La seva elecció com a director del casino d’UNNIC ha estat donada, segurament, per molts factors. D’una banda, per la seva experiència com a professor i formadors de crupiers, un dels elements principals en un establiment d’aquestes característiques. Bàsicament, sense crupiers, no hi ha joc que valgui. De l’altra, el seu coneixement del funcionament d’unes instal·lacions així. Sobretot, d’un complex que és completament nou, i que es pot començar des de zero, mai millor dit. Perquè, en aquest cas, s’ha creat fins i tot l’edifici.
Com arriba a ser professor de crupiers?
Jo fa molts anys que vaig començar en aquest negoci, i vaig començar evidentment fent un curs de crupier. Vaig entrar en el Casino de Barcelona i passat quatre o cinc anys van fer una altra escola. En aquell moment em van plantejar si jo estaria d’acord en estar com a monitor, ho vaig fer i em va agradar moltíssim, i des d’aleshores he fet unes quantes escoles.
Què és el que més li agrada? Què és el que el va atreure?
Antigament, quan jo vaig començar, buscaven un perfil concret. Demanaven una alçada, generalment eren homes, no volien dones. Era una cosa molt arcaica. Llavors comença a canviar tot molt ràpid, i el que es busca ara és el que nosaltres fem. La naturalesa del nostre negoci és una empresa de serveis. Abans es pensava que el que es necessitava en aquests paràmetres era un professional, i el que es tracta és viure la naturalesa de la persona. És una persona que ha d’entendre perfectament el negoci, i després ja ve la qualificació tècnica. Abans era exactament al revés.
Qualificació tècnica, en quin sentit?
Un crupier, la persona que treballa dins d’un casino, ha de fer uns moviments que no són naturals. S’ha d’ensinistrar les mans, fer moviments amb les peces i les cartes que no està habituat. Més enllà dels protocols de règim intern que van lligats a això.
Més enllà de l’agilitat, què més cal per ser crupier?
Abans es demanaven uns estudis mínims, ara no. El ventall és molt més ampli perquè pot captar molta més gent. El principal és l’educació que tingui la persona envers el servei. És el que està per sobre de tot, perquè una persona que visita el casino no és conscient si tècnicament el professional és bo o és dolent. Ha de ser una persona molt experimentada per valorar. Però el que sí que nota molt ràpidament és si la persona té una vocació de servei o no. Si realment és una persona que està qualificada per treballar en aquest lloc.
Es tracta molt amb la gent...
Els paràmetres que s’establien abans eren molt diferents. 90% de qualitat tècnica i 10% de qualitat de servei. Ara és 90% de qualitat de servei i un 10% de qualitat tècnica. És cert que es desenvolupa molt més la qualitat tècnica, però el més important és la de servei.
Deixant enrere la seva etapa com a professor de crupiers, ara en comença una de nova a la direcció del casino. Com es dóna?
Doncs miri, jo volia participar en un projecte tan atractiu com aquest. Sedueix a tothom. En el moment en el qual jo vaig prendre la decisió, les meves alternatives eren formar part d’un engranatge que ja estava en marxa o poder contribuir des de zero. Amb un projecte com aquest, i que a més, és de país, no hi havia cap dubte.
Com aportarà la seva experiència anterior?
El fet de començar de zero quan les persones ja estan acostumades a oferir un servei és molt difícil canviar-ho. Però, si es comença de zero, és relativament senzill. Llavors la nostra vocació és contribuir al país amb una qualitat de servei excel·lent i a més a més, de qualitat tècnica. És l’experiència sobretot en aquest aspecte el que vull transmetre.
Casinos és una cosa que hi ha a tot arreu, però que aquí a Andorra encara no en teníem cap. El món del joc en línia cada cop té més presència, s’arriba tard?
Jo crec que mai és tard. El que afegirà al país i al posicionament concret d’Andorra és molt important. Perquè a més a més d’intentar que tot el públic que ens visiti tingui l’oferta adequada per ells, nosaltres amb el complex UNNIC intentarem atreure un perfil de públic que encara no està visitant el país.
O sigui, el que pot aportar UNNIC és un públic diferent...
I satisfer la demanda que en l’actualitat no existeix. I portar un públic que fins ara no ens visitava, i estic completament segur que ho farem.
Crear un nou tipus de turisme...
Es tracta de satisfer una demanda social que existeix a tots els països, a França i Espanya es té, i havíem d’afegir-nos a aquesta alternativa d’oci.
“No obrim mai pensant en un públic concret, sinó per satisfer totes les necessitats que presenta en l’actualitat aquesta societat, i a més captar el tipus de públic d’arreu del món”
Parlem de treure públic, però és ben sabut, o almenys existeix l’estereotip, que gran part dels visitants dels casinos vénen de Rússia...
No obrim mai pensant en un públic concret, sinó per satisfer el que ja hem parlat, totes les necessitats que presenta en l’actualitat aquesta societat, i a més captar el tipus de públic d’arreu del món. Ens centrarem en Europa, perquè és evident que és difícil que vinguin dels Estats Units. Però si vénen, que tinguin aquesta alternativa. Ni pensem en Rússia ni en altra cosa en concret, volem donar alternatives a totes les persones, no únicament al rus. També hi ha molt de públic francès, anglès, i de tot arreu, i no pensem sols en aquest fragment.
