El passat desembre la seva advocada va demanar l’absolució durant la vista celebrada al Superior argumentant que la versió de la víctima es va anar modificant al llarg del temps, que el seu client no va ser denunciat “de seguida”, que no existia prova de càrrega i que, durant els suposats fets, el denunciant ni va donar el seu consentiment ni es va negar.
Per la seva part, La fiscalia i l’acusació particular van sol·licitar que es mantingués la pena imposada pel Tribunal de Corts. Segons l’advocat del denunciant, les diferències en el relat del seu client no són contradiccions, sinó explicacions que s’han anat detallant més al llarg del temps. A més, va defensar que, donada la situació de la víctima, l’única possibilitat perquè els fets no fossin considerats un delicte seria l’existència d’un consentiment explícit.
Els fets haurien tingut lloc en dues jornades diferents de l’agost del 2015. Segons el relat de la víctima, un resident dominicà, l’auxiliar d’infermeria li hauria fet uns tocaments per damunt dels llençols dient-li “que gran la tens”. Dos dies després, s’hauria produït la suposada fel·lació en tres fases on el treballador del SAAS hauria entrat i sortit diverses vegades de l’habitació per assegurar-se que estaven sols.
Comentaris