Les fonts consultades han assegurat que com a mínim, en el cas que l’involucra en la xarxa francesa, el negoci de joieria d’Andorra la Vella hauria suposadament comès una falta administrativa en no tenir acreditat, com fixen les normatives del sector, la procedència d’almenys quatre lingots d’or d’uns 400 grams cadascun que la policia hauria comissat el 29 de març quan es va fer el registre en el marc d’una causa que té origen en unes sospites del cos d’ordre andorrà i al qual li van donar continuïtat les autoritats policials i judicials franceses.
La policia hauria comissat almenys quatre lingots d’or d’origen irregular i uns 400 grams el mateix dia que va fer l’escorcoll a la botiga i va arrestar-ne la responsable, resident de 53 anys
Aquell dia es va detenir la gerent de l’establiment, una dona resident de 53 anys, que va ser genèricament acusada dels presumptes delictes contra l’administració de justícia i contra l’ordre socioeconòmic. Després de declarar davant la Batllia que coneixia de la comissió rogatòria internacional cursada des de França, va quedar en llibertat mentre la instrucció del cas continua endavant. Per ara, l’establiment opera amb tota normalitat. I manté vincles comercials amb un negoci de les mateixes característiques de l’Estat espanyol, uns lligams que els investigadors no descarten analitzar.
Judicialment, l’afer s’estava estudiant, tant a França com al Principat, des del setembre de l’any passat. L'operació es va iniciar molt abans i arran d'una informació que la policia andorrana va trametre al 2016 a les autoritats franceses atès que s'havia detectat un individu que venia de forma freqüent lingots d'or. La detecció es produïa en el marc dels controls habituals que realitza el servei policial dels llibres registres dels establiments de compra-venda d’or. L’afer va anar evolucionant fins al seu esclat els darrers mesos i setmanes.
Mines d'Occitània i la Gironda
Els investigadors francesos han acabat concloent que, en bona mesura, l’or s’extreia directament de les mines d’Occitània i la Gironda de manera il·legal, sense les autoritzacions corresponents o amb permisos falsificats, i després es venia a Andorra. A banda de la responsable de l’establiment del Principat, sis persones de nacionalitat francesa també van ser detingudes en el marc de la mateixa operació. Cinc d’elles estarien ara mateix empresonades.
Segons la premsa francesa, hi ha tres germans d’entre 40 i 50 anys que formarien part de la xarxa i un d’ells seria el que hauria fet saltar les alarmes al Principat. El 2016, ja s’ha dit, policia andorrana l’hauria controlat ja en diverses ocasions fent viatges cap a Andorra. Aparentment, venia a vendre en joieries del país algunes ‘llavors’ d’or. Entre aquestes constàncies policials andorranes i una informació anònima que la secció d’investigació de la policia francesa va rebre a principi del 2016 a Tolosa es va posar en marxa l’operatiu.
A França, al tomb sobretot de Tolosa, es van enxampar a partir d’una alerta donada el 2016 des d’Andorra sis persones, cinc de les quals estarien empresonades
El setembre passat es va judicialitzar la causa i es van posar en marxa diverses comissions rogatòries per tractar un cas de blanqueig de diners i criminalitat organitzada internacional. Fa pocs dies s’hauria fet esclatar el cas amb les detencions, moltes d’elles practicades a la muntanya mateix. Molts dels detinguts vivien al tomb de Tolosa. Quan es va detenir la gerent de la joieria andorrana, s’hauria acabat de fer, suposadament, una transacció. En tot cas, s’haurien localitzat quatre peces d’origen irregular i d’uns 400 grams cadascuna. Els ‘miners’ d’or francesos implicats en la causa no haurien tingut mai cap dels permisos que la llei de mineria del país veí obliga a obtenir per l’extracció de minerals, més encara si aquests són preciosos.
A l’alta Garona, s’han identificat, segons ‘La Depeche’, almenys tres jaciments: Grenade, Carbonne i Mauzac. Però també hi ha Ariège, Saverdun, Gironde i Lot-et-Garona, on la banda que ara es dóna per desmantellada, havia recreat un autèntic taller. Un cop recollides, les molles d'or encara es reprocessaven abans de fondre's en forma de lingots. Els investigadors calculen que del febrer del 2018 al febrer del 2019 s’haurien fet transaccions en lingots per valor d’uns 117.000 euros, encara que l’equivalent en material una vegada posat al mercat podia acabar pujant a molts més diners. A més, es creu que almenys feia deu anys que la xarxa operava i que el benefici assolit pel que es considera organització criminal podria ser molt més elevat, d’algun milió d’euros.
Comentaris (11)