El procés participatiu sobre el futur d’Andorra avança amb l’Assemblea Ciutadana

Cinquanta ciutadans representatitus treballaran les més de cent propostes recollides en la primera fase per definir línies estratègiques de país

Cinquanta ciutadans treballaran, entre el 13 i el 15 de gener, les més de cent propostes recollides en la primera fase.
Cinquanta ciutadans treballaran, entre el 13 i el 15 de gener, les més de cent propostes recollides en la primera fase. A.G.

El procés participatiu ‘Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia’ entra en una nova etapa amb la celebració de l’Assemblea Ciutadana, un espai de treball col·lectiu que ha de permetre transformar les aportacions recollides fins ara en orientacions estratègiques per al futur del país. Impulsat conjuntament pel Govern, Consell General i els comuns, el procés compta també amb la implicació directa de la ciutadania.

L’Assemblea Ciutadana disposa de 50 membres, escollits d’entre 457 persones que es van presentar voluntàriament, amb l’objectiu de garantir una mostra representativa de la societat andorrana. El grup reflecteix la diversitat del país en termes de nacionalitat, sexe, edat, parròquia de residència, situació laboral, nivell d’estudis, sector d’activitat i formes de convivència, amb una composició paritària entre homes i dones.

Entre el 13 i el 15 de gener, els participants es reuniran per treballar les més de cent propostes formulades durant la primera fase del procés, iniciada l’octubre passat. Aquella etapa va incloure debats ciutadans oberts i trobades sectorials amb associacions i col·lectius, dels quals van emergir aportacions vinculades a cinc grans àmbits de reflexió: salut i benestar social; transició energètica i medi ambient; demografia, habitatge, ordenació del territori i connectivitat; diversificació econòmica i transformació digital; i identitat, cultura i educació.

El copresident del Comitè Rector, Manel Riera, ha explicat que la funció d’aquesta segona fase no és generar noves idees, sinó “treballar sobre les propostes ja formulades per la ciutadania, seleccionar-les, prioritzar-les i estructurar-les”. L’objectiu és agrupar aportacions sovint similars i ordenar-les en un nombre reduït de línies estratègiques que siguin, alhora, realistes i ambicioses, pensades amb una perspectiva de país a 25 o 30 anys vista.

El treball de l’Assemblea Ciutadana culminarà amb l’elaboració d’un informe final que es farà públic al mes de març i que serà traslladat a les institucions implicades i als grups parlamentaris. Tot i que les conclusions no tindran caràcter vinculant, Riera ha remarcat que “el procés compta amb el suport explícit d’una àmplia majoria de l’arc parlamentari”, fet que hauria de facilitar que les propostes siguin tingudes en compte en la presa de decisions futures.

Des del Comitè Rector, copresidit per Manel Riera i Elisenda Vives, també s’ha posat en valor l’elevada participació ciutadana, amb gairebé 400 sol·licituds per formar part de l’Assemblea, un indicador – segons Riera – de l’interès que desperta el procés en la població. El retorn dels resultats a la ciutadania està previst abans que finalitzi el primer trimestre del 2026, un cop conclosa aquesta fase de síntesi i deliberació col·lectiva.

Un instant de la reunió del comitè aquest dilluns.

Relacionat

Pagament de 100 euros al dia per participar a l’Assemblea Ciutadana sobre el futur d’Andorra

Comentaris (1)

Trending