El Col·legi Oficial d’Arquitectes (COAA) ha fet públic una comunicació en què resumeix les propostes que s’han fet recentment en una taula de professionals de l’arquitectura en què han analitzat propostes sobre urbanisme i habitatge. És la tercera taula que han celebrat. Les anteriors es van dur a terme durant l’any passat. Haurien tractat moltes qüestions. Una d’elles, la problemàtica dels temporers. Els arquitectes estructuren el debat en quatre grans blocs: el sòl privat i el sòl de cessió; habitatges regulats i altres formes d’habitar com el co-living; la construcció i la prefabricació; i la promoció i el cooperativisme.
L’origen de la problemàtica, consideren els professionals de l’arquitectura, és una suma de factors. Ara bé, deixa clar el COAA en el seu balanç de situació derivat de la taula de debat que “l’especulació immobiliària té un impacte negatiu sobre l’urbanisme i la qualitat de vida, experimentant una sobreexplotació dels recursos naturals i una degradació de l’entorn urbà i natural”. Els arquitectes exposen fórmules de promoció, com el cooperativisme per combatre aquesta especulació. De fet, el COAA posa sobre la taula diferents mecanismes i propostes.
El COAA aposta per mòduls a peu de pistes per solucionar la crisi d’habitatge en el cas dels temporers i veuen bé tot allò que sigui prefabricat sempre que no es perdi de vista que les noves formes d’habitar “han de ser igualment dignes”
Consideren els arquitectes que ni els habitatges de protecció pública ni els habitatges de preu assequible “no són rentables per a l’administració pública” per molt que siguin “operacions necessàries”. D’aquí que s’exposi l’esmentada substitució de “les cessions dineràries en urbà consolidat per cessions en habitatges a gestionar per l’Institut Nacional de l’Habitatge, la qual cosa evitaria de pas la segmentació social per capacitat econòmica”.
En aquest sentit, altres propostes que es fan és “marcar un percentatge en la promoció d’habitatges en terrenys resultants de nova urbanització, que ha de dedicar-se a lloguer regulat a gestionar pel INH” i “establir concessions administratives atractives, per a què els privats vulguin establir convenis de col·laboració público-privats per al desenvolupament i explotació d’edificacions destinades a habitatges de lloguer a preu assequible”.
El COAA proposa sistema de construcció o fórmules d’habitar que podrien ajudar a abaratir els costos i facilitar o més habitatge o habitatge amb més celeritat. Això sí, tot plegat s’ha de fer “sense perdre de vista que aquestes (construccions) han de ser igualment dignes i amb una qualitat espacial i material que asseguri el benestar físic i psíquic de les persones”. Els mòduls prefabricats podrien ser una solució i hi ha varis sistemes que es podrien utilitzar.
Els arquitectes consideren que una solució per a la problemàtica de l’habitatge que viuen directament els temporers que arriben al país per treballar, a l’hivern, especialment a les estacions d’esquí seria ubicar “mòduls no invasius, bucòlicament, ‘cabanes entre els arbres’ com les que es construeixen per a ús turístic”. En un extens comunicat els arquitectes consideren que situar mòduls prefabricats a peu de pistes “podria ser una solució per a aquest sector concret” i també “per millorar també la mobilitat”.
Consideren els arquitectes que “la versatilitat del mòdul permetria adaptar-lo a altres usos durant el període estival, tals com fer-los servir per a acollir colònies”. També s’ha tractat una nova tipologia d'habitatge adaptada a les necessitats de la societat canviant actual com podria ser el co-living, “considerant que, primerament, és necessari realitzar un exercici pedagògic per a deixar clar que, en cap cas, compartir espais per reduir costos, significa que aquests espais hagin de perdre qualitat. Es tracta d’una alternativa possible a l ́habitatge destinat al nucli familiar tradicional”.
COOPERATIVISME I SÒL
Els arquitectes es fixen en fórmules que estan funcionant en països de l’entorn per abaratir costos en el moment de promoure urbanitzacions, habitatges. En aquest sentit, els professionals de l’arquitectura abunden en el cooperativisme. A la pràctica, consisteix en què els socis cooperativistes compren conjuntament un terreny, encarreguen el disseny i desenvolupen la promoció, eliminant la figura del promotor i per tant, eliminant els costos del seu benefici.
“Sigui com sigui, les cooperatives són autopromocions que anul·len l’especulació, causa de desigualtat econòmica i dificultat d’accés a l’habitatge per a la població general, la qual es veu exclosa del mercat immobiliari i obligada a desplaçar-se en un autèntic procés de gentrificació”
Una variant a les cooperatives de propietat privada, són les cooperatives amb cessió d’ús, a on els socis cooperativistes no poden vendre ni llogar els habitatges dels que tenen el dret d’ús, el qual equival a abonar mensualment un import molt inferior al d’un lloguer. Aquesta resulta normalment d’una col·laboració público-privada, a on un terreny públic és objecte de concessió a una cooperativa. “Sigui com sigui, les cooperatives són autopromocions que anul·len l’especulació, causa de desigualtat econòmica i dificultat d’accés a l’habitatge per a la població general, la qual es veu exclosa del mercat immobiliari i obligada a desplaçar-se en un autèntic procés de gentrificació”.
Els arquitectes també reflexionen sobre com poder rebaixar el preu del sòl i, d’aquesta manera, poder fer més barates les promocions. En aquest marc, la comunicació del COAA estableix quatre eixos clau. En primer lloc, defensa “una reducció de l’edificabilitat permesa, reduiria el valor del terreny i l’interès en el mateix”. També es considera que “primerament, s’hauria de replantejar la mida de les unitats d’actuació per incrementar-la i que el percentatge de cessió també s’hauria d’augmentar, amb un mínim destinat exclusivament a zona verda inalienable. La mida de les unitats d'actuació hauria de provenir exclusivament d’un estudi justificat en funció de les necessitats globals d’equipaments col·lectius, zones verdes, infraestructures i integració paisatgística”.
“Es considera que, en segon lloc, tot terreny de cessió hauria de ser directament destinat a un ús públic concret, segons previsions de creixement urbanístic i per tant, demanial i no alienable”, és a dir, que no es pugui vendre. Finalment, i en aquest sentit, referit al sòl, els arquitectes troben “necessari que els terrenys de titularitat pública (demanials o patrimonials, de Govern o de comuns) formin part d’un pla general d’equipaments, habitatges públics i zones verdes”.
Comentaris (36)