per Eusebi NOMEN CALVET
Llegeixo al digital espanyol ‘OKDiario' l’article d’un pagament a Toni Martí de 344.673 Euros. Un pagament que estaria recollit en un informe de PricewaterhouseCoopers (PwC) que s'inclou en el sumari d'una de les causes vinculades al cas de Banca Privada d'Andorra (BPA).
Per la informació que tinc, el cas seria encara més greu del que exposa aquest diari espanyol i estaríem parlant de xifres que com a mínim estarien al voltant d’un milió d’euros. Estaríem parlant de cobraments que haurien tingut lloc al 2007, 2008, 2009 i 2010. No estaríem parlant d’una obra que hauria començat abans del seu primer mandat, sinó que ens estaríem referint a varies obres i totes elles iniciades després de la seva primera elecció.
El veritable problema no seria una incompatibilitat pel fet que Toni Martí no va tenir una dedicació plena a la seva tasca de cònsol major, com ja el va acusar Victor Naudi el passat juliol. La realitat és que cap norma estableix que un cònsol hagi de tenir una dedicació plena. És evident que el problema que realment es planteja és si un cònsol major pot, o no pot, actuar com arquitecte i fer el projecte d’una obra que seguidament el seu consolat ha de donar la llicència i fer el seguiment de l’obra.
Donat que Toni Martí ha acceptat la dimissió d’un ministre per facturacions mentre era ministre i ha viscut la dimissió d’una consellera general de la seva majoria per un motiu similar, i donat que ha declarat públicament que caigui el pes de la Justícia contra la cònsol Montserrat Gil si va actuar al marge de les seves obligacions, em sembla que és el moment de posar sobre la taula el suposat comportament de Toni Martí. Per major claredat dels punts a exposar, em permeto utilitzar el format de preguntes adreçades públicament al senyor Toni Martí:
·Sr. Martí, és cert o no és cert que mentre vostè va ser cònsol major de la parròquia d’Escaldes Engordany, vostè o la seva societat Estudis i Projectes 2009, S.L., va emetre a empreses privades factures pels seus serveis com arquitecte per a obres a executar dins de la parròquia d’Escaldes-Engordany?
·Sr. Martí, és cert o no és cert que els imports d’aquestes factures pagades per empreses privades sumarien com a mínim un import al voltant d’un milió d’euros?
·Sr. Martí, és vostè coneixedor que la nostra Constitució garanteix el principi de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat? Ens podria explicar, si li plau, com pretén complir amb el principi constitucional d’interdicció de tota arbitrarietat si vostè cobra centenars de milers d’euros per una obra a Escaldes Engordany, és a dir que el seu consolat és qui ha de vetllar pel compliment de la normativa urbanística del projecte per al qual vostè cobra? Com es poden tenir interessos personals forts en un cas i no ser arbitrari?
·Sr. Martí, és vostè coneixedor que segons la nostra Constitució “Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat dels individus siguin reals i efectives”. Ens pot explicar, si li plau, com es podia vostè, com a poder públic, crear aquestes condicions d’igualtat si el cònsol major cobrava d’un privat centenars de milers d’euros per una obra o no cobrava de les altres obres?
Senyor Martí: sóc perfectament coneixedor que la Constitució estableix que els comuns funcionen sota el principi d’autogovern. Però també sóc conscient que la Constitució estableix que l’exercici de les competències comunals han de ser exercides d’acord amb la Constitució. Senyor Martí: estarà vostè d’acord que seria evident que el comportament de cobrar per unes obres a Escaldes Engordany mentre era cònsol major no seria compatible amb els mandats constitucionals?
De fet, tenim un seguit de precedents que il·lustren perfectament quin hauria d’haver sigut el seu comportament, encara que gaudís del principi d’autogovern del comú d’Escaldes Engordany. Em limito a posar-ne dos:
·El Reglament del règim d’incompatibilitats de la Comissió Tècnica d’Urbanisme estableix clarament que els membres d’aquesta Comissió s’han d’abstenir d’intervenir en el cas de tenir un interès personal en una qüestió o conflicte d’interès.
·Però, sobretot, un cònsol major és la màxima autoritat d’un comú i és evident que ha de donar exemple als funcionaris de la institució. Senyor Martí: és vostè coneixedor de l’article 60 de la Llei de la funció pública que estableix l’obligació d’inhibir-se d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tingui interès personal?
Permeti’m una pregunta als milers de votants d’Escaldes Engordany als que Toni Martí va visitar en el seu porta a porta o en reunions de poble: els va dir que cobraria com arquitecte per fer obres a Escaldes mentre seria cònsol major?
Evidentment, em poso a disposició dels membres de l’oposició, del fiscal i de les autoritats judicials que considerin oportú tenir més informació sobre aquests fets.
Comentaris