Satisfacció governamental per la distinció de la transhumància com a patrimoni de la Unesco

Bonell destaca que es reconeix una de les pràctiques ramaderes més ancestrals que contribueix a la sostenibilitat, mentre Casal considera que juntament amb la distinció de la FAO s’assoleix un label internacional a la singularitat del sistema de producció ramadera

Comentaris

Eva Descarrega durant el comitè intergovernamental.
Eva Descarrega durant el comitè intergovernamental. Govern d'Andorra

La transhumància d’Andorra ha estat inclosa en la Llista representativa del patrimoni immaterial de la Unesco, en el marc del 18è Comitè intergovernamental del Patrimoni cultural immaterial de l’organisme celebrat a la República de Botswana. Una distinció que ha estat rebuda amb satisfacció des del Govern, que en destaca el reconeixement d’una pràctica que també contribueix a la sostenibilitat.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha valorat la inscripció de la transhumància d’Andorra en la llista de patrimoni immaterial de la Unesco com un reconeixement a una de les pràctiques ramaderes andorranes més ancestrals, la qual no solament forma part del patrimoni natural, sinó també del patrimoni cultural andorrà. Una pràctica que també contribueix a la sostenibilitat i la preservació del paisatge i la biodiversitat d’Andorra, destaca el Govern en un comunicat.

És una pràctica que també contribueix a la sostenibilitat i la preservació del paisatge i la biodiversitat d’Andorra, ha destacat Bonell

Per la seva banda, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha destacat que aquest nou reconeixement de la Unesco arriba poques setmanes després que la FAO hagi reconegut el sistema agro-pastoral d’Andorra com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). Amb aquesta doble identificació, assenyalen en la nota de premsa, es dona un label internacional a la singularitat del sistema de producció ramadera del país i també sobre els beneficis compartits que aquestes activitats generen pel conjunt de la població.

Entre els arguments per a la inscripció, el comitè avaluador ha destacat el paper dels ramaders en la documentació, la transmissió i la promoció de la transhumància; així com l’impacte econòmic i social als països on es practica, més enllà de l’activitat ramadera pròpiament dita. A més, també han remarcat que la transhumància és beneficiosa per als ecosistemes, ja que contribueix a preservar les races locals i millora la fertilitat del sòl. La inscripció inicial del 2019 incloïa només Àustria, Itàlia i Grècia, però ara s’ha ampliat a set països més: Andorra, Albània, Croàcia, Espanya, França, Luxemburg i Romania. Una delegació del Principat, encapçalada per la delegada permanent d’Andorra a la Unesco, Eva Descarrega, i formada per la directora del departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, i per la tècnica de l’Arxiu d’Etnografia, Eva Arasa, s’ha desplaçat a Kasane per assistir in situ a aquesta declaració.

Aquesta és la tercera inscripció del Principat a la llista de patrimoni immaterial de la Unesco després de les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, juntament amb Espanya i França (2015), i de les festes de l’os dels Pirineus, juntament amb França (2022).

Segons s’ha detallat, el proper dilluns dia 11 de desembre s’ha previst un acte per commemorar la inscripció.

Comentaris (4)

Trending