Toni Martí podria convocar eleccions durant el primer quadrimestre del 2018 si té lligada la successió

Comentaris

  • El cap de Govern apressa la seva formació a triar-li substitut per mirar d’evitar tensions internes -que hi són i poden encara anar a més- i poder imposar també els seus criteris i aliances
  • La potestat per dissoldre el Consell General que la llei atorga al màxim responsable de l’executiu és la força determinant que li queda ara al polític escaldenc, una vegada no pot repetir
  • L’entorn del mandatari governamental ja ha contactat amb una empresa de comunicació electoral espanyola i també ha demanat que per al mes de febrer estiguin apunt uns espots electorals
  • Els darrers mesos, els edictes i contractacions en l’òrbita de l’administració pública han crescut; la dissolució parlamentària no es farà mai abans no s’hagi aprovat el pressupost per a l’any vinent
  • El líder demòcrata té molt en compte el desgast que li poden suposar el judici del ‘cas BPA’ o la negociació amb la UE i, també, el fet que vagin fonent-se projectes que s’han venut com a clau
  • Els contactes amb Josep Pintat fa setmanes que es van iniciar i encara que és poc probable que DA el faci cap de Govern Martí probablement el preferiria a depèn quin altre candidat
El cap de Govern, Toni Martí, podria convocar eleccions durant el primer quadrimestre de l’any que ve si considera que té la successió prou ben lligada. Hi ha diversos elements que permeten pensar que el mandatari governamental pot dissoldre el Consell General amb certa celeritat -això sí, quan la cambra hagi aprovat el pressupost per al 2018- ja que no vol que elements com el judici del ‘cas BPA’ o la negociació amb la UE el desgastin més del que ja ho ha fet. Alhora, si busca un consens amb líders o sectors polítics que transcendeixen DA és, justament, per evitar que durant la propera legislatura es puguin aixecar algunes estores que no li convenen que s’aixequin. Martí va reconèixer divendres que les eleccions generals es podrien celebrar al 2018. Ho va fer després que l’Altaveu revelés que el pressupost per a l’any que ve contempla una partida per a la celebració de comicis. El cap de Govern va haver d’admetre que dita partida s’ha pressupostat a petició seva i que malgrat que no és obligatori que s’activi tots els escenaris estan oberts. El polític escaldenc, això sí, ha urgit la formació que lidera a trobar-li un recanvi amb pressa. Martí sap que a partir d’ara, i no podent-se tornar a presentar, la seva força principal és la potestat que la llei li confereix de dissoldre la cambra parlamentària quan ell ho consideri. I amb això jugarà tant per assegurar-se la successió que més li convingui com per tancar els pactes pre o postelectorals que cregui més adients. Més enllà de l’anunci de divendres, més enllà de la partida pressupostària o el clam a DA per trobar candidat, hi ha altres elements que cal tenir en compte per adonar-se que Martí pot convocar eleccions més aviat del que potser inicialment es pot pensar. Els contactes amb Josep Pintat fa setmanes, alguns mesos ja, que duren. I si a can liberal s’ha incrementat la tensió ja és, en part, perquè sectors de la formació estaven observant el festeig del president parlamentari amb el cap de Govern. També és cert que el fet que Pintat i el seu entorn notessin que estava essent qüestionat com a líder electoral va facilitar l’acostament a Martí. El cap de Govern i el Govern en general també ja fa setmanes que estan promovent edictes i contractacions típiques del ‘repartiment de caramels’ previ a uns comicis. I amb el pressupost aprovat -aquesta circumstància s’hauria de donar durant el mes de gener o com a molt primeres setmanes de febrer; abans de cap manera es dissoldrà la cambra- encara es podrà visualitzar, en principi, que hi ha més ‘caramels’. Però és que, a més a més, des de l’entorn de la secretaria general del Govern que depèn exclusivament de Martí ja s’han fet els passos necessaris perquè pels volts del mes de febrer hi hagi apunt, per si de cas, uns espots electorals. També des de l’entorn governamental-demòcrata s’ha contactat amb la consultora espanyola Marlow Insight per a assessoraments electorals. No és la primera vegada que des de l’administració andorrana es treballa amb aquesta firma lligada a qui va ser cap de gabinet i assessor de comunicació de la desapareguda dirigent socialista espanyola Carme Chacón quan va ser ministra de Defensa de l’Estat veí. Marlow ha fet feines per a l’AREB i, també, assessoraments per a Govern encarats a mitjans de comunicació estrangers.

