Protecció Civil com a gestor d’emergències, els bombers des del punt de vista operatiu sobre el terreny i Andorra Recerca i Innovació (ARI), l’antic CENMA, en un àmbit més científic, coordinen i elaboren el pla operatiu, “avançant-se una miqueta” al desenvolupament dels plans d’emergència que imposarà la futura Llei de protecció civil, ara a tràmit parlamentari sota el paraigua d’una proposició legislativa promoguda per les formacions que integren la coalició governamental.
El pla d’emergència que s’haurà d’elaborar per mandat legal tindrà una vocació més teòrica. El pla d’actuació que s’ha anat afinant els darrers temps té una vocació “més operativa” i els sismes, tres amb les seves rèpliques, que han tingut repercussió al Principat “ens han permès perfilar quatre apunts” més enllà de “consolidar” el que ja s’havia fet, segons Pons, que ha explicat que Andorra està immersa en el projecte POCRISC.
COOPERACIÓ INTERNACIONAL
El pla d’actuació que s’ha posat a prova aquests darrers temps és un recull de procediments que es van aplicant en funció de múltiples variables i que presenta respostes, és clar, “segons la magnitud del sisme” i fins a tenir en compte que aquest pugui arribar a “suposar afectacions sobre el terreny”. Evidentment, hi ha actuacions establertes per a situacions “amb les quals no ens hem trobat i que esperem que no ens haguem de trobar mai”.
Diversos estaments andorrans, com francesos i espanyols, han estat treballant en el programa POCRISC, que coordina l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i que pretén establir una cultura comuna sobre el risc de sismes al Pirineu. Finançat en gran mesura amb fons europeus (FEDER), el programa citat suposa una recopilació d’informació teòrica però, també, un intercanvi d’elements pràctics i, s’hi escaigués, operatius. Pons remarca que el programa “estableix mecanismes perquè ens puguem ajudar els uns als altres”.
Comentaris