Una remodelació ministerial plana sobre Prat de la Creu per frenar l'impacte del 'cas Cinca'

Una remodelació ministerial plana sobre Prat de la Creu per frenar l\'impacte del \'cas Cinca\'
Una remodelació ministerial plana sobre Prat de la Creu per frenar l\'impacte del \'cas Cinca\'

El cap de Govern, Toni Martí, i Demòcrates per Andorra (DA) en el seu conjunt estan avaluant la possibilitat de promoure una remodelació de l’executiu per tal de frenar l’impacte negatiu que està tenint el ‘cas Cinca’ i els lligams de l’ara ministre de Finances amb activitats de dubtosa reputació a través del Grup Orfund. Els contactes i les reunions s’estan succeint de manera accelerada els darrers dies, especialment des que un canal espanyol de televisió (la Sexta) ha anat revelant dades en relació a Jordi Cinca. El titular de Finances seria el gran damnificat per la situació, encara que de produir-se els canvis, Martí ho miraria de vestir en positiu i emmarcant-ho en un impuls de l’acció governamental. Fonts properes a l’executiu han negat que hi hagi prevista cap modificació ministerial.

Dins de DA mateix hi ha parers per a tots els gustos. Des dels sectors que creuen que Cinca s’ha de mantenir a l’executiu perquè no hi ha res a retreure-li i la seva sortida del Govern podria donar una imatge de debilitació fins als que consideren que la situació és insostenible i mantenir-la podria comportar la caiguda de tot l’executiu. I més encara quan durant el debat d’orientació, en el mateix moment que la Sexta començava a fer públics certs documents vinculats a Cinca, tant el màxim responsable del Govern com el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, van donar ple suport al ministre de Finances. 

Segons diverses fonts consultades, rere un comportament aparentment normal, Cinca està molt ‘tocat’ per tot el que ha anat apareixent. Més enllà dels vincles que Orfund va tenir amb el règim de Charles Taylor a Libèria amb els denominats ‘diamants de sang’ quan l’ara ministre era l’home fort del grup a nivell executiu -a banda de ser-ne soci minoritari-, els darrers dies la Sexta ha revelat la relació que l’empresa ubicada primer a la Massana i després a Ordino podria mantenir de manera més o menys directa amb el tràfic d’armes a través de contactes amb Fernando Fernández Robleda, soci d’una empresa que també operava a l’Àfrica facilitant armament als principals líders dictadors en les seves lluites territorials i sanguinàries. Cinca, però, no voldria dimitir. No n’és partidari. I, en qualsevol cas, voldria ‘maquillar-ho’, com a mínim, amb dues explicacions: el país primer, i la seva defensa, segon.

Així, el titular de Finances i també el cap de Govern, en cas que es concreti la sortida de Cinca, defensarien que feta una feina molt important i acabat el gros de la gestió de la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA), el polític bancari en excedència no vol malmetre la reputació d’Andorra ni generar un desgast innecessari al Govern que ha de continuar podent aplicar el full de ruta polític traçat. D’altra banda, Cinca també també vindria a dir que un cop fora de l’executiu tindrà més marge de maniobra per poder-se defensar i emprendre les accions legals que cregui escaients.

De fet, dijous a la tarda, en el transcurs del programa ‘Más vale tarde’ de la Sexta, els periodistes que han investigat el passat de Cinca a Orfund van explicar que s’hi havien posat en contacte igual que ho van fer quan van detectar el seu nom en una de les societats panamenyes creades per Mossack-Fonseca. Segons el relat fet a la Sexta, el titular andorrà de Finances hauria explicat que estava estudiant possibles demandes atès que la documentació feta pública tenia caràcter privat, “amb la qual cosa confirma la seva validesa”, van fer constar al programa. 

