Toni Martí i Conxita Marsol: la ubicació del casino o a veure 'qui la té més llarga'

Toni Martí i Conxita Marsol: la ubicació del casino o a veure \'qui la té més llarga\'
Toni Martí i Conxita Marsol: la ubicació del casino o a veure \'qui la té més llarga\'

La ubicació del ‘casinet’ més que esdevenir una pugna entre Andorra i Escaldes amenaça de ser una batalla entre la cònsol de la capital, Conxita Marsol, i el cap de Govern i factòtum escaldenc Toni Martí. Diverses fonts han assegurat que ‘The Cloud’ esdevindrà, per necessitat i gairebé sense preveure-ho, almenys inicialment, la solució salomònica imposada per l’executiu entre la possibilitat que el casino s’instal·lés a Caldea, opció inicialment preferida per Martí, o la possibilitat que la planta de joc acabi situant-se al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

Les fonts consultades han assegurat que Marsol no amaga en cercles reduïts que si ha accelerat l’elaboració i publicitació d’un plec de bases per externalitzar l’equipament de la Plaça del Poble, per ara, només lligat a la instal·lació del casino, és per posar Martí contra les cordes i que no se li passi pel cap permetre fàcilment que el complexe del joc acabi anant a Escaldes. La solució intermèdia de ‘The Cloud’ impediria al comú de la capital obtenir un rendiment econòmic directe però el casino s’ubicaria finalment a Andorra la Vella i seria aquest un símbol més de la capitalitat que la majoria demòcrata busca a qualsevol preu, segons les fonts.

El BOPA va publicar dimecres el concurs per externalitzar el Centre de Congressos d’Andorra la Vella malgrat que el plec de bases no es va acabar de perfilar fins dijous al vespre. Aquesta externalització va íntimament lligada al casino. És a dir, el licitant que obtingués l’explotació de l’equipament es podria presentar posteriorment al concurs que convoqui el Govern per al casino oferint com a ubicació el centre de la capital. Si finalment no aconsegueix la llicència del casino, decauria haver d’explotar el Centre de Congressos i el comú de la capital hauria de buscar una altra fórmula per privatitzar l’equipament si és que continua amb aquesta idea.

Firmes estrangeres

Lligat al casino, qui vulgui optar a l’equipament de la Plaça del Poble no cal que sigui una empresa, societat o persona física nacional o resident. Ara, s’ha de comprometre a constituir una societat al país. De fet, això no és cap impediment, perquè la concessió de la llicència del casino es donarà o a una societat ja ubicada a Andorra o a una altra producte de la inversió estrangera. De fet, totes les firmes que han ‘pres mides’ al Principat per instal·lar-hi el saló de joc són foranes, encara que puguin tenir poc o molta relació amb el país. Des de Casinos de Peralada o Àustria a d’altres empreses espanyoles del món del joc. 

Algunes d’elles ja haurien divisat tant Caldea com el Centre de Congressos de la capital. I el fet que aquest segon equipament ja tingui un auditori en funcionament li donaria un plus. Les fonts han destacat que no es tracta pas d’un gran casino, el que s’ubicarà al Principat. En aquest sentit, per fer un símil, han afirmat que el més equiparable seria imaginar-se un centre comercial i pensar que una de les plantes d’aquell centre fos la destinada a saló de jocs d’atzar. Aquest és el model de casino o ‘casinet’ que s’instal·larà al Principat. No pas gaire més.

La instal·lació seria compatible amb el Centre de Congressos de la capital, sobre el qual el comú no permetrà fer-hi obres de gran rellevància però sí certes modificacions per adequar-se a les necessitats de l’explotador de l’hipotètic futur casino. Hi hauria uns dies al cap de l’any que la sala d’actes del centre quedaria reservat per a ús públic. I la corporació, segons algunes fonts, pretendria obtenir un rendiment econòmic que voltaria el mig milió d’euros anuals, entre un cànon fixe (que es fixarà en 300.000 euros) i un percentatge de la facturació que faci l’empresa llicenciatària del casino.

Modificacions a 'The Cloud'

El futur casino d’Andorra també seria compatible amb ‘The Cloud’. O això és amb el que està treballant el Govern conscient que aquest espai, que s’ha quedat sense un ús real, pot esdevenir la solució de compromís. De fet, i com ja s’ha publicat, l’executiu ha encarregat als responsables del disseny arquitectònic d’aquest edifici que ha de substituir l’antiga caserna i l’històric edifici del Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA) que estudiïn l’adequació de l’immoble per a la ubicació del casino. L’espai de joc podria ocupar una o dues plantes del que s’hauria de convertir en emblemàtic edifici. 

L’immoble també hauria d’acollir algunes galeries comercials i altres espais lligats amb l’oci a banda de les instal·lacions reservades a Andorra Telecom. Lluny queda el fet d’esdevenir un ‘pool' per a les noves tecnologies i altres negocis associats. Els promotors de ‘The Cloud’ no haurien trobat massa interès entre les firmes tecnològiques respecte de les quals inicialment s’havia pensat com a destinació. El fet de repensar l’edifici mantenint-te la imatge i la concepció inicial hauria de permetre, també, evitar que es pugui disparar els costos. I que la construcció del mateix no se’n vagi més enllà dels trenta milions d’euros en què s’hauria fixat el límit.

En tot cas, el fet que s’hagi posat sobre la taula el Centre de Congressos de la capital com a possible ubicació del casino ha apaivagat l’opció de Caldea i ha obligat l’executiu a moure fitxa per una solució de compromís. Tot plegat el resultat de la pugna entre Marsol i Martí i Martí i Marsol.

Encantats de rebre més transferència de Govern

La cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, és la primera que està d’allò més satisfeta amb el fet de rebre, aquest 2017, en xifres rodones, un milió i mig més d’euros en transferències de l’Estat cap al comú. Encara que el missatge de portes en fora dels cònsols de DA era que no calia incrementar la partida i que el més assenyat era mantenir la congelació de les transferències, de portes en dins qui més qui menys està encantat amb els diners de més que rebrà del Govern després que l’article ‘colat’ al projecte de llei de pressupost que havia de permetre el bloqueig de les transferències no superés la prova del Consell General. Ben diferent és que els comuns vegin, com el Govern i les formacions polítiques, que és necessari modificar el marc legal que regula les competències i les transferències. No obstant això, quant a competències, que és amb allò que s’ha treballat més, el consens no és pas total. L’aspecte de les transferències no està encara gaire desenvolupat més enllà de la voluntat governamental de situar aquest traspàs de diners des de l’executiu central als comunals d’una partida propera als 55 milions anuals.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.