Andorra ha incorporat 642 habitatges nous en els darrers tres anys

La immensa majoria de les cèdules d’habitabilitat que s’han expedit del 2019 cap aquí són de pisos immersos en edificis plurifamiliars (564) amb un equilibri força exacte entre immobles de més i de menys de 80 metres quadrats de superfície útil

Comentaris

Una imatge de la vall central del país, amb les torres en construcció del Clot d'Emprivat en primer terme.
Una imatge de la vall central del país, amb les torres en construcció del Clot d'Emprivat en primer terme. Toni Solanelles

El parc immobiliari del país ha crescut en 642 habitatges els darrers tres anys, 564 s’emmarquen en edificis plurifamiliars i 76 més en edificis unifamiliars. La majoria de les cèdules d’habitabilitat que s’han expedit del 2019 cap aquí estan lligades a Andorra la Vella, encara que Canillo no es queda curt, mentre que on menys edificis nous s’han aixecat, de manera global, és a Encamp.

Aquestes dades es recullen en una resposta parlamentària donada a preguntes del conseller general -i immobiliari- de Terceravia Joan Carles Camp, i on el Govern deixa clar que no hi ha un registre formal informatitzat sobre la matèria però que donada la situació en relació amb l’habitatge s’ha fet un estudi intern. El que no aclareix aquest treball és la tipologia dels immobles i, per tant, no es pot saber si es tracta de pisos destinats al lloguer o a la compra-venda.

El que sí està clar, per exemple, és que on més edificis unifamiliars s’han construït és a la Massana (24), seguit d’Escaldes (15). En canvi, la parròquia on s’han atorgat més cèdules d’habitabilitat relacionades amb edificis plurifamiliars aquests darrers tres anys és a Andorra la Vella, un total de quinze edificis que han generat 168 habitatges nous. En aquest sentit, a Canillo s’han alçat set immobles que han permès ampliar el parc immobiliari en 91 habitatges.

Tot i que per nombre de blocs a Encamp és on menys se n’han alçat, els dos edificis plurifamiliars que s’han construït han comportat que s’expedissin 71 habitatges, més que a Ordino (69 habitatges repartits en vuit plurifamiliars) o a la Massana (62 per sis). De les dades que figuren en la resposta parlamentària signada pel ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, es desprèn que hi ha un equilibri força notable entre pisos de més de 80 metres quadrats i de més petits d’aquesta superfície útil.

Durant el que es porta del 2021, l’activitat de nova construcció en matèria d’edificis està força igualada, també, a nivell de parròquies. A la Massana s’hi han construït cinc edificis, a Ordino, Andorra la Vella, Sant Julià i Escaldes, quatre a cada parròquia. Amb un element diferenciador, els quatre blocs de la capital són de caràcter plurifamiliars i això fa que hi hagi atorgades fins a 67 cèdules d’habitabilitat, més que a Sant Julià (37), la Massana (36) o Encamp (32).

ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

La resposta donada a Joan Carles Camp també incorpora un apartat sobre allotjaments turístics. En aquest sentit, i en data 30 d’agost del 2021, hi havia 243 establiments d’allotjament turístic (hotels, aparthotels, apartaments turístics i residències) degudament registrats a Comerç. D’aquests 243 establiments, 230 estan oberts i 13 no tenen cap activitat. D’aquests 13 establiments tancats, deu estan completament tancats, un ha entrat la sol·licitud de baixa del Registre de Comerç i dos establiments ja no existeixen, però no han sol·licitat la baixa del Registre de Comerç.

Quatre dels deu establiments tancats del tot es troben situats a Andorra la Vella -i sumen 169 habitacions per a un total de 358-. També se’n troben dos a Escaldes-Engordany (71/188) i la Massana (111/346), i un a Ordino (8/40) i a Sant Julià (65/168).

Comentaris (3)

Trending