Però, realment, sí que hi ha un prototip de públic per a un casino...
Nosaltres serem un segment petit dintre del complex UNNIC, que és enorme. Es faran moltes activitats, xous, concerts, presentacions, col·loquis, de tot.
Entrant en aquesta matèria, com es treballarà el concepte d’UNNIC?
El casino, més o menys, perquè ens entenguem, serà un 20% del complex. És un percentatge petit, perquè el que volem és satisfer tot l’aspecte d’oci que aquesta gent encara no hi té quan vingui al nostre complex.
Sembla que es coneix molt més el casino que la resta del que es vol oferir, s’haurà de treballar molt per potenciar aquest 80%, que al final sembla que serà el que donarà pes a UNNIC...
Jo tenia una visió completament diferent, de què havíem de potenciar el 20%, perquè el complex és molt important. Serà un projecte molt important dintre del país, i dintre de l’àrea geogràfica d’influència nostra, de França i Espanya. A més a més, nosaltres volem ubicar-nos en el panorama europeu, perquè el complex és avantguardista, és extraordinari, totalment diferent del que jo he vist fins ara.
Però el casino pot servir com a punt d’atracció per a molta gent...
Sí, això és correcte. La gent pot gaudir d’una nit de gastronomia, d’espectacle. Però, si a més a més, té l’alternativa de poder gaudir després d’una estoneta al nostre casino, doncs és un plus afegit pel negoci.
La paraula casino sempre va acompanyada d’etiquetes, i no sempre són positives. El complex pot arribar a desfer-se’n d’elles?
Aquesta és una pregunta històrica, perquè el cinema ha fet molt de mal al món del casino. Llavors és molt complicat que ens ho trèiem de sobre. L’única manera és quan una persona visita un establiment i veu que el que passa al cinema, es queda al cinema. No té absolutament res a veure, és una activitat d’oci, i està implantada a tota Europa fa moltíssims anys i dintre de la vocació d’atendre a les persones. La persona se’n va al cinema, al teatre, i al casino exactament igual, sense cap tipus de prejudici.
“Fa molts anys, a Espanya els casinos no podien ser-hi a la ciutat, i precisament es buscava aquella intimitat. Tot això ha canviat”
I seguint amb els estereotips, la localització escollida és adequada? Molt al centre, a la vista...
Sota el meu punt de vista és la millor ubicació que es podia haver escollit. Fa molts anys, a Espanya els casinos no podien ser-hi a la ciutat, i precisament es buscava aquella intimitat. Tot això ha canviat. Si es fa un tomb per Barcelona, al centre està ubicat un dels millors casinos, a Madrid passa exactament igual. Tot això ja està integrat dins de la societat, i la gent entra com pot entrar al teatre, al supermercat o a qualsevol altre centre d’oci.
Si està al centre és perquè no hi ha res a amagar...
Correcte, és un negoci totalment transparent. Nosaltres busquem normalitat, que és el que porta el nostre negoci.
A nivell de transparència, s’ha treballat amb la policia per evitar blanqueig?
Sempre treballem colze a colze amb la policia, però no per aquest motiu. En trenta anys que porto d’experiència no s’ha donat mai. Realment el blanqueig de capitals no és una cosa de casinos, no es pot blanquejar diners, amb 50, 100 euros. És un altre tipus de negoci. Però treballem amb la policia perquè hi hagi un entorn agradable i segur. Hi ha dos tipus de seguretat, com la que tenen als centres comercials, als bancs, simplement per controlar la gent que s’hi ha pres una copa de més i molesta. I després hi ha una seguretat de règim intern que és perquè controli els protocols de treball dels treballadors, no per controlar als treballadors, sinó els seus protocols, que són molt tècnics, com fer els pagaments, quan es dispensen els xips de les fitxes. Tot això porta un protocol i no es poden saltar els passos.
I els treballadors es volen buscar andorrans, quin perfil han de tenir?
Comptarem amb unes 80 persones, i necessitarem personal lligat a l’hostaleria i personal tècnic qualificat, que són crupiers, les persones que controlen les màquines, caixers i personal de recepció.
I a Andorra hi ha crupiers?
No hi ha cap país que no tingui experiència al joc i tingui crupiers. El que farem serà formar al personal del país perquè pugui desenvolupar la seva tasca dintre del negoci. Farem el curs d’uns quatre, cinc mesos abans de l’obertura del casino, i després seguiran la formació al complex.
I a nivell de clients, sobretot el primer any?
Això és una tasca que dóna moltíssima faena, ho ha fet el consell d’administració amb tranquil·litat i molt ben estructurat. No li puc dir exactament el número, però sí que puc dir que estic convençut que estarem per sobre de les xifres que ells han dit.
Per sobre?
Andorra és un país emergent en tots els aspectes.
El primer any d’un negoci sempre és fluix, potser juga un paper important la curiositat...
Absolutament, és el que ja hem comentat. Després això s’estableix i el rendiment és constant.
Comentaris (13)