Villarejo assegura que els Pujol van fer servir BPA d'"esquer" per poder ocultar els diners que tenien a Andbank

• L'excomissari espanyol afirma que entre 2013 i 2014 un contacte de l'entitat del Centre de Negoci li va oferir, si li pagava, informació de centenars de comptes
• El policia jubilat lliga diners que haurien passat pel banc dels Ribas i els Cerqueda amb "altes institucions de l'Estat espanyol" sense admetre que fos Joan Carles I
• L'investigador calcula que van poder passar pel Principat prop d'un miler de milions d'euros de la família de l'expresident de la Generalitat catalana 

El controvertit comissari de policia jubilat José Manuel Villarejo assegura que els Pujol i Andbank van usar les transferències a Banca Privada d’Andorra (BPA) “de quatre o cinc milions d’euros” com a “esquer” per poder desviar l’atenció i, d’aquesta manera, ocultar centenars de milions d’euros que haurien transitat entre Banca Reig i el Centre de Negoci. Villarejo, un dels principals protagonistes de les clavegueres policials espanyoles, una denominació que ell refusa de pla, està aquests dies concedint entrevistes a diversos mitjans de comunicació de l’Estat veí. Excepte una esporàdica aparició televisiva el 1981, aquest policia nascut a la població cordovesa d’El Carpio el 1951, pràcticament mai no havia aparegut a la llum pública. Passa d’incògnit era una de les seves grans armes. 

El fet que hagi estat imputat i se l’acusi d’haver apunyalat la dermatòloga Elisa Pinto, que manté un conflicte judicial amb un amic, o examic, de l’actual rei d’Espanya, Felip VI, li ha fet veure les orelles al llop. I, finalment, i encara que assegura que s’arrisca molt, ha començat a parlar de tot i més. Justament, aquesta setmana entrant Villarejo ha de respondre davant un jutjat per la suposada agressió amb arma blanca a la doctora. Després, la setmana següent (el dijous dia 6 a les 9 del matí), l’excomissari espanyol ha estat citat a la Batllia com a testimoni en el cas de les coaccions i amenaces a dirigents de BPA. Abans de tot plegat, el policia serà una de les estrelles de la graella televisiva d’aquest diumenge. La Sexta emet aquest vespre (21.20 hores) un programa especial de ‘Salvados’ que realment és una síntesi de 70 minuts d’una entrevista de diverses hores que li va fer Jordi Évole la setmana passada en un estudi de Madrid.

El digital ‘El Confidencial’ s’ha fet ressò a mode de prèvia de l’entrevista que emetrà La Sexta. I en aquesta presentació del programa que coprotagonitza Évole s’hi explica que el presentador, entre altres coses, demana al policia “per l'informe que va fer Villarejo en què el comissari ressalta el transvasament de diners que es produeix entre un compte d'Andbank i el compte ‘Soleado’, i el comissari li respon que té informació que confirma que aquests fons traspassats podien pertànyer a ‘altes institucions de l’Estat’”. No confirma però, que els diners fossin directament o a través d’un testaferro, del rei emèrit espanyol Joan Carles de Borbó, que és un de les qüestions sobre les quals fa temps que s’especula. Villarejo parla de la corona espanyola i de la princesa Corinna, a qui segons el comissari jubilat hauria amenaçat el propi director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, un general a qui el policia entrevistat qualifica de ‘generalísimo’ tot comparant-lo amb el dictador Franco.

Una entrevista que emet aquest vespre el programa de La Sexta 'Salvados' és el plat fort de la 'gira mediàtica' que acaba d'iniciar el controvertit agent (gairebé) secret

Villarejo repassa en les entrevistes que està concedint aquests dies un munt de coses. També surten a la llum o tornen a aparèixer elements del cantó més fosc del comissari, com la seva època a a brigada político-social, encarregada de reprimir aquells que anaven contra el franquisme i defensaven l’obertura i la democratització espanyola (en fa referència el diari digital publico.es), o els milions d’euros que hauria guanyat gràcies a una extensa activitat parapolicial amb una xarxa d’empreses que hauria fet treballs poc clars que el propi Villarejo nega. Parla el policia, del ‘pequeño Nicolás’, de la seva lluita contra ETA i el terrorisme internacional, de Baltasar Garzón o de l’avui conegut com a ‘cas Lezo’ tot explicant que al 2011 ja estaven clares les actuacions suposadament corruptes d’Ignacio González, l’expresident madrileny. També tracta el ‘cas Emperador’ o d’informes sobre l’exjutge Baltasar Garzón.

