Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan la fumata blanca s’ha pogut veure des de la xemeneia de la seu vaticana, després d’un procés relativament curt, amb únicament quatre votacions. Aproximadament una hora després, la gran incògnita s’ha revelat des del balcó de la basílica de Sant Pere: el nom del nou pontífex.
L’encarregat de fer l’anunci ha estat Dominique François Joseph Mamberti. És el cardenal que porta més temps en el càrrec entre els diaques. Ho ha fet amb la tradicional frase en llatí: “Annuntio vobis gaudium magnum: habemus Papam!”. I, després, ha dit els noms, tant l’original com l’escollit per ser pontífex. És a dir, Robert Prevost, nord-americà però també amb nacionalitat peruana; i després, Lleó XIV. El nom del Papa número 267 de la història.
Es tracta d’un pontífex relativament jove, de 69 anys, i que abans de ser cardenal -tot just des del passat setembre- havia estat missioner al Perú; per tant, amb sensibilitat, tot fa indicar, similar a la del seu antecessor
Ha estat una elecció ràpida. Tot just, poc més de 24 hores. El fet que la fumata blanca s’hagi produït poc després de les sis del vespre indica que l’elecció s’ha produït en la primera votació de la tarda. Per tant, en la quarta des de l’inici del conclave. Així, s’iguala la rapidesa amb què es va escollir Benet XVI i es quedaria a tot just una votació del es cinc que van ser necessàries per a Francesc.
Així doncs, el conclave ha acabat decantant-se per una certa continuïtat. Com a mínim, per un cardenal que, fins ara, havia estat molt lligat a l’antic Papa. Prevost va néixer el 14 de setembre del 1955 a Chicago. Va entrar en l’ordre de San Agustí el 1977 i fou ordenat sacerdot cinc anys després. Més enllà de la seva formació religiosa, també es va llicenciar en ciències matemàtiques per la Universitat de Villanova. Posteriorment, va fer de missioner al Perú i va anant escalant en la jerarquia eclesiàstica, tot i que sempre amb un perfil pastoral i amb molta sensibilitat especial cap a les comunitats de la regió.
El 2015, va ser nomenat bisbe de Chiclayo -diòcesi per a la qual ha tingut paraules especials durant la seva primera intervenció des de San Pere, previ a la benedicció Urbi et Orbi tradicional com a nou pontífex-. El gener del 2023, Francesc el va nomenar prefecte del Diacasteri de la cúria romana, responsable d’assessorar al Papa en l’elecció i nomenament dels bisbes de tot el món. Per tant, va tenir un paper clau en l’elecció de Josep-Lluís Serrano Pentinat com a bisbe coadjutor i, per tant, futur relleu de Joan Enric Vives com a Copríncep Episcopal d’Andorra. Curiosament, però, no feia ni un any que era cardenal. Francesc l’havia nomenat el passat 30 de setembre.
Pel que fa a Andorra, les campanes de les esglésies han sonat -i ho aniran fent al llarg de la tarda- per celebrar l’anunci. Lògicament, també s’esperava amb expectació qui ha estat l’escollit. Entre altres punts, perquè l’elecció pot marcar si, efectivament, es pot continuar amb el procés per intentar despenalitzar l’avortament.
Comentaris (4)