El MoraBanc Andorra ha encetat la pretemporada amb un solvent triomf (58-73) contra l'ICL Manresa en un partit amistós disputat en el marc del Torneig BBVA de Sant Julià de Vilatorta (a tocar de Vic). Excepte en els compassos inicials, els homes que entrena Joan Peñarroya han anat sempre al davant. El MoraBanc ha deixat bones sensacions en conjunt. Especialment actiu s'ha mostrat el pivot americà Shawn Jones, que ha anotat 22 punts i ha agafat set rebots. En general, el joc interior andorrà ha estat molt superior al manresà, on només Dejan Musli i el base Jaermaine Thomas han estat a l'altura del que es pot esperar. El MoraBanc, per contra, ha ofert, per les alçades de pretemporada en què s'està, un bon treball de bloc, sense oblidar que encara no es disposa de dos homes que han de ser molt importants en la plantilla, el macedoni Stojanovski i el georgià Shermadini. Tots dos estan disputant l'europeu. L'ICL també tenia dos baixes, justament, entre els seus homes que juguen més a prop del cèrcol. En els relleus, i especialment quan han estat a pista jugadors vinculats o d'equips filials, els andorrans (amb Brià, Jofresa o Niang) han estat molt superiors als seus homònims rivals. A banda de Jones, dos dels jugadors que s'estrenaven amb la samarreta del MoraBanc, Sergi Pino i Daniel Clark, també han ofert algunes pinzellades del que són capaços. Intensitat, lluita pel rebot i amenaça exterior el primer; i bons moviments ofensius i un notable encert des de la llarga distància tot i ser pivot al segon. Per cert, que l'anglès ha hagut d'abandonar la pista perquè després de rebre un cop de colze involuntari ha sagnat amb abundància pel nas. Res de greu.
58.- ICL MANRESA: Thomas 9, Montañez 4, Simon 4, Sánchez 4, Musli 9 -cinc inicial-, Grigonis 7, Hernández 2, Sabata, Barrera 8, Ovterchenko 7, Mayot 4 i Jou.
73.- MORABANC ANDORRA: Schreiner 3, Navarro 10, Pino 5, Bogdanovic 12, Jones 22 -cinc inicial-, Sada 4, Beto 3, Clark 9, Niang 2, Brià 3, Jofresa i Knezevic.
ÀRBITRES: Perea, Oyón i Aliaga
PARCIALS: 17-26 / 18-16 / 7-15 / 16-16
PAVELLÓ Sant Julià de Vilatorta TORNEIG BBVA GRAN PREMI DIPUTACIÓ BARCELONA
Peñarroya va inicar el partit amb Schreiner en la direcció de joc, David Navarro i Sergi Pino com a exteriors amb Luka Bogdanovic en aquell paper que fa d’amenaça forana i centímetres per estar a dins i Jones com a referent sota el cèrcol. Però l’arrencada no va ser del tot bona. Sense gaire encert per cap dels dos cantons, una cosa lògica hores d’ara, tres dels homes que han de ser claus en la propera temporada del Manresa (Thomas, Simon i Ricki Sánchez) van ser els encarregats d’anotar els tres primers bàsquets de l’ICL. Jones, amb dos tirs lliures, va estrenar la faceta anotadora de la pretemporada andorrana. El 6-2 va ser revertit amb un minut pel MoraBanc gràcies a un parcial de 0-8 amb dos triples de l’alapivot serbi i una cistella de l’ala procedent del Valladolid de la LEB or. Des del 6-10 a l’equador del primer quart del partit els andorrans sempre més van anar al davant. I amb notorietat.
Dejan Musli era l’únic que oposava una mica de resistència pel cantó manresà. De fet, està cridat a ser un referent ofensiu i interior de l’equip que aquesta temporada prepara el basc Ibon Navarro. I Musli i Jones van protagonitzar un intercanvi de cistelles que mantenia al davant el MoraBanc però amb diferències curtes (10-14). Un triple de Beto i l’aparició de Clark en el tram final del primer quart, quan ja hi havia, per exemple, Víctor Sada sobre la pista i s’havien iniciat unes rotacions en què l’Andorra va ser clarament superior, van obrir forat. La primera aturada del partit es tancava amb un clar 17-26 després d’un triple del pivot anglès del MoraBanc. Una anotació alta que presagiava, erròniament, un marcador molt alt al final del partit.