I, evidentment, parla també del comissari Marcelino Martín Blas, de l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz o de la denominada ‘Operació Catalunya’, que refusa com a actuació pensada per destruir el procés sobiranista i emmarca en la voluntat d’aclarir les activitats delictives de polítics catalans, i que, evidentment, té un component important a Andorra. D’aquesta qüestió, i de l’aparegut fins ara, on més clarament en parla és al digital espanyol ‘El Independiente'. És aquí on diu que creu que els Pujol van arribar a fer passar pel Principat un miler de milions d’euros i que no sap per quin motiu, quan començava a investigar Andbank, se’l va destinar a altres missions perquè deixés sense efecte el treball que havia iniciat en relació a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, la seva família i els diners que tenia o hauria tingut a Andorra.

Villarejo explica que a final “de 2013 o principi de 2014 em va arribar una informació molt important d'un tipus d'un banc andorrà, l’Andbank, que volia donar uns discs (amb informació) previ pagament en els quals hi havia uns 10.000 comptes d'espanyols molt importants, entre ells uns 3.000 de Catalunya. Hi havia tota l'oligarquia catalana, gran part de la massa política, els Pujol…" No obstant això i “sorprenentment”, assegura el comissari jubilat, “noto que em fan ‘bullying' i em diuen que em dediqui al gihadisme. Em van apartant poc a poc d'aquesta línia de treball. Jo em segueixo entrevistant amb la meva font d'aquest banc i em vaig adonar que estaven desviant tot l'interès cap a una altra entitat (BPA) en què hi havia quatre o cinc milions d'euros d'un trasllat d’Andbank. Utilitzen aquests diners com a esquer i tots els diners d’Andbank desapareixen”.

El policia explica a ‘El Independiente’ que respecte de totes aquelles informacions que va rebre i les indagacions que va fer en va elaborar “una sèrie de notes que al final han permès que s'obri una causa a Andorra”, i que és la que l’hauria de portar a declarar de dijous en vuit davant el batlle Santolària. L’excomissari explica que està rebent pressions de membres del cos de policia per tal que no acudeixi a la citació andorrana i assegura que la seva intenció continua sent col·laborar amb la Justícia, aquest cas amb l’andorrana. Tornant a la investigació dels Pujol, Villarejo afegeix que “el senyor Martín-Blas -el comissari contra el qual s’han querellat per amenaces i coaccions des d’Higini Cierco i Joan Pau Miquel a la família Pujol- seguint no sé quins designis, es va traslladar a Andorra i va pagar a un empleat del banc perquè li donés unes dades, la qual cosa és delicte allà per revelació de secret bancari”.

Un dels considerats principals integrants de les clavegueres policials espanyoles parla del 'cas Emperador', de l''Operació Catalunya', de Corinna, Ignacio González, Garzón o ETA

Abans d’immiscir-se en la part més andorrana de la seva explicació, José Manuel Villarejo explica que l’ordre d’investigar Pujol li dóna el llavors director de la policia Ignacio Cosidó, director polític, que confia en el seu número 2 i primer comandament uniformat del cos, Eugenio Pino, l’execució del treball policial. Villarejo refusa que l’’Operació Catalunya’ sigui quelcom més que una operació policial i explica que es va voler investigar com podia ser que la família Pujol hagués pogut obtenir el patrimoni que els semblava que hauria pogut arribar a tenir. “A principis de 2012, coincidint amb la majoria absoluta que havia obtingut el PP, una sèrie d'empresaris decideix denunciar que tot el clan Pujol havia passat de demanar el 3 al 8%. Això ho posen en el nostre coneixement i a partir d'aquest moment s'elaboren notes de treball internes. La meva tasca d’intel·ligència, quan obtenia una informació que podia ser d'interès policial o judicial, consistia a elaborar una nota interna que se li passava tant al DAO [director adjunt operatiu, llavors Eugenio Pino] com a responsable polític [Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia].” 

D’una manera o altra, Villarejo confirma els terminis que fa molt que havien aparegut a la llum pública, que la suposada policia patriòtica, terme aquest darrer que el comissari troba positiu si és que la policia, explica, s’ha de qualificar d’alguna manera, es va estar una dotzena de mesos investigant en territori català. “A la vista que hi havia indicis, durant més d'un any es va establir un dispositiu policial a Catalunya per investigar les irregularitats, explica el comissari jubilat que quan se li demana quants diners van arribar a tenir els Pujol a Andorra -i per com han anat les coses, essencialment a Banca Reig, primer, i a Andbank, després, respon que “van arribar a moure, per la informació que jo vaig rebre, més de mil milions. Gran part va acabar en paradisos fiscals i gran part, pel que s'ha vist, reverteix després en un fons molt estrany on el petit dels Pujol va comprar una sèrie d'edificis. Fons que encara no ha explicat d'on ve”.

Imatges: La Sexta / El Independiente