Trontolla el suport liberal i (més encara) el de la resta de l’oposició al nou marc competencial

Trontolla el suport liberal i (més encara) el de la resta de l’oposició al nou marc competencial
Trontolla el suport liberal i (més encara) el de la resta de l’oposició al nou marc competencial
  • Més obertament o menys, l’informe encomanat pel comú de Sant Julià al catedràtic Miguel Ángel Aparicio està generant molts dubtes sobre la constitucionalitat de la reforma
  • El president suplent del grup parlamentari de Ld’A ara ja afirma que el seu vot “no és un sí tan contundent; no és un sí tan rotund” i assegura que “hem de ser prudents”
  • Pere López avisa que “entenem que el treball en comissió no pot començar fins que el Govern no aporti els seus informes” i reconeix “dutes addicionals”
Si no un trontolleig amb totes les de la llei, sí que l’aprovació del nou marc competencial i de transferències balla. Es balanceja. La formació que s’havia dibuixat com la falca dels demòcrates per tirar endavant les dues normatives a tràmit parlamentari, Liberals d’Andorra, ha fet mig pas enrere. Potser ni tan sols un de sencer. Però, certament, el president suplent del grup parlamentari, Jordi Gallardo, ha assegurat que el suport previst a les lleis “no és un sí tan rotund; no és un sí tan contundent”. Sense aventurar quin seria el sentit del seu vot, el líder parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, ha afirmat també aquest dimarts que “entenem que el treball en comissió no pot començar fins que el Govern no aporti els seus informes, que ja haurien d’estar sobre la taula”. L’aparició de l’informe elaborat pel catedràtic emèrit de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio ha fet aparèixer molts dubtes sobre la constitucionalitat dels textos. Dubtes que no són definitius ni, tan sols, que no vol dir que siguin insuperables. Però el cert és que l’oposició pretén ser “molt prudent”, manllevant un terme usat per Gallardo. O, tal i com a ha recordat el president suplent liberal recordant el que ja va dir Josep Pintat durant el debat d’orientació política, ningú no està disposat a aprovar unes lleis que vagin en contra de la Constitució. Per això, tots plegats estan a l’espera dels informes governamentals. Gallardo i López s’han referit a la qüestió durant la presentació de les esmenes que han fet els dos textos que s’estan tramitant. Cadascú a la seva manera intenten posar pedaços als forats inconstitucionals que hi veu Aparicio i, al seu torn, mirar de portar l’aigua al seu molí. Especialment els socialdemòcrates, que per a certes qüestions a nivell competencial volen reforçar el paper de l’Estat. Els liberals, en canvi, volen que es deixin clares i fermes les prerrogatives comunals a l’hora de tenir veu i vot quan cedeixen un espai per ubicar-hi un equipament. Els dos parlamentaris han deixat clar, també, que és difícil pronunciar-se fins que no hi hagi els informes que contravinguin o no les anotacions jurídiques d’Aparicio i fins que no es faci el treball pertinent en comissió i es vegi quines esmenes passen i quines es queden pel camí. Gallardo ha assegurat que al treball jurídic encomanat pel comú de Sant Julià li donen "validesa i credibilitat", però ha recordat que "tot és interpretable" i confien en els documents del Govern per rebatre’l amb fermesa. "Un sol informe no ens pot fer canviar el criteri", ha manifestat. També ha recordat que el principi de cessió gratuïta (inconstitucional segons el catedràtic) va ser assumit per totes les parts de la taula de negociació (grups parlamentaris, Govern i comuns inclosos), i tots ells en cap cas "van tenir la intenció de ser anticonstitucionals”. I seria en relació amb aquesta cessió sobre la qual versarien les quatre esmenes que els liberals han presentat i que pretenen que els comuns tinguin força per dir el que s’escaigui en relació amb els terrenys que es facilitin a l’administració general. Gallardo ha explicat que el Govern hauria de fer una planificació a l’inici de cada legislatura per saber què pretén situar a cada lloc. I que en cas de disputa entre el Govern i el comú que pertoqués, i així ho fixa l’esmena que s’ha presentat, fos el Consell General el que decidís. Això sí, per majoria qualificada. És a dir, que obtingués el suport necessari entre els parlamentaris elegits per circumscripció nacional i els triats procedents de llistes parroquials. El PS presenta sis esmenes a la llei de competències i tretze a la de transferències. Quant a les competències, segons que ha explicat el conseller general Gerard Alís, la voluntat és empoderar més l’Estat en matèria de protecció del patrimoni cultural, de la política relacionada amb els residus i les guarderies com a punt de partida de l’educació que la Constitució encomana al Govern. En referència a les transferències, les propostes socialdemòcrates estan relacionades amb el fet que es faci un càlcul real i a partir d’aquí es distribueixen els diners. I no pas, com manté Pere López que reflecteixen els textos actuals, que la transferència es faci a partir de “criteris arbitraris que no es justifiquen en cap càlcul econòmic si no en uns percentatges que només tenen la voluntat que es doni un resultat similar al que ja hi ha fins ara”. López ha demanat suprimir el criteri de pernoctacions, introduir el criteri de xarxes i donar més pes al criteri de població. És la gran aposta del PS, el gran reclam socialdemòcrata: que compti més la gent que el territori. El líder parlamentari socialdemòcrata també ha insistit en els dubtes que ja “ens oferia” el fet de condicionar un percentatge de les transferències al fet de tenir elaborat el cadastre o realitzada la separativa en els terminis establerts per la normativa. Com ha explicat el conseller general del PS, aquesta proposta “encobreix un règim sancionador per l’incompliment de dues lleis”. I com també diu Miguel Ángel Aparicio això seria manifestament inconstitucional. El PS ha esmenat aquesta qüestió i no la de la cessió gratuïta dels terrenys i els informes que hi han d’anar vinculats o no per tal que es pugui debatre la qüestió. Els constava que l’afer de l’informe vinculant ja seria posat sobre la taula per alguna altra formació i, per tant, de tot es podria acabar parlant i mirant d’aclarir “els dubtes addicionals” sorgits de l’informe d’Aparicio. Pere López ha afirmat que el PS no pot acabar aclarint el sentit del seu vot fins que no es tinguin i no s’estudiï què diuen els informes que hauria d’aportar el Govern, fins que no es vegi i s’estudiïn la resta d’esmenes i “veure el treball en comissió”. En principi el Govern se les prometia molt dolces. I, en principi, per ara, no sembla que ho hagin de ser tant.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.