Suposo que amb onze gols anotats i l’equip a la Primera RFEF, fa un balanç positiu de la primera fase...
Totalment. No només nosaltres sinó tots els equips de Segona B teníem l’objectiu d’arribar a aquesta categoria nova que han creat. I ho hem aconseguit per mèrits propis. A sobre, ara, lluitarem per intentar entrar en la promoció a Segona A. I, personalment, molt bé; no només pels gols. També m’he trobat durant tot l’any a un nivell físic molt bo. Els gols i les assistències parlen per si sols. I ara, a lluitar en la segona fase.
S’ha tret l’espineta de no haver pogut tenir temps de demostrar gaire cosa la passada temporada?
Sí. Quan vaig arribar, volia agradar i rendir ràpidament, però vaig tenir una lesió muscular, quan mai n’havia tingut cap. Després, quan vaig començar a jugar, va venir la pandèmia. Va ser un mig any una mica dolent. I ara m’he pogut refer ajudant l’equip i el club a aconseguir els objectius.
“Quan vaig arribar, vaig viure un mig any una mica dolent, però ara m’he pogut refer ajudant l’equip i el club a aconseguir els objectius”
La pandèmia ha estat el rival més dur?
Sí. És dolenta per tothom. Per nosaltres, perquè jugues sense aficionats o has de suspendre partits per brots. I fora del futbol és encara pitjor.
Què va sentir quan va sortir al camp fa uns dies i va veure el públic a la graderia?
Tornar a sentir aquesta felicitat, el cuquet que tenim tots els jugadors de veure la nostra gent al camp i que t’està animant i ajudant és molt bo. A més, aquell dia feia fred i ens van fer sentir molt. Esperem que puguin continuar i seguir venint i ajudant.
Ibiza-Eivissa, Alcoià i Vila-Real B a la segona fase. Quina impressió li fa el grup?
La mateixa que a la primera fase. Serà tot molt igualat. És cert que l’Ibiza sembla una mica inabastable però, per a la resta, tot està molt ajustat. Seran partits molt durs. El Vila-real B és un dels millors filials d’Espanya i, en el cas de l’Alcoià, guanyar al seu camp és complicadíssim.
Per posar només un exemple, el Madrid no ho va fer...
No. Els qui portem temps a Segona B sabem que aquell camp és molt complicat. Guanyar partits serà difícil però hem d’intentar aconseguir el màxim de victòries per ficar-nos a la promoció.
Entén això dels coeficients?
No gaire. La Federació s’està mullant poc i no està donant gaire informació sobre com serà la segona fase i la nova lliga, però ens hem de centrar en el que ens pertaca, que és treure el màxim de punts possibles i, després, ja veurem què fa el coeficient. Com més en tinguem més a prop estarem de l’objectiu.
Si pot ser sis de sis...
Si aconseguim això no haurem d’estar pendents de la Federació de coeficients ni de res.
“En aquests partits hem comès errors que i hem estat una mica pitjors en les dues àrees, que és on es viu en el futbol; però l’equip té una idea clara i treballem perquè quedi més plasmada i ens doni més punts”
A l’equip en les darreres jornades li ha costat una mica més. Què ha passat?
No ho sabem. En una lliga hi h pujades i baixes; és difícil aguantar el mateix nivell tota una temporada. En aquests darrers partits hem comès errors que no havíem fet abans i hem estat una mica pitjors en les dues àrees, que és on es viu en el futbol. Al final, hi ha un equip que té una idea clara que es veu al camp i treballem perquè quedi més plasmada i ens doni més punts.
Nacho Castro i Eder Sarabia, quines són les diferències?
Són diferents. Castro arribava nou a la categoria i Eder ve de Primera i d’un món professional, tot i que la idea de joc és semblant.
Es marca alguna xifra de gols a marcar?
Mai m’ha agradat. El que vull és fer el màxim possible per ajudar l’equip i perquè és bo pel club i per a mi.
Es van treure a Lleida un pes de sobre?
Sí. Sabíem que alguna cosa havia passat pels crits de la banqueta, però també teníem clar que depeníem de nosaltres mateixos i que un punt ens donava la classificació. Vam continuar jugant i el vam aconseguir per mèrits propis. Poder marcar l’últim gol en l’últim minut, imaginat’ l’alegria.
L’ascens és un somni llunyà?
No. Ara ens hem tret tota la pressió de sobre. Podem jugar més alliberats i tranquils i això ens converteix en un equip molt perillós. No tenim res a perdre i hem d’anar per tots els partits. Ficar-nos a la fase d’ascens seria molt maco, sobretot per Andorra. Ho volem lluitar fins al darrer dia. I si pugem, puc fer el que vulguin els companys.
Dir això és perillós...
(riu) El que l’equip em demani ho puc fer: tenyir-me el cabell o treure’m la barba que no ho faig des dels 20 anys.
Comentaris