- Tot indica que el Consell Superior de la Justícia hauria escollit la titular del jutjat ontenciós-administratiu número 2 de la Ciutat Comtal per a la plaça que es vol ocupar de la sala civil
- La tensió entre Espanya i Catalunya fa que el que fins ara era gairebé una comunicació per deferència al Consejo General del Poder Judicial espanyol passi ara a tenir més rellevància
- Elsa Puig va ser fa més de vint anys advocada de la Generalitat, va tenir vincles amb l’Institut d’Estudis Autonòmics, i a l’inici d’aquest segle feia part d’una direcció general del govern català
La titular del jutjat contenciós-administratiu número 2 de Barcelona, Elsa Puig Muñoz, es perfila per ocupar la plaça actualment en joc a la sala civil del Tribunal Superior. El Consell Superior de la Justícia (CSJ) estaria esperant el beneplàcit del seu homòleg espanyol per donar curs a la designació. Però no està sent fàcil.
La tensa situació política que es viu a Catalunya i Espanya, que clarament està tenint repercussió en la judicatura, ho estaria alentint tot. Això sempre que, a més, no hi hagin entrat altres circumstàncies que podrien acabar suposant frens al nomenament si el CSJ pretén continuar endavant amb la designació.
I és que, més enllà de protagonitzar algunes decisions prou mediàtiques -
Puig va ser la jutgessa que va suspendre cautelarment el protocol sobre la pobresa energètica, acceptant les tesis d’ENDESA, i que va crear una forta polèmica a Catalunya; i també va prendre una decisió en referència a la cessió de dades per al referèndum català per part de l’Ajuntament de Cabrils que va ser molt criticada pel sector unionista-, l’actual titular del contenciós-administratiu barceloní va ser advocada de la Generalitat en la defensa d’un recurs d’empara presentat al TC espanyol pel president del Govern espanyol i pel grup parlamentari del PP contra una llei catalana. Cert que allò era el 1992. Anys més tard, va ser una de les puntals d’una direcció general també de la Generalitat. Enmig va estar vinculada a l’Institut d’Estudis Autonòmics.
Per tant,
malgrat que en principi la comunicació amb el Consejo General del Poder Judicial havia de ser un pur formalisme, un tràmit, la situació actual fa que, segurament, Madrid es miri molt més en lupa uns nomenaments que fins ara quedaven molt enllà. De fet, alguns sectors de la judicatura espanyola ja van treure fum pels queixals quan va transcendir públicament que el llavors magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que havia de jutjar Artur Mas per una de les causes que tenia obertes, Joan Manel Abril Campoy, exercia també al Principat. Es va qüestionar aquesta duplicitat de càrrecs a la qual fins llavors ningú no s’havia parat a pensar. Abril Campoy només exerceix avui com a magistrat a Andorra després del desgast patit per la causa del 9-N.
Elsa Puig Muñoz era una de les tres candidates que el Consell Superior de la Justícia va reconèixer com a tals en el darrer concurs convocat per proveir una plaça de magistrat per a la sala civil (amb la idea que reforci sobretot la branca administrativa) del Tribunal Superior. Els altres dos candidats eren el president de l’Audiència provincial de Girona, Fernando Lacaba, i l’advocat català i doctor en Dret Pere Figuereda Cairol. Aquest darrer, coneixedor del Dret andorrà per, entre altres, haver participat en l’elaboració i edició d’algunes monografies, es va retirar una vegada va sortir el seu nom publicat al BOPA. I va transcendir que havia estat investigat per la compravenda aparentment irregular d’un immoble quan va ser alcalde de la població gironina d’Anglès.
En tot cas, i sia com vulgui, la designació oficial del nou magistrat sembla que no serà pas una realitat abans de divendres, quan el Centre de Congressos d’Andorra la Vella acull l’Obertura de l’Any Judicial. Tampoc no està clar si en aquesta ocasió hi haurà representació dels poders i les institucions judicials espanyoles i catalanes.
Comentaris