Els diners, la roba i l’eina, a banda de la pròpia confessió, lliguen clarament el detingut amb els fets. Es tracta d’un jove d’Encamp addicte a la droga que ara fa un temps que no viu al país però que havia tornat i s’estava aquests dies a casa dels seus pares, a la parròquia mateix. Quan va acudir a l’hotel després de trencar una de les vidrieres de l’oficina de turisme, el jove anava molt atabalat, segurament sota un síndrome d’abstinència. I quan va ser detingut portava a sobre una petita quantitat de cocaïna. Les primeres indagacions porten a pensar que els diners que falten del total del robat ja els hauria invertit en la droga que se li va trobar al damunt.
Quan els agents de policia el van interpel·lar aquest diumenge a la tarda, el jove no va oposar resistència. Un agent de circulació l’havia reconegut. I és que es van distribuir fotogrames que s’havien recuperat de càmeres de la zona -primer va anar a colpejar la vidriera de l’oficina de turisme i després es va dirigir a l’hotel dels Arínsols- i el funcionari comunal en veure el jove va comunicar-se amb la policia i va anar fent un seguiment del noi a certa distància per evitar que pogués marxar del lloc mentre arribaven les patrulles.
Allí se’l va controlar com a sospitós de l’atac a l’oficina de turisme i, sobretot, com a presumpte autor de l’atracament a l’hotel. De fet, el jove, que viuria actualment a Espanya, no va tenir massa inconvenients a reconèixer els fets. Però calia obtenir totes les proves necessàries per incriminar-lo i d’aquí que s’anés a fer un escorcoll del domicili familiar, on s’estava aquests dies. Allí es va trobar la roba, el martell que feia servir com a arma intimidatòria i els diners robats. Menys una petita quantitat que ja hauria ‘invertit’.
El fet que el jove s’expressés en un correctíssim català -i que segurament va emprar per despistar- va ser un element clau malgrat que va costar que inicialment els investigadors donessin crèdit a la versió del recepcionista de l’hotel, que des del primer moment va assegurar que l’atacador havia de tenir entre 25 i 30 anys -no es va allunyar gaire- i que parlava català probablement d’Andorra. Això sí, no va poder donar detalls del rostre perquè entre la gorra, unes ulleres de sol i un mocador anava pràcticament cobert.
Comentaris (6)