Com et sents per haver aconseguit formar part de l'elenc del Fantasma de l'Òpera?
Eternament agraïda a tot l'equip per confiar en mi. Encara no hem començat a treballar i sento que encara no és real. Penso que fins que no em trobi allà amb tothom no sentiré que és real, per mi és un somni i fa tant de temps que ho lluito que encara no m'ho crec.
Era la primera audició que feies?
L'any passat en vaig fer una per veure una mica de quin rotllo anava això de les audicions, però a casa meva sempre se m'ha dit molt que primer em toca estudiar i quan acabés busqués feina. Sí que és veritat que hi ha gent que ho pot combinar, però a mi sempre em deien: forma't i quan estiguis molt formada, llavors presenta't i treballa quan tinguis totes les aptituds formades. I això vaig fer. Em vaig concentrar amb els estudis i aquesta temporada sí que és veritat que n'he fet unes quantes, no només el Fantasma de l'Òpera.
Com és fer una audició?
Comporten moltes coses les audicions. Primer de tot perquè una audició funcioni i et vagi bé, has d'haver fet audicions prèvies perquè com més en fas més et coneixes, i saps que és el que et funciona i aprens a controlar els nervis. A, més cada audició és un món. N'he fet que potser són tres rondes i ja et diuen sí o no, i n'hi ha que són més llargues com les del Fantasma. No puc entrar al detall, però sí que hi havia força rondes de cant, dansa i interpretació perquè al final al musical necessites les tres àrees.
“Veure que jo passava i els altres no, no ho acabava d'entendre, i sortia sempre pensant que ja havia arribat molt lluny i que no passaria. Al final em van trucar i em van dir estàs dins i no m'ho creia”
T'esperaves que t'agafessin?
No, de fet ens vam presentar ama una amiga i jo li deia "ho veig difícil" perquè era de les primeres audicions que feia i on es presentava moltíssima gent. El nivell era molt alt. Recordo anar a la segona ronda, escoltar la gent cantar i pensar que tothom ho feia perfecte. Veure que jo passava i els altres no, no ho acabava d'entendre, i sortia sempre pensant que ja havia arribat molt lluny i que no passaria. Al final em van trucar i em van dir estàs dins i no m'ho creia.
Què creus que t'aportarà aquesta experiència?
Espero aprendre molt perquè tinc companys que són meravellosos. M'he trobat en una producció on la majoria d'intèrprets són gent que jo he admirat molt i que he seguit molt el seu treball i que segueixo molt, que són per mi exemples a seguir. Llavors jo crec que aprendré molt d'ells. També crec que s'haurà de treballar molt perquè aquest món requereix de molta lluita, fins i tot amb tu mateix perquè de vegades penses que no ets suficient i t'has d'estar dient constantment que sí que ho ets.
“De vegades fer shows tan grans i que la gent coneix bé és molt exigent perquè el públic ve amb moltes expectatives al teatre que s'han de complir”
Creus que és difícil començar la teva carrera per un clàssic com el Fantasma de l'Òpera?
Doncs té moltes complicacions. Pel que fa a la dansa requereix ballet que és una tècnica molt precisa, també requereix tenir molta habilitat vocal, un estil molt clàssic on cal agafar notes molt agudes amb una tècnica molt concreta i amb harmonies molt complicades d'afinar. Realment és una partitura molt complicada i també és un show molt gran. I de vegades fer shows tan grans i que la gent coneix bé és molt exigent perquè el públic ve amb moltes expectatives al teatre que s'han de complir.
Fas de Meg Giry, parla'ns una mica del teu paper?
És una nena adolescent, d'uns setze anys i és la millor amiga de la protagonista. També és la filla de la professora de ballet. Per mi el meu personatge aporta innocència, és un paper molt bonic. No és un gran paper però és especial.
T'has format durant sis anys a diferents llocs: Barcelona, Londres, Roma i ara ets a Madrid. Vas marxar molt jove d'Andorra.
