El 2021, i quan ja hi havia pacients que patien les conseqüències de la patologia, el Govern va posar en marxa la primera enquesta per mirar de detectar casos de Covid persistent o ‘long Covid’ al país. Quan a principis del 2022 es van donar els resultats es va explicar que se n’havien detectat 35 casos. Cinc anys després, els registres són força diferents. Segons les dades facilitades pel ministeri de Salut i el SAAS, extretes de la història clínica compartida dels pacients amb codificació de Covid persistent existent, el 2021 hi havia 14 pacients, el 2022 n’hi havia 91, el 2023 se’n tenien registrats 11, el 2024 en van ser 16 i aquest any, fins a finals de febrer, en són 4.
El 2021 hi havia 14 pacients diagnosticats, el 2022 n’hi havia 91, el 2023 se’n tenien registrats 11, el 2024 en van ser 16 i aquest any, fins a finals de febrer, en són 4
Ara bé, mirar de posar el focus en aquest àmbit, un dels pocs de la pandèmia que continua condicionant la vida d’algunes persones quan la majoria ja ens hem oblidat del què és la Covid-19, ha estat tota una odissea. Des de mitjans de gener les peticions d’aquest mitjà al ministeri de Salut i al SAAS han estat reiterades per saber si es disposava de dades i si es feia algun seguiment dels pacients, i el Col·legi de Metges tampoc s’ha mostrat receptiu a voler parlar públicament. Potser, perquè al final, després d’aquell inici fent veure que hi hauria un registre i un circuit d’atenció, tot allò ha quedat en no-res. La davallada de contagis i el baixíssim nombre de diagnosticats, de ben segur hi tenen a veure.
De fet, en la resposta oficial tramesa pel Govern es remarca que els primers casos es van començar a detectar el 2021. En aquell moment des del ministeri de Salut i el SAAS es va establir un circuit d’atenció dels usuaris per tal de tractar-los, en un context on la informació que es tenia sobre aquesta patologia era menor a l’actual.
Després de cinc anys de l’inici de la pandèmia, la tendència en la detecció de casos de Covid persistent “no reflecteixen un augment de la patologia”. S’apunta que la davallada de casos en la infecció de Covid i la consolidació de la vacunació anual comporta que els casos de Covid persistent segueixin “una corba descendent”.
POCA INFORMACIÓ I SENSE CURA
La CASS té codificada la malaltia i existeixen guies mèdiques per arribar a fer el diagnòstic, ara bé, fonts del Col·legi de Metges apunten que sovint és una malaltia que es diagnostica per descart. “Descartes totes les altres coses que podrien tenir relació amb la simptomatologia que descriu el pacient i si temporalment quadra amb una infecció per Covid i no hi trobes res més, ho etiquetes així”, exposen des del col·legi professional.
Des del ministeri afegeixen que “l’aproximació, el diagnòstic i el tractament inicial de la Covid persistent es dona majoritàriament dins de l’àmbit de l’atenció primària”. El cert és, però, que no es disposa d’una xifra global d’afectats per aquesta patologia.
“Descartes totes les altres coses que podrien tenir relació amb la simptomatologia que descriu el pacient i si temporalment quadra amb una infecció per Covid i no hi trobes res més, ho etiquetes així”, exposen des del Col·legi de Metges
El diagnòstic no és fàcil. Segons la definició de l’OMS i el que s’aplica als països del voltant, per ser considerat Covid persistent ha d’existir un quadre persistent de símptomes després de la infecció inicial que superi els tres mesos, i aquests símptomes han d’impactar la vida diària. Ara bé, no hi ha una sola prova que serveixi per determinar el diagnòstic. De fet, a dia d’avui és una malaltia que encara està envoltada sobretot, de dubtes incerteses. No hi ha una cura específica i els metges no tenen respostes clares sobre si els pacients arribaran a recuperar-se mai o no. A més, hi ha un gruix de pacients que segurament no estan diagnosticats amb Covid persistent, malgrat que puguin patir-la, perquè acaben sota el diagnòstic d’una altra patologia que ofereix els mateixos símptomes. I aquest és un dels motius que explica que no hi hagi xifres globals de malalts. De fet, quan la patologia detectada és molt específica, habitualment es dirigeix al pacient al metge especialista i acaba sent aquest el que en fa el seguiment.
Segons les dades de la CASS, el nombre d’aturs per Covid persistent és “molt baix”, només n’hi ha 8 casos. “Sospitem que els metges no utilitzen únicament aquest codi, sinó una varietat àmplia de codis inespecífics: fatiga, pneumònia atribuïda a la Covid, miàlgies inespecífiques o altres”, exposen la resposta donada a la petició feta per l’Altaveu. Tot plegat fa que arribin a la mateixa conclusió: “no podem assegurar el nombre real de casos de Covid persistent”.
QUÈ PASSA A L’ENTORN?
A Espanya es calcula que hi ha uns dos milions de persones que arrosseguen la malaltia i a Catalunya, per exemple, a l’hospital Germans Trias i Pujol – Can Ruti, hi ha una unitat específica que tracta pacients de Covid persistent. Segons han informat recentment mitjans catalans, des del 2020 aquesta unitat ha atès uns 2.000 casos de la patologia i només el 7,6% s’han curat. Els metges que hi treballen insisteixen en la necessitat de seguir investigant per trobar els motius que expliquen el ‘long Covid’, tot i que ara també tenen certa esperança: des del febrer ha arrancat un assaig clínic d’un medicament que intenta combatre la malaltia. Els primers resultats s’haurien de tenir el 2026.
Comentaris (7)