacions de la qüestió d’Europa. A mesura que es vagi concretant, el col·lectiu podrà dir alguna cosa. El cert és que sanitàriament no crèiem que ens influenciï massa. No noto por al sector. No n’hi ha, de fet, perquè no hi ha coneixement. De moment, el que hem fet és anticipar-nos amb la Llei d’ordenació farmacèutica, amb aquest treball d’harmonització i ajustament a l’entorn.
La de farmacèutic és una professió que ha anat acumulant molta feina administrativa. Com afecta això?
La burocràcia té les seves implicacions, evidentment. Quan has d’atendre el pacient, potser no el pots mirar a la cara perquè estàs obrint o remenant l’ordinador. L’atenció es veu repercutida. Després hi ha tota una feina de despatx, tasques administratives. Has de comprovar, per exemple, que tot allò que no ha pagat el pacient, la CASS sí que t’ho hagi pagat; cal anar-ho mirant cada tres dies, trucar... Hem d’atendre tasques que no són la meva feina pròpiament. Al final aquesta dedicació costarà diners perquè algú l’haurà de fer.
Tenen dificultats per contractar?
És difícil, sí. Com en tots els sectors, vaja. Si és complicat trobar personal a baix, imagina’t a Andorra. Tots sabem les dificultats que hi ha aquí. Les possibilitats de trobar mà d’obra, per tant, es redueixen. I se’n necessita, a més. Anem de bòlit amb la gestió del tercer pagador parcial. A banda, la facturació de les farmàcies ha baixat a causa del descens del preu del medicament. Un descens del 30% durant els últims quinze anys. El cost dels lloguers no ha baixat. El de la mà d’obra tampoc ha baixat. No és fàcil, no.
Comentaris (7)