Mig construïts els uns; per construir del tot els altres
El segon quart no va començar massa bé per als de Joan Peñarroya. Un parcial de 9 a 2 pels manresans, aprofitant una mala ratxa andorrana, va tornar a estrènyer les diferències (26-30). Però damunt el parquet, el MoraBanc transmetia una sensació de superioritat. Potser no excessiva. Però sí suficient com per controlar el ritme del partit (si es pot dir així en el primer matx de pretemporada) i gestionar el resultat. Una altra cosa era clara: tot i les cares noves en tots dos bàndols, el Manresa ha fet molts més canvis que l’Andorra. El MoraBanc és un equip en relativa construcció. L’ICL va evidenciar ser un conjunt en plena configuració i amb un home com el porto-riqueny Ricki Sánchez molt lluny del que se suposa que ha de ser. O, com a mínim, del pes que ha de tenir en l’equip, i més encara quan Ibon Navarro té la baixa de dos dels quatre jugadors interiors de què disposa. En la primera part, el Manresa va jugar molts minuts amb Grigonis en la posició de ‘4’. I l’Andorra, fins i tot amb Waly Niang a pista, en va saber treure profit durant tot el matx. A estones més, a estones menys.
I amb aquesta bona gestió del joc i una lleugera superioritat física, els andorrans van anar mantenint el partit sota control. Un parell de bàsquets de David Navarro, a qui se’l va veure amb fam igual que a Sergi Pino, i quatre puntets més de Bogdanovic feien que al descans la diferència no fos pas definitiva però sí suficient com per pensar en la primera victòria de la pretemporada (35-42). Quedaven vint minuts, és clar, i les incògnites típiques davant qualsevol arrencada laboral. Que no deixa de ser la feina de la vintena llarga de professionals que hi havia damunt la pista del pavelló municipal de Sant Julià de Vilatorta. Un poliesportiu amb ambient de bàsquet durant tot el cap de setmana i que celebrava com si fossin seves les jugades del Manresa. La proximitat amb la capital del Bages (mitja hora en cotxe a tot estirar) va portar nombrosos aficionats de l’ICL a la població osonenca.
És clar que el públic no va tenir més remei que ovacionar alguna esmaixada i un parell de taps de Shawn Jones, que va mostrar bones maneres i sembla que té molt bona predisposició tot i que és un americà-americà. És a dir, d’aquells que sovint viuen al seu món i més quan surten del seu país per aterrar a Europa per primer cop. Jones, amb una bona mà esquerra en llançaments a tres i quatre metres, va tornar a destacar en l’inici d’una segona part en què l’efectivitat va començar a disminuir. La preparació física dels jugadors encara està a les beceroles i això es va notar. Però molt més en el cantó manresà. Entre Jones, Clark, Bogdanovic i les corredisses amb final feliç de David Navarro a manca de dos minuts per acabar-se el tercer temps el marcador ja lluïa un contundent 40-54. L’ICL només va ser capaç d’anotar cinc punts en nou minuts i se n’aniria a la tercera pausa del partit amb un 42-57 que deixava prou clar qui manava en el joc. Qui portava les regnes de la confrontació.
Clark s'ha de retirar
L’últim quart l’ICL va millorar una mica les seves prestacions. Però ni molt menys per fer por al MoraBanc. Amb un joc prou sobri pels pocs dies que fa que l’equip entrena es van gestionar prou bé les envestides manresanes. Després de l’ensurt de Clark (faltaven 8’36’’ per al final quan l’anglès va caure a terra sagnant pel nas), l’exverd-i-negre Àlex Barrera, a prova amb el Manresa, va anotar dos triples en dos atacs consecutius. Però no en tenia prou l’ICL. En el bàndol tricolor ni els jugadors del filial Niang i Brià s’estalvien l’oportunitat d’anotar en un enfrontament ACB. I un triple d’Schreiner o un altre de Pino per mantenir les diferències i certificar (Jones altra volta) des del tir lliure el 58-73 definitiu.
Falta molt encara perquè comenci la lliga. I falta encara més treball i dos homes molt importants en els esquemes de Peñarroya (Stojanovski i Shermadini), però Sant Julià de Vilatorta va notar bones vibracions andorranes. Sada i Schreiner preparats per dirigir els companys, Navarro que vol ser el mateix del primer tram de la campanya passada, Beto potser més discret (però ja se sap que el portuguès, treballador sempre; sempre és, també, irregular), Pino amb fam per estrenar-se a la Lliga Endesa; Bogdanovic que farà feina a la seva manera i al seu ritme; Clark que no enganya ningú: amenaça de lluny, centímetres, bons moviments però no tanta defensa; i l’atlètic Jones, un home amb molta presència. Dissabte vinent segona prova. Aquest cop a casa. En el Trofeu MoraBanc i contra el Barça.
Comentaris