La seva progressió no respon al patró habitual d’una promesa precoç. Tal com explica Bousquets, el salt qualitatiu arriba a partir de la categoria U16: “Fins a U16 no havia fet cap resultat particular. Però aquell any vam guanyar la Borrufa sent de primer any i, als Campionats de França, des de la primera etapa es posa entre les deu primeres. Llavors és quan diem: aquí tenim a algú”. Aquell top-10, inèdit per a una esquiadora andorrana en el seu primer any, va ser només l’inici d’un creixement que aquesta temporada s’ha accelerat de manera inesperada.

Ja en el seu debut al circuit FIS, Pou ha trencat totes les previsions. “No m’esperava aconseguir tres victòries en curses FIS, i especialment les d’Itàlia -segona i tercera- han estat molt sorprenents per a mi”, reconeix l’esquiadora, que destaca també com aquests resultats li han servit per reforçar la confiança i confirmar que va pel bon camí. La seva aparició als Campionats de França absoluts (de l’1 al 5 d’abril) ha estat una altra demostració del seu potencial: no només ha competit amb corredores de Copa del Món, sinó que en alguns casos ha estat molt a prop seu.
ÉS LA NÚMERO 2 DEL MÓN EN ESLÀLOM I LA MILLOR EN DESCENS
Aquest rendiment ha sorprès fins i tot el seu entrenador, especialment en una disciplina molt concreta: el descens. “M’ha sorprès que ja estigui així en velocitat. Era el primer cop que es posava uns esquís de descens, li’n van deixar uns, i la noia es posa allà davant”, explica Bousquets. El més destacable, però, és la seva capacitat per rendir en disciplines molt diferents: “Ara mateix és la número 2 del món de la seva edat en eslàlom i, amb aquest resultat a França, és la millor del món del seu any en descens. Aquesta polivalència és bastant excepcional”. Tot i aquest impacte, Pou prefereix mantenir una mirada a llarg termini: “Intento no centrar-me massa en si estic al nivell de les millors. Prefereixo tenir els peus a terra i seguir treballant en el meu procés. Tot i així, quan veus que pots competir amb corredores de molt nivell, inevitablement et dona una motivació extra”.

El seu debut en descens ha estat un dels episodis més reveladors de la temporada. Sense experiència prèvia, ha estat capaç d’adaptar-se amb una rapidesa sorprenent. Segons el seu entrenador, la clau està tant en el cap com en el físic: “És una noia que no té por. Es tira i no s’ho pensa gaire. Té talent natural i unes qualitats físiques bastant excepcionals”. La mateixa esquiadora recorda aquella experiència com una barreja d’emocions: “Era el meu primer descens i ho afrontava amb nervis, respecte i moltes ganes. Però durant la baixada em vaig sentir sorprenentment còmoda. Vaig poder fluir, confiar en el que estava fent i gaudir de la velocitat.”

Una altra de les decisions determinants en la seva evolució ha estat el trasllat a APEX Tignes Ski Club, una acadèmia internacional d’alt rendiment a França. L’oportunitat va arribar després que el club la veiés entrenar durant una setmana i li oferís una beca. “És un centre amb tots els mitjans possibles: pista, preparació física, psicòleg, fisio... i a més està al rovell de l’ou”, destaca Bousquets. Però més enllà de l’estructura, també hi ha una decisió personal molt clara al darrere: “L’Etna volia tallar amb el que envolta a Andorra, ja que, a la seva edat, les amigues només pensen en sortir de festa i distreure’s. I ella va dir: si vull fer alguna cosa, m’he de centrar”.
El dia a dia a Tignes és exigent, però també clau per al seu creixement. “Combinar esquí i estudis requereix molta disciplina. Els dies comencen aviat amb entrenaments i després continues amb preparació física i estudis”, explica Pou. “És un ritme intens, però molt motivador perquè estàs envoltada de persones amb la mateixa ambició”.
ATLETISME COM A REFORÇ
A aquest perfil s’hi suma un altre element diferencial: la seva base en atletisme. Pou ha competit a bon nivell en aquesta disciplina, fet que, segons el seu entrenador, li aporta un avantatge clar: “Aquest treball d’explosivitat i aquests suports curts de sprinter són molt complementaris amb l’esquí”. Ella mateixa ho confirma: “M’ajuda en la potència, la velocitat i la coordinació, però també en la concentració i la gestió de la pressió”.

Amb només 17 anys, el futur s’obre amb múltiples possibilitats. El pas natural seria la Copa d’Europa, però el context actual de l’esquí femení permet accelerar processos. “Esquiadores com Lara Colturi o Emma Aicher han anat gairebé directes a la Copa del Món”, apunta Bousquets, que confessa que se la veurà més aviat que tard al circuit d’elit. Tot i això, Pou manté la calma: “El més important és la constància i el dia a dia. Vull seguir evolucionant i consolidar el meu nivell en totes les disciplines”. El que ja és evident és que el cas d’Etna Pou no és un més. És una irrupció que trenca precedents i obre un nou escenari per a l’esquí andorrà.







Comentaris