Darrerament, està batent tots els rècords nacionals: 400, 800 i 1.500 metres lliures... No se’n deixa ni un.
Ahir mateix (el passat cap de setmana) vaig batre el rècord d’Andorra dels 800 metres un altre cop. Des del 400 als 1.500 metres els tinc tots jo i això em fa molt content. Estic veient que el treball que he fet fins ara està donant els seus fruits i ara toca continuar fent-ho als Jocs dels Petits Estats.
No només els aconsegueix vostè, sinó també altres nedadors de la FAN. Això vol dir que la natació andorrana està en el seu millor moment?
Segurament, sí. La meva companya Alexandra (Mejía), també va fer el rècord d’Andorra en els 800 metres. Estem entrenant els dos junts i veiem que el treball que estem fent, també amb el Biel (Cuen), ens està anant molt bé. Això ens motiva i ens dona ganes de continuar exercitant-nos. Amb el Biel tenim aquest ‘pique’ que ens permet entrenar dur i fort sabent que hi ha algú darrere teu.
Són casos particulars, perquè competeixen amb la federació d’Andorra a escala internacional, però cadascú pertany a un club diferent.
Exacte, jo estic a França en un centre d’alt rendiment i ell, per exemple, està a Andorra. Mai ens veiem per dir-ho d’alguna manera.
Això complica que els nedadors del país puguin exercitar-se junts i fer més pinya per afrontar competicions internacionals?
Pot ser, però sempre que els meus companys fan una competició, jo els segueixo per veure què han fet i com els ha anat.
Aquesta temporada va debutar als Mundials de Budapest. Com va anar l’experiència?
Va ser una experiència impactant. Eren els meus primers Mundials, en piscina curta, però vaig fer-ho bé. Vaig aconseguir tres rècords d’Andorra i estic molt content, la veritat.
Havia estat mai en una piscina tan gran, amb tanta gent a les grades?
No. Va ser fascinant perquè era la meva primera competició a nivell mundial, i veure tant públic i tant nivell, em va sorprendre. El nivell era molt elevat, però això em va permetre fer un ‘clic’ al cervell i pensar que he de treballar més per algun dia poder estar entre els millors i competir contra ells.
Hi ha qui el considera una de les promeses de la federació. De moment, ja va posicionar-se entre els vint millors del món dels 1.500 lliures...
Sí, la veritat és que crec que tinc les capacitats. Estem treballant per això amb el meu entrenador, però volem anar amb calma. Creiem que no ens hem de precipitar massa, sinó que s’ha d’anar ‘step by step’ (pas a pas), tranquil·lament, i els resultats ja sortiran.
Quina és la clau d’aquest èxit? Com s’aconsegueix aquesta progressió?
Entrenant cada dia. Cada dia t’has d’exigir en l’entrenament i donar el màxim possible. S’ha d’estar sempre centrat en tot el que fas. Això és la clau que m’està funcionant fins ara i no canviaré. Continuaré fent-ho de la mateixa manera, o millor, per aconseguir més bons resultats encara.
En el seu cas, és molt diferent viure a Antibes? Què hi fa allà, a part de nedar?
Estic estudiant també. Faig quatre hores al dia de classes. A vegades se’m fa complicat compaginar els estudis amb la natació, perquè entreno molt, i els meus companys de classe fan horaris més normals. Ells fan de vuit del matí a cinc de la tarda, i jo entro a les deu fins a les tres. Després, quan he d’entrar al centre, he de recuperar-ho tot i és una mica complicat.
Molts nedadors estan repartits pel món. Considera que, per augmentar el nivell individual, s’ha de sortir del país? Per què vau escollir França?
Jo estic a Antibes gràcies a la beca que em van donar de World Aquathics. La federació va postular-me a mi, i van ser ells els qui van decidir enviar-me aquí. Jo estava molt content i, a més, vaig venir aquí perquè sabia que hi havia el Fred (Vergnoux). Per això vaig escollir aquest lloc. Si no hagués pogut ser, penso que hauria marxat a Espanya.
Enguany hi haurà els Jocs dels Petits Estats i vostè serà una de les opcions més fermes per aconseguir la medalla. La veu possible?
Sí, estic esperant a veure quina gent s’inscriu per poder veure la seva concurrència i les seves marques. Però a mi, ara mateix, em queden dos mesos de treball molt intens pels Jocs i a veure què surt.
En quines modalitats competirà?
Competiré als 400 metres de crol, 800 lliure, 1.500 lliure i 400 estils. Segurament també faré alguns relleus, però encara no ho sé. Vist que tinc una agenda bastant carregada de proves llargues, encara no ho sabem. Això ho decidirem amb l’Alfonso (Maltrana), que és ell qui acabarà decidint.
Després del rebombori que hi ha hagut darrerament, creu que serà una bona oportunitat per demostrar al país que la natació també fa bona feina?
La veritat és que la polèmica dels Jocs no em va preocupar molt, perquè jo encara era jove i encara tinc temps, no em preocupo per això. Però sí, la veritat és que aquesta gent veurà que a Andorra hi ha nivell i demostrarem del que som capaços. Ells ho podran veure i després ja veurem per l’any 2028 com funcionarà.
S’ha estat just amb la natació durant aquest últim any?
Per una part no, però per una altra sí. Crec que també havíem de fer mínimes, i no sempre acostumar-nos que ens ho donin tot sense cap esforç, per dir-ho d’alguna manera. Penso que això que han fet no ha estat bé, però per una part sí. Això que han fet amb els Jocs de París m’ha motivat i em continua motivant per treballar i assolir les mínimes. A mi m’agradaria anar als Jocs per les mínimes, no perquè em donin la invitació.
Es veu amb opcions de participar, algun dia, en uns Jocs Olímpics?
Sí, sí, clar. Per això estic entrenant cada dia i m’aixeco cada matí.
Quins objectius es marca individualment per aquesta temporada?
El més pròxim són els Jocs dels Petits Estats i vull fer-ho el millor possible. Si puc emportar-me les quatre medalles d’or, estaria molt content. Treballaré per això en el temps que em queda. Després ve el Campionat d’Espanya i vull ser una opció de medalla per a la categoria sub-20 i al pòdium absolut. I l’última competició que tinc seran els Campionats del Món, de l’11 de juliol al 5 d’agost a Singapur. Allà m’agradaria rebaixar al màxim els meus temps, vist que hi ha més nivell, podré agafar més ritme.
Comentaris