Realment no, jo encara hauria volgut marxar abans, perquè des de ben petita sentia que em volia dedicar a això. I ara sento que a Andorra estem evolucionant i hi ha més opcions de formació, però per desgràcia quan jo hi era no hi havia massa possibilitats per formar-me en teatre musical. Jo demanava als meus pares de poder fer el batxillerat a Barcelona per fer el batxillerat escènic i poder començar a formar-me. Jo veia que la gent d'Espanya començava abans i sentia que se'm faria tard. I llavors amb disset anys vaig decidir que mentre feia el batxillerat, baixaria els dissabtes a Barcelona per començar la formació a una escola que es diu Aules, i després ja em vaig mudar allà i vaig entrar a l'escola i hi vaig estar tres anys. En acabat dins meu sentia que necessitava més i volia anar on s'havien creat els musicals. Al final el bressol és Londres i Nova York i vaig anar a Londres a fer les audicions per entrar a les universitats d'allà i per sort vaig entrar en una i vaig fer la carrera allà amb un Erasmus de tres mesos també a Roma.
Què t'ha aportat tota aquesta experiència?
Jo crec que m'ha canviat com a persona i com artista m'ha fet créixer moltíssim perquè he pogut aprendre de molts llocs, de molts professors diferents, he pogut aprendre en idiomes diferents i això també és molt important perquè no és el mateix cantar en anglès que en espanyol que en italià i sento que m'ha fet millorar molt.
Des de ben petita t'atreia aquest món?
Jo anava al col·legi Sant Ermengol i a l'hora del patí hi havia una horeta que es podia fer teatre i em van apuntar allà de ben petita perquè era molt tímida i la meva mare va pensar que així m'espavilaria i em vaig enamorar del teatre. També el meu pare és músic i des de petita li deia que volia anar a l'escola de música on ell era director, a la Massana. I em van apuntar també. Així que des de molt petita vaig començar a moure'm en el món de la música i el teatre.
“Per això vaig decidir entrar en el món dels musicals perquè jo volia ser cantant, però em feia por cantar i, en canvi, trobava que si estava fent teatre, com que el teatre no em fa vergonya, doncs podia cantar i no em feia res. Sento que soc més cantant, però l'actriu empodera la meva cantant.”
Al teatre musical has de ser actriu, cantant i ballarina. Amb quina disciplina et sents més identificada?
És curiós, a mi el que més m'agrada és cantar i sí que és cert que soc més cantant que ballarina, però no sé perquè em fa molta por cantar com a cantant i he trobat que la manera de controlar els meus nervis i poder cantar en públic és actuar a la vegada. Per això vaig decidir entrar en el món dels musicals perquè jo volia ser cantant, però em feia por cantar i, en canvi, trobava que si estava fent teatre, com que el teatre no em fa vergonya, doncs podia cantar i no em feia res. Sento que soc més cantant, però l'actriu empodera la meva cantant.
També has fet dansa?
Si i en molts estils; jazz, ballet, claqué contemporani, s'ha de fer una mica de tot. I vaig començar als 18 anys i sí que és cert que amb això he hagut de lluitar molt perquè sempre he notat que no arribava al nivell que té la gent que ha començat de petita, però bé amb esforç tot s'aconsegueix.
El món del teatre és tan difícil com diuen?
He tingut experiències de tot en el món del teatre. He vist gent abusar molt de poder, he vist una mica de tot, però crec que això passa en qualsevol carrera. Per mi la dificultat del món del teatre és que molta gent menysprea aquesta professió i considera que no és real. Hi ha molta gent que no li dona el valor que realment té. La gent no sap que per fer aquesta carrera són moltes hores d'estudi, igual o més que una carrera més normativa. A Londres estava de dilluns a dissabte de 8 del matí a 9 de la nit a la universitat sense parar per poder arribar al nivell que estic ara. Són més de dotze hores quasi diàries que estat dedicant als meus estudis. Molta gent es pensa que vols ser actriu, fas una audició i ja està. Hi ha molta lluita i molt intrusisme en les arts escèniques i per culpa d'aquest intrusisme es menysprea la professió i realment es necessita molt d'estudi i molta força mental. Al final quan et critiquen com artista et critiquen com a persona i quan un professor et diu no estàs fent això t'ho agafes de manera personal. S'ha de vigilar molt la salut mental perquè és un món molt inestable. Avui tens feina, demà no en tindràs, has de lluitar molt per una feina que et dura un any. És inestable i molt dura mentalment i s'ha de tenir molta força i crec que la gent no n'és conscient.
Vols dedicar-te a musicals o estàs oberta altres gèneres?
A mi m'agraden els musicals, però ara tinc una representant i ella m'insisteix que m'obri al món de la tele i les sèries. Fer una sèrie o una pel·lícula és un treball molt diferent. En els meus estudis m'he centrat en el teatre, però d'ençà que estic a Madrid estic fent molts cursos per formar-me davant la càmera i realment és diferent.
Comentaris (6)