Fa molts anys que ‘Persefone’ forma part de l’escena musical de death-metal. Com recorda els inicis?
Quan penses una mica en aquelles èpoques, sobretot després de tant temps, a vegades costa valorar-ho perquè era un altre món. No existien les xarxes socials tal com les coneixem ara, l’internet era una mica precari al principi… Ens vam ajuntar amb una idea -que ja era la que fem ara-, però sense gaire informació, i havíem d’investigar molt per aconseguir els objectius que teníem. Va ser una època molt il·lusionant, en què érem sis persones amb una visió clara i l’únic que ens quedava era treballar-hi. Sovint perdíem temps en coses que potser no ho mereixien tant o invertíem diners on no calia, però sense dubte, van ser passos necessaris per aprendre a poc a poc com arribar on volíem. Ho recordo amb molta estima.
“Ara que som més grans, intentem ser aquesta figura per als més joves i estalviar-los molts dels errors que vam cometre nosaltres quan no teníem ningú a qui mirar”
Quins han estat els majors reptes als quals us heu enfrontat com a banda, sobretot venint d’un país petit com Andorra?
Potser el nostre estil musical no era el més adequat per aconseguir arribar a molta gent a Andorra, ja que és molt nínxol, però és el que ens agrada fer i gaudim d’això. Era complicat a més, perquè aquí no teníem un grup de referència que ens pogués guiar una mica en el camí, i això sempre ajuda. Ara que som més grans, intentem ser aquesta figura per als més joves i estalviar-los molts dels errors que vam cometre nosaltres quan no teníem ningú a qui mirar. Andorra és un país tan petit, que per exemple quan perds un músic aquí és molt més difícil que en ciutats com Estocolm o Nova York, on el procés de trobar gent per a un projecte és més fàcil. Per sort, hem tingut formacions molt estables durant els anys. I després, cada cop que tocàvem fora d’Andorra, cada concert es considerava internacional, així que això comportava reptes logístics que vam anar resolent sobre la marxa.
Com va ser el salt d’Andorra a països internacionals?
Amb el primer àlbum que vam gravar aquí a Andorra (‘Truth Inside the Shades’, 2004), vam aconseguir cridar l’atenció de companyies internacionals de management. Una companyia de Dinamarca ens va fer una oferta per treballar amb ells, i a partir de signar amb ells, es van encarregar de portar-nos a la nostra primera discogràfica i, eventualment, vam començar a tenir les primeres oportunitats de tocar fora de les fronteres. Va costar una mica, perquè amb el primer àlbum no vam aconseguir-ho, tot i que ja teníem distribució. Va ser amb el segon àlbum (‘Core’, 2006), o gairebé amb el tercer (‘Shin-ken’, 2009), quan vam tocar per primera vegada fora, a Alemanya.
Ostres.
Va ser agafar la furgoneta des d’Encamp fins allà, tocar i tornar. Però ens va impressionar molt estar en un país estranger tocant i veure que hi havia gent que ens seguia. Això va ser un dels primers passos. A partir d’aquí, vas creixent i aprenent com aconseguir més oportunitats, i a base d’assaig i error, fins a arribar on som avui. Ens sentim molt agraïts.
‘Persefone’ ha estat considerada una banda pionera en la fusió del death-metal progressiu i melòdic, que ha cridat l’atenció del públic.
El que fem és molt nínxol i n’hem estat molt conscients sempre. El tipus de públic que se sent cridat per la nostra música és més adult. Et converteixen en la banda preferida d’una persona en un moment determinat de la seva vida, i mentre estem actius, aquesta persona voldrà continuar escoltant-nos. Ara el repte és connectar amb un públic més jove. Tot i que la banda ha evolucionat molt en so, ja que som persones que canviem i tenim altres inquietuds i aprenem coses noves, a poc a poc anem veient com el públic es va rejovenint. Veiem també gent de diferents entorns, que no necessàriament són del metal, que es veuen atrets per les nostres lletres. Així que, d’alguna manera, estem aconseguint arribar a un públic més ampli.
Aquest dissabte actuareu al Rockòdrom Music Festival. Esdeveniments com aquest són els que fan que la gent us conegui i s’introdueixi en el món del rock i el metal.
Tocar a Andorra per a nosaltres és tocar a casa. Sabem que molta gent que veurà el nostre concert potser no ha tingut l’oportunitat de veure’ns fora, així que per nosaltres és una oportunitat per agrair a la gent que ens ha donat suport al llarg dels anys, encara que no podem tocar sovint aquí, entenent que la nostra música no és per a tothom. Iniciatives com el Rockòdrom estan treballant molt per apropar el rock i el metal, i nosaltres estem encantats de poder-hi contribuir. Que ens hagin posat com a cap de cartell és un gest molt bonic perquè estem a casa i ens fa il·lusió veure que un festival al nostre país ens considera prou vàlids per ocupar aquest lloc. Donarem el millor de nosaltres per fer honor a aquesta oportunitat.
“L’última vegada que vam tocar va ser a l’Auditori amb l’ONCA (l’any passat), i feia deu anys que no havíem tocat aquí. No és perquè no volguéssim, sinó perquè proposen llocs molt grans per tocar i no tenim la capacitat d’omplir-los”
Hi ha espai a Andorra per al death-metal?
Andorra és un país molt particular. L’última vegada que vam tocar va ser a l’Auditori amb l’ONCA (l’any passat), i feia deu anys que no havíem tocat aquí. No és perquè no volguéssim, sinó perquè sovint et proposen llocs molt grans per tocar i nosaltres no tenim la capacitat d’omplir-los. És una mica complicat a nivell d’infraestructura, perquè Andorra a poc a poc s’ha anat obrint més, però és un país molt particular. No crec que es pugui comparar amb cap altre lloc on hem tocat. Quan vas a un país com Alemanya, tens una gran cultura musical del nostre estil de música que s’integra més dins de la societat, no pares de trobar grups del mateix estil, es fan molts festivals, hi ha diverses sales… Aquí ho vivim d’una manera diferent, i això no vol dir que sigui pitjor.
Què podran veure els assistents al vostre concert al Rockòdrom Music Festival?
Veuran, primer de tot, la formació completa, cosa que últimament no és tan habitual. Hem estat viatjant aquest estiu i, per exemple, al darrer concert a Dinamarca, dels sis membres només vam poder viatjar quatre per motius personals. Així que, per molts seguidors nostres, veure’ns tots sis dalt de l’escenari serà un motiu de felicitat. A més d’això, intentarem portar el mateix espectacle que oferim en els concerts internacionals, però per a la nostra gent, i amb un somriure d’orella a orella per tocar a casa, davant de la gent que ens estima i ens recolza. Que això també provoca més nervis i tensió [riu].
Quins són els pròxims projectes o plans per a ‘Persefone’?
Després del Rockòdrom, el següent cap de setmana toquem al festival ‘Be Prog!’ a Barcelona, on actuarem just abans de la banda cap de cartell. El festival es fa al Poble Espanyol i és força gran, així que serà una gran experiència. L’endemà toquem a Milà al festival ‘Metal Italia’, i després, a partir del 6 d’octubre, anirem a Austràlia, seguit de la Xina i Corea. A principis de gener, anirem als Estats Units per dos concerts més, i més tard hi haurà un altre concert important, però no el podem anunciar encara. Així que sí, l’any pinta bastant ocupat, amb molts directes i concerts més llargs.
Comentaris (8)