Dimarts va disputar el darrer partit amb la selecció absoluta. Ho troba a faltar?
No. Crec que havia estirat la corda, fins i tot massa. Era el moment de plegar i amb el pas dels anys la força física i mental va minvant. Ara estic molt feliç i tranquil d’haver-me pogut acomiadar al camp amb un ambient que recordaré sempre.
Encara té a la retina l’ovació de l’afició de Suïssa i dels seus companys?
T’adones que a Andorra costa molt valorar el que tenim. Quan marxes a fora i veus la repercussió que ha tingut ha nivell internacional un jugador d’Andorra veus que el que he fet durant 26 anys té molt mèrit. Defensar un país et fa sentir orgullós i veure tot estadi forà dempeus.
“Em sento una persona molt afortunada d’haver pogut jugar al futbol des de petit i amb la selecció he pogut jugar a grans estadis d’Europa i contra rivals de gran nivell”
Molts anys de sacrifici han valgut la pena?
Sense cap mena de dubte. Per petits moments com el comiat a Suïssa, la victòria contra Hongria o jugar en estadis especials. Em sento una persona molt afortunada d’haver pogut jugar al futbol des de petit i amb la selecció he pogut jugar a grans estadis d’Europa i contra rivals de gran nivell.
Va debutar amb la tricolor el 22 de juny del 1997. Ha jugat quatre dècades diferents amb la selecció. Quina proesa.
L’últim que ho havia fet era Jari Litmanen. Són dades que són una animalada per un jugador d’Andorra i que s’han de valorar molt més.
Igualar els 43 partits de Cristiano Ronaldo disputats en una fase de classificació d’una Eurocopa, no ho pot dir tothom.
Durant aquests anys aconsegueixes molts rècords per tossuderia, però s’acabaran superant. Té molt mèrit que un jugador que amb molts menys recursos que el portuguès hagi pogut assolir aquestes xifres. Això demostra la passió pel futbol que he tingut sempre i no és fàcil en una selecció com la d’Andorra on costa anar al camp i gaudir.
“Estic convençut que el Berto Rosas superarà la meva xifra de gols perquè és jove, té molta qualitat i fam”
137 partits disputats i ha marcat 11 gols, tot i ser central. Per una selecció com la d’Andorra, gairebé es pot dir que són números de davanter?
Són bons números per una selecció petita com la d’Andorra. Som uns quants jugadors que hem superat els 100 partits. Hi ha també el Marcio Vieira, Marc Pujol i l’Òscar Sonejee. Cap d’ells han arribat a aquests registres jugant en posicions més avançades que la meva. Estic convençut que el Berto Rosas ho superarà perquè és jove, té molta qualitat i fam. Aquesta xifra, però, la considero molt important perquè nosaltres vam començar aquesta història i no teníem ni la meitat de coneixements que els d’ara. He celebrat tots els gols com es mereixen.
Del total de partits disputats amb quin es queda?
Amb la victòria contra Hongria a l’Estadi Nacional. Encara que siguem una selecció petita juguem per guanyar partits i crec que aquell va ser un dels dies més feliços de la meva vida amb la selecció. Recordo el gol de Marc Rebés i se’m posa la pell de gallina. Va ser una emoció molt gran perquè costa molt.
Quin és el rival contra el qual li ha fet més il·lusió jugar?
Amb combinats que ens vam enfrontar als inicis de la selecció perquè teníem molt poca experiència. Havíem jugat alguns amistosos amb països de l’est i trobar-se en poc temps amb seleccions com les del Brasil de Ronaldo Nazário o la França de Zidane et marquen.
“No entenc per què se’m va apartar de la selecció i ha estat el pitjor moment de la meva carrera futbolística”
Quin moment esborraria de la seva ment?
El temps que vaig estar apartat de la selecció per part de la FAF. Va ser immerescut perquè jo soc una persona que ho ha donat tot per Andorra i l’únic que he volgut fer és defensar el nom del país per sobre de tot. Avui dia, encara no entenc per què se’m va apartar i ha estat el pitjor moment de la meva carrera futbolística.
Donar una opinió sobre les mesures que prenia la federació per combatre la pandèmia o posicionar-se en alguns aspectes com a president de l’Associació de Futbolistes d’Andorra era un motiu suficient o n’hi ha d’altres?
Hi haurà temps per parlar d’aquesta situació que va ser rocambolesca per un comentari inofensiu que vaig fer. Ara vull centrar-me a gaudir de la retirada, mentre que l’episodi fosc l’he esborrat. He pogut retirar-me al camp i això és important.
Quina relació té amb la junta directiva?
Molt bona. No hi ha cap mena de rancúnia.
Ha jugat a Itàlia, Espanya, Suïssa, Grècia i a Andorra. Com definiria la seva carrera?
Soc un rodamon que aprofita la seva passió per la seva passió per viatjar, conèixer el món i jugar a futbol. Em sento un privilegiat. Vaig sortir de l’FC Andorra, he fet la carrera que he fet i l’he pogut acabar al mateix club. Tot això m’ha permès conèixer moltes persones que m’han ajudat amb la selecció i he acabat tenint una trajectòria molt més llarga del que és habitual.
Dels equips en els que ha jugat, quin és el que en guarda un millor record?
