L’agent immobiliari explica que els va sorgir l’oportunitat de comprar l’edifici de la família Tudel i hi va haver un principi d’acord que s’ha d’acabar de materialitzar. Mentre els inversors acaben de buscar compradors -bona part dels habitatges, alguns de reformats i altres que no, amb la qual cosa “uns tenen un valor i els altres, un altre”- s’està fent la feina administrativa de la divisió horitzontal. L’escripturació dels immobles no es podrà dur a terme fins que no s’hagi fet aquest pas. Al juny potser serà just. I l’immobiliari indica que potser passaran encara “dos o tres mesos”.
L’immobiliari reconeix que es va oferir a anar a explicar la situació en una recent reunió que van mantenir els llogaters, però finalment es va descartar perquè, a priori, “no sóc ningú”. Però és evident que té tota la informació i sap tot com va. En tot cas, assegura i repeteix reiteradament, “estem fent una cosa que està ben feta” i que es respectarà escrupolosament la llei vigent a cada moment. Una llei que estableix, per exemple, que quan algú adquireix un immoble per a ús particular ha de donar sis mesos a l’ocupant perquè marxi.
I això és el que a priori es farà en el cas d’aquells habitatges que hagin estat adquirits “a preus per sota de mercat” per persones que els vulguin d’immediat per a ús particular i sempre que hagin vençut els cinc anys del contracte principal, que com es pot suposar, sent pisos amb vinculacions arrendatàries de tant temps, la majoria hauran superat el termini esmentat. En tot cas, assegura l’immobiliari, no són pas tots els compradors que tenen intenció d’anar a viure a l’edifici en qüestió.
Hi ha qui compra per inversió i alguns dels llogaters, suposadament, haurien tingut accés a l’adquisició dels seus domicilis. Això és el que diu l’immobiliari. Fins que tot passi no se sabrà exactament quina és la situació. Però aparentment, mentre molts dels arrendataris viuen amb neguit i indignació la situació, l’intermediari està tranquil i garanteix que es complirà el que fixi la llei. Ni més… ni menys.