- La corporació liderada per Josep Miquel Vila, sense fer el soroll de la de la capital, està manifestament en contra de bona part del treball resultant d’una negociació de mesos
- El catedràtic de Dret constitucional, expert redactor de la Constitució andorrana i exmagistrat del Tribunal Constitucional Miguel Ángel Aparicio és l’autor d’unes notes clares i contundents
- El treball recorda que els comuns gestionen i administren tots els seus béns, per la qual cosa, per exemple, hauria de ser sempre vinculant l’informe en relació als espais que se cedeixin
- La Carta Magna, remarca l’autor de l’estudi, estableix unes competències de mínims que han d’assumir les institucions parroquials i a les quals, en certa manera, renunciaria a algunes
- Un altre dels elements de xoc amb l’articulat constitucional seria el fet de premiar amb més diners la consecució d’alguns ‘èxits’ imposats pel Govern: això limita l’autogovern comunal reconegut
- Els textos ara qüestionats són una de les claus de volta de l’actual legislatura demòcrata i estan actualment a tràmit parlamentari; de fet, aquest dimarts s’acabaria el termini per fer-hi esmenes
Un estudi jurídic considera que les lleis que estan a tràmit parlamentari i que han de modificar el marc normatiu relatiu a les competències comunals i, sobretot, la relativa a les transferències són inconstitucionals. L’informe ha estat elaborat pel catedràtic de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio per encàrrec del comú de Sant Julià de Lòria, que malgrat no fer tan soroll com el d’Andorra la Vella està altament indignat amb el resultat de les llargues negociacions que durant mesos s’han dut a terme, primer entre comuns i Govern i, més tard, amb la inclusió de representants del Consell General.
El treball d’Aparicio, en format de nota jurídica però ben contundent segons les fonts, evidencia que el marc normatiu que es pretén aprovar topa radicalment amb el principi de legalitat establert en la Constitució. D’una banda, perquè els comuns renuncien a competències de mínims que la Carta Magna fixa i, de l’altra, perquè el Govern condiciona amb els criteris que incorpora el nou text l’autonomia de què han de gaudir les corporacions per gestionar les seves finances.
El treball d’Aparicio, que va ser un dels experts que va contribuir a la redacció de la Constitució i va ser magistrat del Tribunal Constitucional durant dotze anys, presidint-lo entre 1997 i 1999, fa unes setmanes que està en possessió del comú de Sant Julià.
El resultat del mateix, segons algunes fonts, s’hauria exposat, com a mínim, en una junta de govern de la corporació. El cònsol lauredià, Josep Miquel Vila, està manifestament molest pels textos finalment articulats pel Govern, que tampoc no presenten una tècnica legislativa gaire acurada. No obstant això, tot plegat s’està portant amb tanta discreció que no es té la certesa de l’impacte que pot tenir l’informe del catedràtic constitucionalista. Algunes de les fonts consultades han evidenciat que a partir del moment que s’ha començat a saber de l’existència de l’esmentat treball han començat a sorgir dubtes i divisions, també entre els grups parlamentaris, malgrat que la majoria continuaria sent partidari de tirar pel dret.
Aquesta reforma és una de les claus de volta de la legislatura demòcrata. Unes modificacions fonamentals per al cap de Govern, Toni Martí, que miraria de fer-se l’orni davant el ‘soroll’ que suposaria les notes jurídiques d’Aparicio.
Altres fonts han assegurat que esperen que davant l’existència de, com a mínim, dubtes més que raonables sobre la constitucionalitat dels textos que estan en fase de rebre esmenes -el termini, després d’un primer allargament, finalitza aquest dimarts, encara que no es pot descartar que hi hagi una nova pròrroga; la primera la van sol·licitar conjuntament representants de tots els grups polítics a l’oposició parlamentària-,
Sindicatura demani un dictamen aprofundit sobre la matèria. Alguns dels informes sobre els quals se sustenta la validesa jurídica de la modificació legislativa coordinada des de la secretaria d’Estat de Relacions Institucionals serien molt fluixos, molt encaminats a justificar el que es pretenia però sense fer l’anàlisi de contrast necessari amb la Constitució, segons les fonts consultades.
En canvi, les notes elaborades per Miguel Ángel Aparicio
(a la imatge petita) per al comú de Sant Julià deixen clar que hi ha diversos elements que aixafen tres articles clau de la Constitució quant a l’estructura territorial de l’Estat. Així,
sobretot el text que modifica la denominada llei de les transferències, però també el de les competències, toparia clarament amb els articles 79, 80 i 81 de la Carta Magna del Principat. Per exemple, l’apartat primer de l’article 79 recorda el principi d’autogovern dels comuns que, a criteri del redactor de la nota encomanda per la corporació laurediana, es veuria limitat o, com a mínim, condicionat per alguns dels criteris que inclou el que hauria de ser el nou marc normatiu. El paràgraf segon del mateix precepte recull que
“els comuns expressen els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial i gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial”.
Aquesta darrera part de l’articulat, la que fa referència a la gestió i administració de tots els béns parroquials, es veuria conculcada per les noves disposicions quan s’estableix que béns cedits pels comuns a l’Estat per fer-hi equipaments diversos no cal que vagin acompanyats per informes vinculants de les corporacions. Es considera que donat que la Constitució fixa que tots els béns comunals han de ser gestionats i administrats per les corporacions parroquials, com a mínim hi ha d’haver sempre un informe vinculant d’aquestes.
L’article 80 fixa les matèries que, com a mínim -“almenys”, diu la Constitució- han de formar part de les competències parroquials amb la qual cosa, per exemple, la cessió de drets en relació als recursos naturals aniria també en contra de la Carta Magna atès que aquests recursos formen part de l’esmentat catàleg de mínims als quals els comuns no poden renunciar si no es canvia la Constitució.
Finalment i entre altres, el treball d’Aparicio també fa referència a l’article 81 que diu que
“amb la finalitat d’assegurar la capacitat econòmica dels comuns, una llei qualificada determina les transferències de capital del pressupost general als comuns, garantint una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable, proporcional segons la seva població, l’extensió del seu territori i altres indicadors”. Considera el jurista que l’esmentada proporcionalitat que exigeix la Carta Magna no es garanteix amb alguns dels criteris que s’han inclòs. Per exemple, lligar més o menys diners al fet que les corporacions hagin o no hagin conclòs els treballs en relació a la separativa d’aigües. Això, en certa manera, suposaria un intervencionisme estatal que no hi cap segons la Constitució i segons la interpretació que en fa Miguel Ángel Aparicio.
Tampoc no estaria d’acord amb la Carta Magna premiar aquells comuns que tenen més desenvolupada la capacitat tributària vers aquells que no l’han desplegat tant. Això es considera, també, una intromissió en la potestat autogovernativa dels comuns.
Comentaris