Espot ha fet una encesa defensa d’un projecte legislatiu que, assegura, segueix els desitjos “del Govern i la majoria”, però també “de la majoria dels ciutadans”. Ha de suposar, al seu entendre, passar “d’una filosofia urbanística egocèntrica” a una “més justa”. I, el més important, permetre “un creixement més harmònic, equilibrat i moderat”.
Així, un cop entri en vigor, Govern i comuns tindran un mes per marcar unes directrius que hauran de superar els projectes de construcció que s’entrin al llarg del pròxim any. En aquest temps, les llicències de construcció -tret de les que siguin per edificis unifamiliars o destinats al lloguer- necessitaran, a banda dels tràmits ja vigents, els informes favorables del departament d’Urbanisme i de Medi Ambient. Fins a tenir les directrius, no es donarà cap permís. I, en un any, els comuns hauran d’elaborar estudis de càrrega que, posteriorment, hauran de traslladar als plans d’urbanisme. El text també estableix una suspensió de dos anys a l’atorgament de llicències per apartaments turístics, tret dels que tinguin cinc estrelles.
En la seva al·locució, Espot ha defensat que la llei compleix l’ordenament jurídic vigent. “Estic segur de la plena constitucionalitat de la mesura”, ha afirmat. El mandatari ha remarcat que no hi ha cap invasió de competències, sinó “una supracompetència governamental que està permesa”. Ara bé, també ha reconegut que, sigui per una via o per altra, el tex “acabarà davant el TC”.
Des de Terceravia, s’ha optat per votar en contra. Josep Pintat ha alertat que, si bé assegurar un creixement racional és important, “la seguretat i l’estabilitat jurídica també és bàsica”. I això, al seu entendre, grinyola amb el text aprovat, més després que, una estona abans, Espot hagi obert la porta a introduir posteriorment canvis. “No és de rebut dir això. O estan segurs del que han fet o no”, ha manifestat, tot alertant que “s’entra en una incertesa jurídica”. Per la seva banda, la consellera general no adscrita, Carine Montaner, ha posat en relleu que hi ha “indicis d’inconstitucionalitat”, com ara afectant principis claus com el de no retroactivitat, el de seguretat jurídica o el de no ser privat de béns o serveis.
Els grups de la majoria, en canvi, han refermat el suport al text. Des de Ciutadans Compromesos, Raul Ferré ha defensat que se segueix “un clam popular davant el qual no podíem quedar-nos de braços plegats”. Per la seva banda, Marc Magallon, des del grup independent ha argumentat que hi ha una “urbanisme més equilibrat i més ordenat”. Des de Demòcrates, Mònica Bonell, a banda d’expressar el suport al projecte legislatiu que ha qualificat “d’acte de valentia”, ha demanat a Govern que sigui àgil a l’hora de facilitar als comuns tota la informació necessària per fer els estudis de càrrega marcats a la llei.
SENSE ELS CONSELLERS DEL PS
En la votació, com s’ha dit, no ha participat el PS. Els consellers generals de la formació han abandonat el ple en “desacord amb la forma de treballar”, segons ha explicat en compareixença posteriors davant els mitjans Judith Salazar. Així, la parlamentària ha apuntat que hi havia fórmules per permetre una intervenció dels grups prèvia, sempre garantint la confidencialitat. “Som capaços de mantenir secrets”, ha remarcat el seu companya de bancada, Jordi Font.
Per la seva banda, Susanna Vela ha recordat que “els comuns poden dur el text al TC i ja n’hi ha dos que s’han mostrat preocupats” en veure “violentades les seves competències”. Malgrat compartir, en certa forma, el fons del que es vol amb la llei, els parlamentaris han advertit que una visió inicial del text els ha permet detectar riscos “d’arbitrarietat” i “d’inseguretat jurídica”.
Comentaris (3)