Amb els anys et quedes amb les coses maques de tots els equips. És cert que la meva època Mèxic va ser complicada perquè jo era molt jove i el canvi cultural va ser important. No hi havia tants mitjans d’entreteniment com hi ha ara per passar les hores i estar sol tan lluny de casa era difícil. He viscut moments fantàstics amb la UD Las Palmas, amb el Rayo Vallecano i evidentment, el record de Suïssa quedarà per sempre.
Si no hagués sigut futbolista, que li hauria agradat ser?
Vaig començar arquitectura tècnica a la universitat. Jugava i estudiava a la vegada i això era complicat de compaginar, sobretot quan vaig marxar a Mèxic i a Grècia. No hi havia els mitjans per poder estudiar a distància. Si no hagués jugat, segurament m’hauria dedicat a alguna cosa relacionada amb el futbol.
“Haver jugat contra molts països amb la selecció durant tots aquests anys, col·leccionar samarretes es fa que es creï una comunitat de gent que segueix a Andorra i em segueixi a mi”
La seva retirada ha estat notícia a nivell mundial. Quants amics té repartits pel món?
Jo soc un apassionat al futbol i he vestit la samarreta d’una selecció nacional. Crec que això fa que el mateix aficionat del futbol et senti més a prop. Sempre intento estar disponible per a tothom, explicar la història d’Andorra i que tothom la conegui i pugui parlar del país amb arguments. Moltes vegades es critica sense conèixer la realitat. El fet d’haver jugat contra molts països amb la selecció durant tots aquests anys, col·leccionar samarretes es fa que es creï una comunitat de gent que segueix a Andorra i em segueixi a mi. He de reconèixer que m’he quedat parat en els darrers dies de la repercussió a nivell mundial i de la quantitat de gent que m’escriu. Això és de bojos. M’han escrit periodistes d’arreu del món i al país no ens adonem de la qualitat dels esportistes que tenim aquí.
Vostè és un col·leccionista nat de samarretes d’altres equips o seleccions. Quantes en té en el seu particular museu?
Al voltant d’unes 1.300. En són unes quantes.
La samarreta amb què es va retirar dimarts contra Suïssa, la guarda en un lloc especial?
Evidentment. No la vaig canviar. Li vaig demanar la samarreta al capità de suís, Granit Xhaka, ja que ens coneixem de la meva etapa a Suïssa. Li vaig dir que la meva no li donaria perquè era un dia especial i totes dues ocuparan el lloc que es mereixen.
Com ha canviat el futbol des que vostè va començar amb el d’ara?
És que no és que hagi canviat el futbol, ha canviat el món. Han canviat normes, molts formats. Ara quan viatges amb la selecció els viatges són còmodes, amb una bona preparació i una bona alimentació. Recordo el primer partit quan vam anar a Estònia que estava mig tronat. Jugàvem contra un combinat del qual no coneixíem res i menjàvem el que hi havia a l’hotel. Per tant, hi ha hagut una evolució molt gran.
La Lliga andorrana ha canviat molt. Quins són els seus atractius?
Poder jugar a Europa, sense cap mena de dubte. Aquest és el premi que té jugar la Lliga nacional. I això fa que molts jugadors accepten venir. Poder enfrontar-se a jugadors d’altres països en una competició de renom. És cert que són prèvies, però si les coses es fan bé pots acabar jugant en algun estadi important.
Quin futur li veu a la selecció?
Els nanos joves han de sortir del país perquè puguin ser més competitius. L’exemple el podem trobar amb l’Iker Álvarez de Eulate que juga al Vila-real B o al Berto Rosas, que està al Betis B. Això és el que interessa perquè creixi la selecció. Marxar a l’exterior et farà créixer com a jugador o com a persona. Aquest ha de ser l’objectiu dels joves. M’agradaria que l’FC Andorra tingués una base al país i sortís algun jugador que pogués arribar a la Liga.
“Si l’FC Andorra puja a Primera Divisió seria la bomba”
Vas començar a l’FC Andorra i has acabat al mateix club. La il·lusió és veure’l a Primera Divisió?
Me’n faria molta. Jo soc soci des que l’equip estava a Segona Catalana. És l’equip on vaig créixer i on he rebut les primeres hòsties futbolístiques. No amago que m’agradaria veure jugar al Barça al país. La Segona Divisió és una categoria molt complicada i quan venen moments complicats la gent no se’n recorda dels que anàvem a Aixovall a veure’l. Ara podem veure jugar jugadors molt bons cada quinze dies i pujar a Primera seria la bomba.
Li agradaria continuar vinculat a la Federació Andorrana de Futbol?
Això els hi hauries de preguntar a ells. El nom d’Ildefons Lima quedarà vinculat al futbol nacional. Hi ha molts egos que potser es superaran algun dia. Molta gent se’n recordarà. No soc ni Cristiano ni Messi ni tinc intenció d’assemblar-m’hi. Tinc molta experiència i m’agradaria ajudar als joves per quant visquin situacions com les que viscut jo que sàpiguen com actuar. Jo m’he tret el títol d’entrenador i en un futur déu dirà.
La iniciativa de Gol Solidari continuarà?
Sí. Amb el Juli Sánchez vam crear-ho amb la intenció d’ajudar i fem el que podem. Som una associació sense ànim de lucre. Hi ha que moltes coses que s’han de poder fer i la facilitat que tenim per aconseguir samarretes que la gent vol és important a l’hora de recaptar diners.
Comentaris (1)