En el seu moment, el judici es va haver de fer en dues parts, ja que els dos companys de fumada no van comparèixer el primer dia. La vista, doncs, es va ajornar, ja que es considerava clau el testimoni, com a mínim, d’un dels dos per aclarir si l’acusat sabia la seva edat. El processat, tot s’ha de dir, és un vell conegut de la policia i els tribunals, amb antecedents vinculats al consum i a la distribució de droga.
Després de la represa, la fiscalia va mantenir la petició de tres anys de presó per l’home, amb una notable discapacitat mental per culpa d’un greu accident de trànsit patit fa anys. I això malgrat que la declaració d’un dels testimonis als quals els va voler esperar -la noia amb qui fumava la cigarreta de marihuana- no va aclarir si l’acusat sabia la seva edat. La mare de la noia va justificar l’absència de dies abans pel fet que “se’m va oblidar”. Davant aquesta explicació, el magistrat li va voler recordar que “s’ha jugat un procés per un delicte d’obstrucció a la Justícia, ja que estem en una causa amb pres”.
I és que, efectivament, l’acusat fa un any que es troba a la Comella. Va ser controlat l’octubre del 2021, fumant en un carreró amb els dos menors. Ja llavors va admetre que la cigarreta era seva. I que l’havia cedit als dos nois. Ara bé, sempre assegurant que no sabia que cap dels dos companys de porro arribava als 18 anys.
En el judici, la noia va explicar que “el coneixíem d’abans; ens vèiem a vegades i xerraven”. En canvi, va apuntar que no sabia si el processat era conscient de la seva edat, tot i que “hi havia cops que parlàvem del col·legi”.
Aquest és un dels arguments als quals s’agafava la fiscalia per considerar “acreditat” que el processat sabia que estava proporcionant la cigarreta a dos nois menors. “No hi ha dubte que ho sabia”, va afirmar. L’altre punt a dirimir era si, tingués o no aquest coneixement, la seva discapacitat el podia eximir del delicte comès. Per al ministeri públic, no seria així. “Es pot constatar que té una immaduresa, però això no treu que sap que el que fa és il·legal”, va indicar.
Per això, va reclamar que l’home fos condemnat per un delicte de cessió de marihuana a menors d’edat, amb l’agreujant de reincidència. La pena sol·licitada era la mínima prevista pel Codi Penal, però es volia que sigui tota ferma.
Posició ben diferent de la mostrada per la defensa. La lletrada, contràriament al que ha succeït en altres processos penals contra el seu client, va reclamar que s’apliqués “una excloent completa” i, per tant, fos absolt i, en tot cas, se l’imposés l’obligació de seguir un tractament contra la seva addicció a la droga. “Té una discapacitat del 66% psíquica, sensorial i física”, va remarcar la lletrada, tot remarcant que “és incapaç de controlar pensaments i comportaments; una manca de consciència de les conseqüències dels seus actes”.
Abans d’acabar el judici, l’acusat va voler justificar-se davant el Tribunal. Va assegurar que “no em tornarà a veure aquí”. El president, Josep Maria Pijuan, es va mostrar convençut que així serà, però no pas perquè l’home cregui que no tornarà a delinquir. “Això és veritat; jo em jubilo d’aquí a poc. El que ja no sé és si tornarà a passar davant Corts”, va etzibar.
Aquest divendres Corts ha donat a conèixer la seva decisió. Descarta aplicar la proposta de la defensa, però sí que entén que sí que existeix una “eximent incompleta”. Per tant, en part no és conscient dels seus actes. Per això, se’l mantindrà un temps a la presó, però no pas tant com tocaria en circumstàncies normals. Tot just 18 mesos, fet que li hauria de permetre sortir en unes poques setmanes. A banda, se’l condemna, com a mesura de seguretat, a seguir un programa especial formatiu i educacional d’Afers Socials durant quatre anys. També se li imposa arrest nocturn per les contravencions penals de consum.
Comentaris (1)