Un home que va acudir amb còlics i dolor abdominal a Urgències reclama 45.000 euros per mala praxi mèdica

El primer cop que va acudir al centre sanitari se li va fer una exploració superficial i una anàlisi d’orina i se’l va donar d’alta amb una infecció urinària; cinc dies després se l’operava d’urgència amb problemes renals

Revolució mèdica al servei d’Urgències de l’hospital per la manca de personal i la pressió a què està sotmès
Revolució mèdica al servei d’Urgències de l’hospital per la manca de personal i la pressió a què està sotmès
La Batllia està tramitant una demanda civil per mala praxi mèdica contra un especialista en urgències a qui un pacient acusa de negligència en no haver-li practicat totes les proves pertinents que van impedir veure la dolença que patia -una infecció greu en un ronyó- i va posar “en perill” la seva vida. El demandant reclama al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) una indemnització de 45.000 euros pel sofriment innecessari que va haver de patir i el risc en què se l’hauria posat. Fonts mèdiques han lamentat que a posteriori sigui “tan fàcil criminalitzar els metges i voler aconseguir una compensació econòmica”.

Els fets ara enjudiciats -la causa es troba en allò que tècnicament es coneix com a fase de proves- es remunten al 17 de juliol del 2016 quan un home resident i amb antecedents de còlics nefrítics va acudir amb una forta febrada al servei d’urgències de l’hospital alertant que patia un fort “dolor abdominal, còlics, espasmes abdominals i còlics intestinals”. L’home va arribar a mitja tarda al centre sanitari i el metge d’urgències va practicar una exploració superficial i va ordenar una anàlisi d’orina, després del qual va diagnosticar una infecció d’orina i a darrera hora de la nit li va donar l’alta.

El pacient considera que el primer doctor que el va atendre no va practicar totes les comprovacions o proves exigides o exigibles i va posar la seva vida en risc

El dolor no hauria remès i al final, el pacient va decidir acudir al seu metge de capçalera que, sabent els seus antecedents i veient els símptomes, va encomanar una anàlisi de sang i la visita immediata, novament, al servei d’urgències de l’hospital. Havien passat cinc dies de la primera visita. En aquesta segona ocasió, al centre sanitari es va ordenar l’ingrés urgent a l’hospital, on se li acabaria diagnosticant una infecció als ronyons, “que havien deixat gairebé de funcionar” i, alhora, s’observa que tots dos ronyons més la vesícula estaven plens de pedres.

Una vegada ja ingressat i diagnosticat, a l’home se’l va sotmetre a una intervenció quirúrgica i va quedar ingressat a la unitat de cures intensives (UCI). El pacient ara demandant considera que les pedres ja hi eren el primer dia que va acudir a urgències. I lamenta que en aquell moment no es fes una consulta adequada al seu expedient mèdic on s’haurien vist clarament els seus antecedents. Considera l’home que l’error de diagnòstic inicial es va deure a una negligència mèdica en no practicar totes les proves necessàries.

La demanda

Per tot plegat, i gairebé un any després del fet i just abans no caduqués el termini per poder presentar una demanda tot sol·licitant una indemnització, l’home va presentar, el juliol del 2017, una reclamació davant la direcció general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), que va respondre amb silenci administratiu, la mateixa (no)resposta que va donar el consell directiu de la mateixa institució. Això va obrir les portes de la via jurisdiccional, que el passat mes de febrer va admetre a tràmit la demanda i la va començar a processar.

Fonts mèdiques mantenen, de forma general, no pas pel cas en qüestió que “és massa fàcil criminalitzar una actuació mèdica per cercar una indemnització econòmica”

El demandant, segons les fonts consultades, considera que l’assistència rebuda al seu dia pel professional mèdic adscrit a urgències va comportar una manca de servei derivada d’una mala praxi. Segons aquesta part, no es van fer totes les comprovacions o proves o exàmens exigits o exigibles, com hauria estat una analítica de sang i una radiografia o una ecografia abdominals. I que aquesta manca de proves li haurien pogut comportar la mort o, almenys, la pèrdua d’un òrgan vital. Pel fet d’haver-li posat en perill la vida o la integritat física i haver-li fet passar un sofriment innecessari, l’home reclama al SAAS 45.000 euros. Ara la causa es troba en fase de proves.

Justament pel fet que el cas es troba ‘sub iudice’, les fonts mèdiques consultades no han volgut referir-se al fet concret, que tampoc no coneixen amb detall, però han lamentat que alguns pacients, per norma general, “filin molt prim”, sobretot “a posteriori”. Aquestes fonts han recordat que la medicina “no és una ciència exacta” i que la majoria de les branques mèdiques “són de mitjans, no de resultats”. És a dir, que el que cal és que s’adoptin totes les mesures tendents a resoldre un problema que pot ser que al final no es resolgui. “És massa fàcil criminalitzar una actuació mèdica per cercar una indemnització econòmica”, han afirmat les fonts, que han remarcat que es tracta d’una afirmació general no emmarcable necessàriament en el cas present.

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.