Sigui justificant que no es vol fer mal al país com si que estarien fent d’altres -tesi que mantindria el Govern- o sigui que el ministre vol evidenciar la seva honradesa i innocència, el que és clar és que el ‘passat fosc’ del titular de Finances està generant un intens debat al Principat i una pressió exterior important. Costa d’Ivori, Libèria, importacions d’or, ‘diamants de sang’, Charles Taylor, tràfic d’armes… són conceptes molt poc agraïts.

Espot, possible número 2

La remodelació de Govern, de tirar endavant, es podria concretar durant la setmana que ve. Encara que no hi ha res clar i Toni Martí, com ha evidenciat en altres ocasions, és un especialista en intentar dur a terme maniobres de distracció i fer passar gat per llebre. Mira de dilatar temps, allargar històries o justificar l’injustificable per intentar, sempre, portar l’aigua al seu molí. I més encara si transcendeix a l’esfera pública. Contradir els mitjans de comunicació encara que sigui allargant en el temps l’execució de decisions ja preses és una de les especialitats del cap de Govern -el cas de l’exdirector d’RTVASA Francesc Robert n’és un exemple; els canvis al SAAS, un altre-. De fet, fins dijous mateix les informacions sobre Cinca no tenien cap valor perquè les oferien “altaveus teledirigits”. Però l’argument no li serveix quan la Sexta comença a explicar la història i n’aporta documents que el mateix Cinca no hauria contradit.

Amb tot, de produir-se la remodelació ministerial és clara la sortida del titular de Finances, que podria no ser l’única per mirar de diluir l’efecte de la crisi iniciada amb els ‘Papers de Panamà’ i així jugar a fet i amagar. Si Cinca surt de l’executiu, les diverses fonts consultades apunten a un ascens ja pronosticat fa uns mesos: Xavier Espot passaria a ser el nou número 2 del Govern -i encara una mica més dofí de Martí- i es faria càrrec del ministeri de Finances. Si es produeix aquest escenari, tot sembla indicar que Espot deixarà les seves responsabilitats actuals al capdavant del ministeri d’Afers Socials, Interior i Justícia.

Per assumir com a mínim les tasques que per ara té encomanades Espot, un dels noms que sonen és el de l’advocat Joan Monegal. Exconseller general (2001-2005) sota la disciplina de l’extint Partit Demòcrata llavors liderat en seu parlamentària per Jordi Mas, Monegal va formar part de la candidatura que Demòcrates per Andorra (DA) va presentar a les passades eleccions comunals a Andorra la Vella. Era el primer suplent (ara és un dels assessors jurídics externs del comú de la capital). De produir-se aquest escenari, és a dir, l’ascens d’Espot, caldria veure qui es fa càrrec d’Afers Socials, departament que se li va atribuir arran de la dimissió de Rosa Ferrer i l’aterratge al ministeri de Salut de Carles Álvarez Marfany.

Si Monegal es fes càrrec d’Interior i Justícia no sembla probable, segons les fonts, que també assumeixi Afers Socials, que podria retornar a Salut. Aquests detalls, però, encara estan tots en discussió. I no es descarta que hi pugui haver més moviments de peces per tal de fer més creïble la remodelació que té com a únic objecte apartar del focus mediàtic Jordi Cinca i mirar de minimitzar l’impacte reputacional que sobre el Govern i sobre el país està tenint els controvertits lligams que al seu dia va mantenir Orfund, que tot i fer fallida mai va ser objecte d’una investigació policial ni judicial acurada que revelés tot allò que amagava. 

Una de les damnificades col·laterals dels canvis governamentals, de dur-se a terme, podria ser, segons algunes fonts, la titular de Cultura i Esports, Olga Gelabert, que podria sortir de l’executiu per permetre l’acomodació d’altres peces. Tot està obert. La pressió sobre l’edifici administratiu de Prat de la Creu és molt notable. I l’ombra del ‘cas Cinca’ i els negocis daurats d’Orfund és hores d’ara, ja, molt allargada.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.