Encara que se’l va poder reanimar damunt mateix del lloc on va ser rescatat, les repercussions cerebrals sofertes arran de la hipòxia patida van ser extremadament fortes. L’entorn familiar i d’amistats ja estava advertit del més que probable desenllaç fatal, per molt que a l’inici, es va venir a dir que estava fora de perill. Les fonts consultades aquests darrers dies han assegurat que mai va ser el cas i que els més properes sabien de la situació pràcticament irreversible. En consumar-se la decisió de deixar prestar assistència artificial i, en conseqüència, succeir-se la defunció hi hagut una forta consternació que encara perdura.
Gran amant de la muntanya i de la natura en general, Oriol Navarro Temprado hauria entrat a Secnoa fa pràcticament una desena d’anys. Se’l considerava molt treballador, discret i professional. De tracte personal agradable i fàcil treballar amb ell, formava part, s’ha dit ja, de l’equip de canoners de l’estació ordinenca. De fet, ell mateix era d’Ordino tot i que darrerament residia a Sant Julià amb la seva parella laurediana. Diumenge, dia del malaurat accident, de la malaurada allau, el noi havia de treballar.
En investigació està perquè en el moment que va baixar el mantell nival ell estava allà i perquè des de l’estació no s’havia esporgat la canal. Malgrat que l’espai on hi va haver el despreniment és fora pista, forma part del domini esquiable i hi ha una diagonal a la zona força transitada, encara que cert és que els dipòsits d’aquella canal no solen arribar a la zona delimitada. O com a mínim, els darrers anys no hi havia arribat mai. Diumenge, la canal romania amb una bona acumulació de neu especialment ventada.
En tot cas, tot plegat està en espera dels avenços que facin, entre altres, els experts del grup de muntanya de la policia, que des de poc després de la caiguda de l’allau, i una vegada va ser activat pels bombers que van acudir al rescat, van recollir evidències sobre el terreny mateix i, des de llavors, està prenent declaració a diversos testimonis. Els bombers ja haurien fet arribar als investigadors policials un primer informe preliminar. Quan es va desprendre l’allau i el malaurat jove estava allí suposadament esquiant, rere seu hi havia un grup esperant per fer un traçat similar que ja no va fer en constatar el despreniment.
Per contra, els integrants d’aquest grup d’esquiadors esmentat van ser el primers que van acudir a mirar de descolgar el noi. S’hi van afegir pisters d’Arcalís i posteriorment els bombers. El jove malaurat anava degudament equipat amb la sonda, amb el localitzador. Amb tot, es va trigar un quart d’hora a trobar-lo i una mica més a desenterrar-lo. Presentava una parada cardiorespiratòria i se’l va poder reanimar de forma suficient com per carregar-lo a l’helicòpter i traslladar-lo cap a l’hospital, on s’han fet tots els intents per remuntar-lo. Va quedar ingressat a l’UCI en espera d’alguna reacció neurològica que, finalment i malauradament, no s’ha donat.
Des de l’estació, des d’Ordino Arcalís, s’ha lamentat “la defunció del company que el passat diumenge 11 de gener va patir un accident per allau. Tot l'equip humà d’Ordino Arcalís i Grandvalira Resorts lamenta profundament aquesta pèrdua i expressa el seu condol a la família, amics i companys del difunt en aquests moments difícils”. Tanmateix “l’estació vol agrair la tasca i ràpida actuació dels serveis d’emergència, l'equip de pistes i dels serveis d’urgència hospitalaris”.
Comentaris (19)