El que sembla evident és que FESTA, el darrer espectacle, que ha funcionat com una mena de recopilació dels millors moments dels muntatges precedents, ha tingut una major qualitat, almenys, que les darreres produccions. Les cinc edicions d’SCALADA van més o menys funcionar. Però el canvi de rumb, en certa manera, a partir de DIVA, REBEL i especialment amb MUV, va decebre força. En tot cas, però, això ho hauran de dir els espectadors.
Perquè una de les preguntes clau que han de respondre és quin dels nou espectacles que el Cirque ha fet a Andorra ha agradat més. De fet, i més enllà de coses de detall com el lloc d’origen o el dia que es va acudir a la funció, hi ha dos o tres elements que són clau per a Andorra Turisme i els seus analistes. Un, molt tècnic, és la posició des d’on l’enquestat va veure el passi. El cabdal és la pregunta relativa a si davant el retorn del Cirque a Andorra es repetiria l’experiència d’acudir al muntatge.
Hi ha cinc possibles respostes, en una gradació entre el “segur que sí” i el “segur que no”. També es té molt en compte des de la via a través de la qual es va aconseguir l’entrada i com es va saber de l’existència de l’espectacle fins a diversos elements relatius a la qualitat del muntatge i el seu entorn. La campanya de comunicació, el temps d’espera per accedir al recinte, si és fàcil estacionar al tomb de Prada Casadet, l’atenció rebuda pel personal extern, la relació qualitat preu o l’estat de l’espai i les instal·lacions.
I després, també, la posada en escena, la qualitat dels números acrobàtics, les peces musicals , la il·luminació i els jocs de llums, la visibilitat -per aquesta qüestió és clau saber des d’on l’espectador va veure FESTA-, l’acústica del recinte, la decoració de l’escenari o el vetuari dels artistes, per citar els elements que es demanen.
Comentaris