Tot arrenca el passat mes de maig, arran que la policia es presentés a un dels apartaments de la zona alertada per la pallissa que hauria rebut una dona de nacionalitat boliviana. Aquesta, en ser interrogada, va admetre que al pis acabava oferint serveis sexuals a clients, aconseguits per la parella detinguda, un home espanyol de 40 anys i la també processada, guineana de tot just 20.
Segons fonts properes al cas, tot hauria esclatat quan la suposada prostituta hauria demanat més diners als dos organitzadors dels encontres. Inicialment, aquests van agafar-li un ordinador i van deixar-la al pis. Ella va trucar la policia que es va presentar tot just per constatar la denúncia i poc més. En tornar a l’immoble, els dos proxenetes van saber de la presència del cos d’ordre i, llavors, haurien colpejat la dona. Tots dos van ser enxampats quan pretenien marxar de l’edifici.
Des de llavors, la jove guineana es troba a la presó. La batlle de guàrdia la va processar llavors per fins a cinc delictes, tots ells majors: proxenetisme, lesions doloses amb mitjans perillosos, tràfic d’éssers humans, robatori amb violència i intimidació i amenaces condicionals. El passat desembre, el seu advocat havia demanat que se la deixés en llibertat, petició que va ser refusada per Corts. El lletrat va insistir davant el Superior.
Al·legava, principalment, que al seu entendre la instrucció de la causa demostraria que la seva clienta era innocent. I també, lamentava que l’aute en qüestió no estava prou motivat. Per la seva banda, la fiscalia va oposar-se a la petició, bàsicament esgrimint que la dona no tenia arrelament al país i, per tant, el risc de fuga era molt elevat.
Durant la instrucció, i com es pot comprovar en la sentència, la processada ha argumentat que ella en cap moment va obtenir cap guany pel fet que la víctima de la pallissa es prostituís. També apunta que, en tot cas, la dona hauria fet aquesta activitat de forma voluntària, fet que, al seu entendre, descartaria els delictes de proxenetisme i tràfic d’éssers humans. El Tribunal, però, ja li llança una advertència: “l’obtenció d’un benefici econòmic no és un requisit del delicte de proxenetisme sinó que constitueix un tipus qualificat” i “l’exercici voluntari no exclou el tràfic (...) quan la voluntat de la persona que es prostitueix ha estat aconseguida mitjançant engany o abusant de la seva situació de vulnerabilitat”.
Més enllà d’això, els magistrats del Superior consideren que l’aute de Corts “fa una exposició detallada dels indicis de l’existència dels delictes pels quals se la va processar” i que aquests “sense perjudici del que resulti de la valoració de les proves practicades al judici són suficients per atribuir-li provisionalment la seva comissió”. I aquests, apunten, “comporten penes elevades en les quals poder sustentar raonablement l’existència d’un risc de fugida (...) doncs resulta consubstancial a la naturalesa humana tractar d’eludir una responsabilitat d’aquesta entitat”.
El Superior també refusa la possibilitat d’una llibertat amb mesures de control. Ho justifica amb l’argument que “és estrangera, no té residència legal ni domicili fix i estable, no té família i tampoc té cap vincle econòmic amb Andorra”. Per tant, es considera que hi ha “una absoluta falta d’arrelament” que “determina que l’única manera d’assegurar la seva disponibilitat processal sigui el manteniment de la presó provisional”.
Comentaris