L’home malauradament ja difunt feia cinc anys que residia a Clara Rabassa. Ja en tenia 87. El 20 de març va patir l’accident en qüestió. Va caure del llit, ja que la barana protectora va fallar. Aquí hi ha un primer punt de diferència. Per a la residència, l’element va fallar; per a la família del mort, estava mal col·locada. Fos pel que fos, el padrí va patir un fort cop al cap que, hores més tard, va provocar el seu ingrés a l’hospital. A més, els parents lamenten que se’ls va avisar molt tard de la caiguda.
També expliquen que, des de llavors, l’estat de salut del familiar, ja delicat, va anar empitjorant. Fins i tot ja no podia menjar pel seu compte, recorden. Fins al malaurat desenllaç. El 16 de maig l’home va morir. Oficialment, i segons el certificat de defunció, per l’acumulació de dolències que patia. El document en cap cas fa referència a la caiguda de dos mesos abans.
Els familiars van decidir llavors portar el cas a la Justícia. Van interposar una querella criminal, ja que consideraven que la mort del padrí era conseqüència de la caiguda. Per això, van anar contra la directora de la residència i contra la infermera que estava al càrrec de l’home. Entenien que es podia haver produït un delicte d’homicidi per imprudència.
El batlle que va agafar el cas, però, va decidir arxivar les diligències prèvies. La família, llavors, va recórrer contra la decisió davant el Tribunal de Corts, criticant que “no ha realitzat cap acte destinat a inquirir la veritat material, sinó que ha decidit amb una pràctica probatòria mínima”. En efecte, tot just es va parlar amb el metge que va signar el certificat de defunció. Això va fer que el fiscal no s’oposés al recurs. El ministeri públic, de fet, demanava “una pericial forense” i el “corresponent informe a fi de determinar si existeix nexe de casualitat entre la caiguda i la defunció”.
En l’aute dictat pel Tribunal de Corts, es tiba de les orelles de forma important a la Batllia. “L’arxiu de les diligències prèvies no és ajustat a dret, per prematur, doncs no és prudent afirmar que de les actuacions practicades no n’apareix cap indici que la mort s’hagi produït per altres causes que no sigui la pròpia natura”. I és que es remarca que “no s’han practicat diligències d’investigació que en un cas com el d’autes esdevenen essencials”. Entre elles: incorporar l’historial complet del difunt, una autòpsia i un informe forense sobre la incidència en el resultat de mort del traumatisme cranial sofert per la víctima “a conseqüència d’una caiguda del llit deguda al descuit de no haver posat la barana de seguretat la infermera que en tenia cura”.
Corts considera que “cal esbrinar si hi ha indicis que puguin donar lloc a considerar una relació de causalitat entre un fet que pot tenir rellevància penal, com és la presumpta negligència de la infermera en no bloquejar el llit i el traspàs” de l’home. Per això, anul·la la decisió anterior del batlle i l’obliga a reobrir el cas i practicar les proves reclamades.
Comentaris (2)