Elements de desgast

Martí és conscient que a DA no tot són flors i violes. La batalla per a la successió pot ser dura. A més, en cap cas es pot permetre, per exemple, que les lleis de transferències i competències arribin al Tribunal Constitucional i aquest ens les declari, totalment o parcialment, inconstitucionals. Tampoc no es pot permetre que es visualitzi que el carro de les negociacions amb Europa va pel pedregar -i si hi va, almenys que sigui amb Pintat de bracet, que d’aquí que hagi acceptat ser observador actiu de les negociacions; ningú no oblida, tampoc a Brussel·les, que el pare de l’actual president parlamentari liberal va ser el gran promotor i aconseguidor de l’actual acord duaner-. El judici del ‘cas BPA’, durant els primers mesos de l’any, pot visualitzar moltes de les deficiències -diguen-ho suaument- que l’administració dirigida per DA i capitanejada pels principals líders de la formació han comès en el procés alhora que és possible que tota la plaça financera en surti novament esquitxada. Més coses: vinculades a aquest procés. En les properes setmanes o mesos han de quedar judicialment acreditades les amenaces espanyoles als dirigents de BPA. I potser el FinCEN es veurà obligat judicialment a lliurar els documents sobre les martingales que hi va haver entre Espanya, Andorra i els Estats Units. Tampoc no ajuda malgrat el ‘control’ judicial que té el Govern el fet que s’hagi decidit investigar algunes actuacions suposadament anòmales del cap de la UIFAnd, Carles Fiñana; o que hi hagi a la Batllia una denúncia per les irregularitats en la construcció del centre de tractament de residus que, curiosament, afecta, especialment, persones de l’entorn polític tant de Toni Martí com de Josep Pintat. I, a més, les properes setmanes o pocs mesos han de quedar definitivament aclarits projectes estrella de DA com ‘The Cloud’ o l’heliport. Això sense oblidar suposades inversions estrangeres o ‘aterratges’ al Principat com l’Institut Marquès o el projecte oncològic d’en Baselga que difícilment seran realitat malgrat parlant-ne tant i tant.

Contactes amb Pintat i el seu entorn

¿I de la negociació amb el sector liberal de què va parlar el cap de Govern què hi ha? Doncs com s’ha dit, assegurar un suport ampli i un compromís o una certesa que no es destaparan draps bruts. El tema de les transferències i les competències ha trencat la confiança de DA amb el cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, que els taronges van promoure i que ara no fa escarafalls als cants de sirena liberals. Alhora, també hi ha trencadissa dins de Liberals d’Andorra. Fonamentalment, els liberals renovadors estan en un cantó i Unió Laurediana (el seu nucli dur almenys, perquè també hi ha divisió interna en la formació de Sant Julià), a l’altra. És fàcil pensar, doncs, que DA i UL reeditaran la fórmula del 2011, quan els primers no es van presentar a Sant Julià i ho van fer els segons per compte seu. Ara, si cal, s’oblidarà que la candidat d’UL en aquelles eleccions i, per tant, la consellera que es va integrar al grup demòcrata era Montserrat Gil. És difícil que DA faci cap de Govern Josep Pintat. Toni Martí, però, ho preferiria a depèn de quins candidats es puguin mobilitzar dins dels demòcrates. L’enfrontament del cap de l’executiu amb un aspirant com Gilbert Saboya, per exemple, és evident. I que ara Martí flirtegi amb Pintat quan va quatre dies Saboya i Pintat feien campanya l’un contra l’altre també és una bona declaració d’intencions. Si l’actual president parlamentari liberal s’acabés presentant com a cap d’una territorial UL DA i aconseguís l’escó, qui sap si Pintat no acaba en una cadira que té prou requesta i és prou golosa. ¿Pot ser Josep Pintat síndic general gràcies a DA? Qui sap. Però les eleccions s’acosten. I més ràpid del que pot semblar.

Comentaris

Trending